Xavi J. Prunera
Sovint, el western ha estat considerat un gènere cinematogràfic reaccionari, misogin, racista i banal. En franca oposició a aquestes consideracions es va publicar fa poc més de tres mesos Grandes Temas del Western (AA.VV. Dolmen, 2020), un assaig col·lectiu en el qual els seus autors analitzem i dissertem sobre un total de trenta-set temes que, poc o molt, podem trobar en qualsevol western de certa entitat. Perquè sí, és innegable que el western és fill d’una època i d’un país on tots aquests tics que se li adjudiquen hi són presents. D’una època i d’un país en la qual ni dones, ni negres, ni indis –per exemple– tenien els mateixos drets que l’home blanc.
Però no oblidem tampoc que a d’altres països de la vella i civilitzada Europa la conjuntura política, social i cultural a mitjans del s. XIX no era massa diferent de la dels Estats Units. Així doncs, contextualitzem. Contextualitzem el gènere, l’època i el país. Només així, amb perspectivament i absolutament desproveïts de prejudicis podrem gaudir amb certa objectivitat d’un gènere cinematogràfic (el més pur i genuí de tots segons André Bazin) en el que les seves històries –aparentment càndides i banals– atresoren, al mateix temps, un repertori temàtic molt interessant i variat.
Nosaltres, al llibre, hem ordenat tots aquests continguts entorn de dos grans eixos temàtics: el que fa referència a la condició humana (un eix temàtic universal que podem trobar en qualsevol altre gènere cinematogràfic i que tracta temes com l’amor, l’odi, l’amistat, l’ambició, la venjança, la violència…) i el que fa referència a la construcció nacional dels Estats Units d’Amèrica, un eix temàtic de caire més historiogràfic que desenvolupa –sempre des de la perspectiva fílmica– temes com la lluita per la possessió de les terres, l’establiment de la llei, els límits fronterers o el conflicte amb els natius. Tot un reguitzell de valors, contravalors i arquetips que descriuen els relats èpics del seu espai mític fundacional i els de la seva posterior revisió. Una revisió, en molts casos, crepuscular i desmitificadora.
Si sou dels que creieu que el western és un gènere que va molt més enllà d’històries naïfs amb personatges molt estereotipats i conflictes que sempre acaben resolent-se a trets, penso que aquest llibre us pot interessar. I si no és així, doneu-li una oportunitat i llegiu-lo. Potser us sorprendrà. Això procurarem, almenys, els autors que el dimecres 16 de desembre, a les 19:00h, presentarem aquest “Grandes Temas del Western” als Amics de les Arts de Terrassa. Concretament, el Sintu Amat, el Quim Casals, El Miquel Mallafré, el Lluís Nasarre i el que això subscriu, el Xavi J. Prunera. Us hi esperem!
Deixa un comentari