El col·lectiu ofereix el seu local a qui desitgi desenvolupar el seu projecte artístic.
Miquel Gordillo
Apropar els recursos culturals a joves que tinguin interès en la creació artística i crear xarxa amb altres entitats de la ciutat, són els objectius del primer Centre de Creació Artística de la ciutat, El Corralito. Malgrat el seu curt temps de vida, aquesta iniciativa que va sorgir arran les inquietuds culturals dels seus protagonistes, ja compta amb un extens programa d’activitats. Devots de la creació artística i amb compromís de servei ciutadà, ofereixen el local amb què compten des de fa un any i mig al carrer Sant Leopold número 63.
Parlem amb l’Albert García, president de l’entitat, per què ens expliqui com funciona i quins projectes desenvolupen a El Corralito. «Volem donar sortida als joves perquè no hagin de marxar a Barcelona o altres llocs. Com a persones formades i vinculades al món de l’art, ja hem viscut aquesta problemàtica», expressa l’Albert, que considera que «Terrassa tradicionalment s’ha centrat molt en la mostra i l’exhibició, però no hi ha antecedents en fomentar la creació artística».
Espai d’El Corralito CCA al carrer Sant Leopold, 63. Foto: Sergi Lanau
La iniciativa sorgeix el 2015, quan un grup – els més grans tenien 21 anys, els més joves 18 – comparteixen les seves inquietuds en un curs al BaumannLab. «Vam fer un acte a la Festa Major per reivindicar un espai de creació». Com que en aquell moment buscaven un espai propi, van llogar una nau al costat de l’estació d’autobusos, no massa ben condicionat, «vam estar-nos un any i mig, fins que va acabar cedint el sostre». Aquí disposàvem d’espais per a disciplines com ara pintura, fotografia, dibuix, disseny de moda… A més de fer exposicions en centres okupats de la ciutat i Casa Baumann, entre altres. Tot plegat, partint de què «a la ciutat es feia molta exhibició d’artistes més consolidats, en canvi hi havia molts joves que volien mostrar la seva obra però no tenien possibilitats».
Autogestió i assemblearisme
L’esperit d’El Corralito ha estat sempre ser un projecte autogestionat. Va ser el 2017 quan formen una associació, paral·lelament a participar en voluntariats europeus, o amb el «Projecte Nòmad, una exposició que va ser multitudinària a la Casa de la Música». Fins que el 2020 lloguen l’actual local a Sant Leopold. «Necessitàvem un punt base, a més que sempre ens demanaven on teníem l’espai», descriu l’Albert. En ple confinament, van venir «mesos dedicats a canviar sistema elèctric, condicionar l’espai al nostre gust, tota una feinada totalment voluntària», una altra de les característiques pròpies del col·lectiu. «Ara tenim un espai diàfan on també es fan arts escèniques, dissenys audiovisuals, muntatges musicals, etc.».
D’aquí que, en aquesta nova etapa, es plantegin com a objectiu primordial la professionalització de l’entitat: «tenim uns projectes prou grans que requereixen una continuïtat per mantenir-los. El Corralito ja és professional, però tenint altres feines es molt difícil destinar-hi 25-30 hores a la setmana». Per exemple, han demanat una subvenció del SOC que pogués permetre alliberar almenys una persona, «l’associació podria tirar més endavant, per la sostenibilitat en el temps no podem continuar només amb voluntariat».
Consideren que és un projecte social per a la ciutadania, «L’Ajuntament ens han donat una subvenció de 2.900 euros quan el projecte sumava més de 40 mil». De fet, per continuar oferint possibilitats i com a forma de cercar nous socis, actualment estan captant nous residents, «sabem que és difícil després d’aquesta època de covid, fem una crida per dir aquí estem i que oferim un espai de creació per a qui ho necessiti».
Creació artística i amb esperit crític
L’Albert Garcia, que va estudiar Belles Arts i és especialitzat en pintura, contraposa el concepte de fàbrica «per exemple de la Generalitat, que entén l’art com una producció, com si tingués només un valor econòmic i que es fa a una fàbrica. Nosaltres som una comunitat, tenim un espai que actua com a centre on potenciem la creació». Expressa que «a Europa o als Estats Units porten molts anys seguint aquest model: un espai obert on es vingui a crear i desenvolupar el pensament crític lligat a l’art contemporani». Juntament amb el col·lectiu Majara Studio, l’Albert ha fet murals, el darrer al Vapor Gran, al carrer Telers, «faig formacions, tallers, i instal·lació audiovisual».
Formalment en formen part de l’associació l’Esther Querol, el David Corral, l’Ariadna Martínez, i el mateix Albert. Al voltant de 60 persones són sòcies del Corralito – la quota anual genèrica és de 35 € – . «Quan vam començar el projecte érem uns 10, això ha anat transformant-se, sempre amb funcionament horitzontal, amb fórmula d’assemblea general, on tothom decideix les línies polítiques a seguir, amb un equip gestor de 4-5 persones. Ara estem en la mutació de crear una oficina de persones voluntàries, on cada persona sigui responsable d’un projecte».
Una programació cultural extensa
Un dels programes principals d’El Corralito és el de residents: oferir l’espai on poder desenvolupar un projecte personal de creació artística. Aquests residents es fan socis d’El Corralito, «per 2-3 euros al dia, 6 mesos d’estada són 360 euros, ja es poden fer servir els recursos de l’espai». També llencen beques i tarifes reduïdes «per a joves que no s’ho poden permetre i els fem acompanyament».
Un altre projecte és Sinapsis, adreçat a joves que cursen batxillerat artístic o algun grau d’art, «venen uns 15 joves a cada sessió, un cop o dos al mes, són tallers gratuïts com ara fes el teu primer currículum, el primer portfolio, de pintura, ceràmica o collage. És un pack fora de l’àmbit acadèmic perquè aprenguin a professionalitzar-se», detalla l’Albert.
Actuació musical durant una exposició Qlectiva. Foto: Mireia Comas
Repeteixen enguany una col·laboració amb el festival TNT. «Després d’obrir una convocatòria, hem seleccionat tres projectes: els de Mar García, Neus Masdeu i Víctor Pérez, amb 500 euros per projecte. Els fem acompanyament de creació, artístic, escènic, logístic i de producció, per ser presentat al festival que tindrà lloc a finals de setembre», ens descriu l’Albert. Amb això es donarà pas a la nova temporada d’El Corralito a la tardor, «cada cap de setmana hi haurà diferents activitats, a l’espai i a altres llocs».
També iniciat aquest any, La Esquina va adreçat a bandes musicals que interactuen amb artistes residents visuals que creen l’escenografia per ser enregistrada. «Emulant el Tiny Desk, fem gravacions en directe aquí al local, intentem apropar la música feta jove de nova creació, que no siguin covers». El grup Caseta amb Onzena Edició, o Galgo Lento amb David Corral, en són alguns exemples.
Encara més, «també tenim un projecte europeu per fer una formació que doti d’eines i fer acompanyament en la mediació artística amb col·lectius en risc d’exclusió social». Per tot plegat, asseguren que «estem fent de canal de mediació artística i cultural a la ciutat».
Deixa un comentari