Montserrat Ruyiz, Eloi Falguera, Josep Manel Martínez, Rosa Aguado, Guillem-Jordi Graells, Marta Bou, Lluís Elias ‘Sito’, Xavier Bertran i Anna Carol (presidenta d’Òmnium Cultural Terrassa). Foto: PV
Pep Valenzuela
«Àngels Poch és un nom sensacional per a aquest premi de teatre», afirma pletòric l’Eloi Falguera, president del jurat, en la primera trobada d’aquest el passat 23 de març. «És un reconeixement del motor teatral que és Terrassa a tot el país». El premi, així mateix, es va crear sota l’aixopluc de l’entitat Òmnium Cultural, que convoca també els premis XXXII de novel·la i XXXV de narracions curtes Ferran Canyameres.
En Falguera recorda que la primera convocatòria de l’Àngels Poch (aquest any és la tercera) rebé 127 textos, un volum que deixà estorades totes les persones implicades i que, d’altra banda, supera amb escreix tots els casos de referència. Aquest primer premi el guanyà l’obra El Retorn, de Manuel Brugarolas.
La segona convocatòria, que premià el bon fer d’en Ferran Joanmiquel amb Samurai, rebé 58 obres, menys de la meitat que l’anterior, però igualment un nombre que supera el que és habitual en la majoria de premis que es convoquen arreu del país, afirma l’Eloi Falguera, com ara el prestigiós Josep Ametller dels premis Recull, amb una mitjana de 25. Aquest any tot sembla ajustar-se a aquests límits i, quan falta una setmana per tancar la recepció de propostes, el total de textos sumava poc més de la quinzena.
Una altra singularitat d’aquest premi terrassenc ha estat el fet que les obres premiades han estat immediatament editades pel segell local Omniabooks, en col·laboració amb Òmnium Cultural, i portades a escena.
El jurat, presidit per Falguera, està format per la Rosa Aguado, en Guillem-Jordi Graells, la Marta Bou, en Josep Manel Martínez Sante, el Xavier Bertran, en Lluís Elias ‘Sito’ i la Montserrat Ruiz (secretària).
Recordant la primera edició, l’Eloi explica que les obres rebudes van ser molt interessants i que «va costar molt decidir», mentre que l’any passat, sigui pel nombre com per la qualitat, la sentència «no va comportar massa dubtes». En tots dos casos, el vot ha estat majoritari, però no unànime.
El president del jurat subratlla encara la qualitat de la selecció, per si hi hagués cap dubte, «algunes de les obres finalistes han guanyat després altres premis, o sigui que aquí no s’ha votat per cap bolet rar, s’ha afinat molt bé».
Les obres premiades han estat immediatament editades pel segell local Omniabooks
El text d’en Ferran Joanmiquel, per la seva banda, es va estrenar al poc de guanyar a la sala La Mercantil, de Balaguer, una «sala alternativa que creix amb molta empenta», informà l’Eloi, i després es presentà a sala Planeta de Girona. Ara es prepara per anar a Madrid.
Tasca feixuga i de molta responsabilitat, l’experiència podria omplir fulls de relats, no sempre divertits, intervingué en Guillem-Jordi Graells, autor i director teatral. «He estat a molts jurats i, malauradament, el problema de vegades és que moltes obres tenen nivell, potser sí literari, però no interès teatral». Així mateix, considerà que en aquest país «hi ha un excés de premis literaris de tota mena, també de teatre, un fet que provoca falses expectatives i no menys frustracions».
Hi ha gent que guanya premis que mai es porten a escena, alguns autors, informava sorneguer en Graells, es justifiquen criticant les sales que «prefereixen fer autors mediocres estrangers». «Deixem-ho córrer…». Afegí, en aquesta mateixa línia, que a l’Associació d’Escriptors hi ha no pocs socis que omplen el seu currículum gràcies a l’abundància de premis, i això «crea una falsa imatge. No és el cas aquí», emfasitzà, com ha demostrat l’èxit de les obres premiades».
Al fil dels comentaris d’en Graell, l’Eloi Falguera, que ha publicat recentment l’obra Que ve en Pitarra! (OmniaBooks) coescrita amb Toni Guillamon, considerà que, «moltes vegades hi ha premis que tenen por a declarar un desert»; tot afegint, que «és una decisió que, tanmateix, s’ha de prendre arribat el cas. Soc partidari del desert abans de premiar un text sense la qualitat adequada. Esperem que no ens vegem en aquesta situació!».
En Xavier Bertran, actor, escriptor i guionista, s’afegí al diàleg tot confessant que s’estrena com a jurat amb aquest premi, content així mateix de què sigui a la seva ciutat, valorant el fet que l’obra es porti a l’escenari, «aquest és el recorregut que un text de teatre necessita fer per realitzar-se».
Una aposta que també considera bàsica, també i prèviament a l’hora de llegir i analitzar els textos a elegir, destacà en Lluís Elias ‘Sito’, actor, amb 20 anys de treball amb la companyia Els Joglars en presentar-se en aquesta nova experiència també per a ell: «Quan llegeixo un text teatral si no me l’imagino en un teatre, fins i tot la il·luminació, si els personatges no estan ben desenvolupats, ben resolts, no m’ho puc creure; és així, és la meva feina».
Deixa un comentari