Els seus directors, Marta Pujade i Joel Kashila, presenten el projecte al Cinema Catalunya amb la col·laboració i participació del col·lectiu Terrassa Sense Murs.
El projecte s’ha dut a terme amb la col·laboració de l’associació Tessito Kafoo, creada i gestionada pel col·lectiu de joves del poble de Fodecounda, situat a la regió de Tambacounda, al Senegal. Es tracta d’un relat sobre les migracions forçades dels joves de la regió que arrisquen la seva vida per trobar un futur millor a Europa, malgrat saber que a molts companys no els ha anat com esperaven i també sobre els que es queden al poble per intentar guanyar-se la vida.
Fodecounda és una zona rural del Senegal que té entre 300 i 400 habitants. La ciutat més propera que tenen es troba a 50 km. i la capital, Dakar, a 600 km. La població jove té moltes dificultats per accedir al mercat laboral. És per això que alguns joves se’n van a treballar al sud del país on hi ha mines d’or explotades per països com França o el Canadà per guanyar-se la vida i poder mantenir les seves famílies, però d’altres decideixen emprendre un viatge per arribar fins a Europa, on pensen que tindran un futur millor i podran treballar dignament i ajudar les seves famílies.
Malgrat saber, perquè alguns companys que han provat sort els ho han explicat, que no és fàcil guanyar-se la vida a Europa i que el camí per arribar-hi és absolutament llarg i perillós, si tenen l’oportunitat de fer-ho, volen marxar. Una de les noies que apareix al documental ho defineix de la següent manera: “anar a Europa és vendre’s o anar a la recerca de la mort”, però així i tot, si pogués, marxaria.
Un altre tema que es veu reflectit al curt és el fet de no poder tornar amb les mans buides a casa. Emprendre els llargs viatges per arribar a Europa i tenir una feina per mantenir la seva família és el seu objectiu principal, però sovint no es compleix. Un dels testimonis del curt afirma que va tornar amb una motxilla a l’esquena perquè era tot el que tenia, que no va tornar carregat de maletes i obsequis per la seva família i que això crea un estigma social dins de la comunitat.
Destaca també el testimoni del Mamadou, un jove de Fodecounda que actualment viu a Catalunya però que va haver de viure una autèntica odissea de penúries abans d’arribar-hi, des de viatjar 5 dies en pastera per un riu o estant en una presó on van matar al seu company per queixar-se del mal estat del menjar i fins al seu pas per Líbia, on gairebé l’enxampa una xarxa de tràfic d’esclaus.
El títol del documental, Bunda Sorong, significa “porta tancada”. Aquesta és la idea, tal com l’explica un testimoni, que té ell d’Europa. Els expliquen el que hi ha al darrere però fins que ell no ho vegi amb els seus propis ulls no s’ho podrà creure. Pensa que tot el que pot aconseguir marxant no serà pitjor que el que ara té i ho vol intentar.
Terrassa Sense Murs és un col·lectiu que es va crear l’any 2016 davant de la necessitat de fer visible la vulneració de drets de les persones migrants a Terrassa i en contra del racisme i la xenofòbia latent. Davant d’un discurs trampa de la Unió Europea que crea refugiats de primera i de segona categoria, un enduriment de la política migratòria i la instauració de quotes de persones per a cada país, el col·lectiu també reivindica el dret de les persones a quedar-se als seus països d’origen.
Mar Garcia Prat
Deixa un comentari