“Mama, vull ser ballarina! Mama vull ser mestra! Mama vull ser advocada! Mama vull ser actriu! Mama vull ser metgessa!” Com a progenitors, totes les opcions les trobem bones, però la por de què els nostres fills i filles s’equivoquin no ens la treu ningú.
Detall del vestuari pel cicle formatiu Exploradors de la Dansa – Fotografia cedida pel CC
M’agradaria poder tenir una bola màgica on les meves filles poguessin veure l’ofici que han escollit pel seu futur tant per davant com per darrere, les coses bones i les responsabilitats que s’assumeixen i els moments dolents o el sacrifici i els esforços que s’han de fer i veure si realment és això el que volen fer.
El Centre Cultural de Terrassa ha estat pioner a tot Catalunya creant un programa formatiu anomenat “Els Exploradors de la Dansa”. Aquesta formació consisteix en donar l’oportunitat als alumnes de primària de les nostres escoles per veure en què consisteix formar part d’una companyia de dansa, des del principi fins a la posada en escena final. El recinte ofereix packs per les escoles on els alumnes poden veure, en primer lloc, els ballarins i les ballarines, l’equip tècnic, els i les coreògrafes i la resta de l’equip en acció i interactuar amb tots ells i, en segon lloc, asistir a la representació final i gaudir d’un espectacle amb tota la seva esplendor. Tot això, amb un preu assequible i donant l’oportunitat a cada alumne de conèixer aquest món des de les dues bandes.
La Clara, la Celin i l’Anna, tres alumnes de sisè de primària de l’escola el Cim, van estar explicant-me la seva experiència quan van assistir a una classe dels ballarins i ballarines del Ballet Nacional de Catalunya mentre assajaven El Trencanous, l’espectacle que faran per les escoles en finalitzar aquesta aventura dels Exploradors de la Dansa, el dia 11 de gener.
Engrescades i entusiasmades, les noies m’explicaven que els ballarins i les ballarines assajaven unes 6 hores diàries, que els dissabtes també pencaven de valent i que feien entre 30 i 36 hores de classe setmanals; afegien que el professor els indicava els exercicis i els ballarins i les ballarines els executaven amb precisió i sense perdre ni un sol detall, que eren nois i noies que havien acabat la carrera com a ballarins i ballarines, que durava 8 anys, tenien entre 18 i 20 anys i eren de nacionalitats diferents.
Els van ensenyar el diàleg de la dansa, interpretant petits fragments d’El Trencanous, i entre les tres alumnes me’n van fer una molt bona demostració. També em van parlar del vestuari i del seu dissenyador, que era italià. Em van dir que els vestits eren fantàstics i la gran quantitat de canvis de vestuari que havien de fer els ballarins i les ballarines a l’hora de la funció. A més a més, em van remarcar que sense l’equip tècnic seria impossible fer cap funció, perquè sense la il·luminació, l’escenografia i la música no es podria dur a terme cap espectacle. D’aquesta manera, van valorar de la primera a l’última persona que forma part d’un espectacle amb la mateixa importància.
Per acabar, cal dir que la primera experiència d’aquesta aventura ha estat molt positiva i hi han participat 1.400 alumnes. Des del meu punt de vista, el què han après aquests infants, entre d’altres coses, és que amb perseverança, constància, esforç, sacrifici, il·lusió i passió, pots arribar a fer tot el que et proposis, sigui la feina que sigui, en aquest cas, ser ballarí o ballarina.
Gràcies al personal del Centre Cultural, que aporta idees noves i fa molt bona feina.
Marta Bieto, professora de dansa
Deixa un comentari