De l’11 de novembre a l’11 de desembre, les 11 exposicions de l’Emotiva22 porten a Terrassa projectes de fotografia contemporània transgressors, crítics i compromesos.
El festival reuneix artistes consagrats com Yolanda Domínguez, Paula Anta, Alex Domènech, Judith Prat o Santos Montes. Alhora, aposta pels creadors locals i per artistes emergents.
Durant tot un mes, la fotografia ocuparà espais històrics, monumentals i singulars que normalment no acullen exposicions. “Veure com dialoguen obres d’art clàssiques en una casa pairal del segle XIX amb les fotografies de Raúl Hidalgo sobre el moviment LGTBIQ+ és una de les coses que fa únic aquest festival” – explica Paulo Cacais, director artístic del festival. Un dels objectius del festival és crear noves lectures i establir diàlegs i ponts entre espais, públics i artistes.
David Salcedo – más
L’horari de les visites durant la inauguració a les diferents exposicions serà el següent:
●10:00 h – La Factoria Cultural de Terrassa – Presentació d’Emotiva 22, Festival Internacional de Fotografia Contemporània per part del director d’art d’Emotiva 22, amb la presència d’autors i autoritats
● 10:15 h – La Factoria Cultural de Terrassa – “Skin Field” – Alex Domènech
● 10:30 h – La Factoria Cultural de Terrassa – “Postepisteme” – col·lectiva a cura de Vítor Nieves
● 11:00 h – MNACTEC – “Assaig (visual) sobre la ceguesa” – Santos Montes
● 11:45 h – Sala Muncunill – “Matria” – Judith Prat
● 12:30 h – Casa Alegre de Sagrera – “La casa de la portera” – Raúl Hidalgo
● 13:15 h – Amics de les Arts i Joventuts Musicals – “+” – David Salcedo
● 16:00 h – Alberg Vallparadís – “Esclavas de una deuda” – Lorena Ros
● 17:00 h – Seu d’Ègara, Sala del retaule – “Nudos” – Paula Anta
● 17:20 h – Seu d’Ègara, Sant Miquel – “Translatio” – Gabriel Verderi
● 19:00 h – Sala Paüls – “Una casa sin sol” – Cecília Coca Peña
Un festival integrador, ètic i feminista
Les diferències en la representació del rol femení i del masculí en la fotografia publicitària, l’agressió el medi natural, la reflexió sobre les limitacions de llibertats i drets de la comunitat LGTBIQ+ en alguns països o la realitat de les joves nigerianes esclavitzades per pagar el deute que les va portar a Europa, són només alguns dels temes que es
podran veure a l’Emotiva22, l’11 de novembre a l’11 de desembre.
Si pensem en comunicació, art i gènere, en crítica, ironia i compromís social, el nom d’una artista visual sobresurt en el panorama de l’art contemporani espanyol: Yolanda Domínguez.
A l’Emotiva22 podrem veure una selecció dels seus treballs més icònics. Entre ells Poses, «Little Black Dress» o Niños Vs Moda, on gràcies a la mirada d’un grup de nenes i nens de vuit anys posa de manifest les diferències sagnants entre la representació del rol femení i el masculí en la fotografia publicitària.
Yolanda Dominguez – Little Black Dress
Judith Prat ens porta a la Sala Muncunill MATRIA, un homenatge a la dona camperola i un crit d’alerta davant les agressions que pateix la terra per part de l’agroindústria i la gran mineria. Continuem amb una visió molt diferent sobre el paisatge i la terra a la qual pertanyem, de la mà de Paula Anta. Les fotografies intimistes i poètiques del projecte Nudos mostren cúmuls vegetals que, malgrat una aparença caòtica i aleatòria, permeten descobrir l’existència d’un ordre universal. Els seus treballs evocadors li han valgut el reconeixement a festivals com
Photoespaña i en centres com el CA2M, el CCCB, el DA2 de Salamanca o el Château d’Eau de Toulouse, entre d’altres.
SkinFields, del barceloní Alex Domènech, retrata un viatge creuant territoris polítics, geogràfics i religiosos on les llibertats i drets de la comunitat LGTBIQ+ avui en dia encara es veuen recobertes per capes de violència i por. Raúl Hidalgo també reivindica la necessitat de visibilitzar les persones de la comunitat LGTBIQ+ amb La casa de la portera, un projecte amb clares referències a Lorca.
La fotoperiodista Lorena Ros ens proposa un altre viatge, aquest cop a Nigèria. El seu projecte, Esclavas de una deuda, mostra la crua realitat de les joves nigerianes que busquen un futur millor a Europa. Els amants de la fotografia més clàssica també podran gaudir amb l’exposició Assaig (visual) sobre la ceguesa de Santos Montes, comissariada per Natàlia Chocarro i organitzada amb el suport de la Fundació Vila Casas.
Finalment, David Salcedo ens porta “+”, un projecte poètic en blanc i negre en el que ens proposa un joc de mirades a partir de díptis d’imatges verticals.
Aposta pel talent dels i les fotògrafes de la ciutat
La fotografia contemporània d’artistes egarencs està ben també representada. En aquesta edició podrem veure Translatio, el darrer treball del Gabriel Verderi, un dels artistes de Terrassa més interessants i consolidats, i descobrir la fotografia de l’artista emergent Cecilia Coca amb l’exposició Una casa sin sol, una reflexió al voltant de conceptes com la casa i el territori en relació amb la formació d’identitats.
Cecilia Coca – Una casa sin sol
Al cartell oficial s’hi afegeixen les exposicions Amigues, programades per entitats de la ciutat que també aposten per l’art i la cultura, com ara els Amics de les Arts i Joventuts Musicals, el Centre Excursionista de Terrassa, la Fact o el Centre de Documentació i Museu Tèxtil, entre d’altres.
L’edició d’enguany està dedicada al fotògraf egarenc Jaume Cabús (1944-2022), mort la passada primavera, artista de referència i amic de molts fotògrafs i fotògrafes de la ciutat. Cabús utilitzava la fotografia com a metàfora d’allò que és etern, que és universal en l’ésser humà. Amb la voluntat d’apropar la seva obra al públic i retre-li homenatge, s’ha organitzat la taula rodona “Jo no sóc fotògraf”.
Deixa un comentari