Els organitzadors del festival Elixir i els voluntaris, amb la Rosa Boladeras com a cap visible, van fer possible que moltes persones participessin i gaudissin d’aquest món, de vegades difícil i falsament elitista, de la poesia.
Elixir va omplir de poesia la ciutat durant una setmana, culminant en la nit màgica de divendres on poetes i públic de totes les edats van compartir l’amor per la poesia sota iglús de vent acaronats pels arbres del parc de Vallparadis.
Elixir començava el dilluns amb un laboratori de creació poètica per a joves d’entre nou i quinze anys a càrrec de Josep Pedrals. El dimarts, els i les poetes Empar Sáez, Hector Uve, Iñaki Nazabal, Roger Anguita, Martí Purull i La Grise inundaven el metro amb les seves poesies. El dimecres, en Miqui Giménez i els nens i nenes de P5 de l’Escola Tecnos cantaven i recitaven poemes de Joana Raspall i al vespre a l’Ateneu Candela es visionava una pel·lícula de cicle “Cinema i Poesia”. El dijous, les actrius Alba Valldaura i Tessa Julià inundaven de poesia culinària la plaça juntament amb l’acordió tocat per la Núria de Andrés i les il·lustracions en directe de Mariona Alberich. I el dissabte es va tancar amb el cercatasques poètiques amb els poetes Joan Duran, Montse Morillo, David Caño, Tomàs Arias, Eduard Carmona i Nuriamiramelsmots.
Una nit especial va ser la de divendres. Només seure a les butaques del teatre una veu clara inunda l’escenari, i apareixen en Toti Soler i Silvia Pérez Cruz i les seves cançons ens deixen clavats a les cadires, bé, a tots no. Un infant decideix afegir-se al cant de la Silvia fent un duet insuperable. Emoció a flor de pell. I sols sortir del teatre, encara tocats pel petit recital, tres carros esperen als infants i als poetes i se’ls emporten cap al no-res, amb els pares darrere tement que Elixir no sigui el flautista de Hamelín i s’emporti els poetes i la joventut a un país imaginari on la poesia sigui el llenguatge d’entesa.
Arribats a l’esplanada davant la llar d’avis, cervesa gratis gentilesa de la Brava i baixada al parc. Cada passa endavant, l’emoció és més a flor de pell i en veure els iglús de vent amb els poetes recitant i el públic escoltant, ens torna a hipnotitzar. Cada iglú guarda misteris, versos i ombres que els poetes comparteixen amb el públic. Quatre iglús, quatre poetes: Mohammad Bitari i la seva veu en català, Rosa Cadafalch donant veu a poetes que actualment estan a la presó o en setge; la Maria Sevilla, dona delicada i alhora decidida llegeix versos que naveguen per l’aire; Teresa Colom, amb una poesia evocativa i melancòlica i en Dani Orviz, joglar i showman a parts iguals.
I mentrestant l’artista visual Pi Piquer participa amb una instal·lació pictòrica que finalment comparteix amb tots. I al final, el conjunt The Soul Beams anima al públic que encara resta en peu després de tantes emocions.
No cal res més. El públic, els poetes i els organitzadors han estat durant una sola persona; poesia en la nit.
Tessa Julià
[Fotografies fetes per Lydia Cazorla]
Deixa un comentari