L’obra ha estat traduïda per l’actor terrassenc Roger Batalla, dirigida per Blanca Bardagil i representada pel mateix actor, Paula Sunyer i Ramon Vila, tots tres membres de la Companyia Pyros. La peça s’ha estrenat a la sala Maria Plans amb totes les entrades venudes.
Quin llibre t’enduries a una illa deserta? O dit d’una altra manera, quin llibre tindries menys escrúpols per destruir? Aquesta és la premissa que es manté encesa durant tota l’obra de teatre. Fa fred, la guerra és a la cantonada de casa i ja no queda res més per cremar dins del pis del professor universitari que acull a dos alumnes a casa seva. Sortir al carrer és una temeritat i els franctiradors estan instal·lats per tota la ciutat a l’espera de caçar a aquells que s’atreveixin a travessar carrers i places. Dins d’aquest context de guerra absoluta un dilema: quins llibres s’han de cremar primer a l’estufa per escalfar-se? Com es pot decidir quins sí que es poden cremar i quins no? Quin ordre s’ha de seguir per fer-ho?
Entre en escena tres personatges amb tres actituds i posicionaments diferents dins de la mateixa casa: en Daniel, el jove idealista, la Marina, la jove que només vol escalfar-se perquè té molt de fred però no deixar de plantejar-se el fet d’haver de cremar els llibres amb arguments i contra-arguments amb el professor i el mateix professor, cínic i sarcàstic, que diu grans veritats i és qui planteja les reflexions i els intercanvis de diàleg entre els personatges.
L’obra va més enllà del simple fet de cremar o no cremar llibres en una estufa. Fa una reflexió sobre el valor de la cultura i té un rerefons actual interessant. En un moment on la desesperació és el pa de cada dia, on sortir de casa és arriscar-se a morir, on el fred cala als ossos i l’única alternativa és cremar llibres, és possible fer-ho sense remordiments de consciència? La resposta és clara, no. Tractar aquest tema genera conflicte i genera també debat. En Daniel, un jove que pensa que els ideals que transmeten els llibres serveixen per educar els lectors i que sense ells la societat no podrà avançar, s’esgarrifa cada vegada que es parla sobre el llibre que es cremarà a la nit per escalfar-se. La Marina, que només té fred, es llegeix els llibres per trobar-hi algun argument que la faci creure que el llibre val la pena per damunt d’un minut de flama que la pugui escalfar. I el professor, que intenta relativitzar el fred, la gana, la frustració i la guerra encenent els ànims dels dos joves per fer-los pensar sobre allò que estan a punt de fer. Explica que al capdavall, alguns dels llibres que ell mateix els ha recomanat a la universitat no li agraden, no les considera obres mestres de la literatura i es poden cremar.
Amb un tema tan delicat entre les mans com és cremar o no llibres per no tenir fred, potser caldria donar noms d’autors reals a les obres que es van perdent durant la funció. El dilema de les obres mestres o dels clàssics també hi ha de tenir cabuda. El text planteja reflexions tan interessants com ara si la vida humana és mediocre i la literatura té valor artístic o si el valor de la literatura es forja a través de l’educació dels lectors. És interessant saber quines obres es consideren cabdals en els nostres temps per saber quina opinió mereixen per part de la societat i anar més enllà en una reflexió tan punyent com la de si val la pena cremar un sol llibre per gaudir d’un minut d’escalfor, sabent que probablement, quan s’acabi la flama, es pot acabar també la vida.
Mar Garcia i Prat
Deixa un comentari