Un passeig per aquest petit racó resultarà una delícia per a investigadors, nostàlgics o per a persones que simplement desitgin endinsar-se en dècades i dècades d’història llibertària i de lluita obrera.
Miquel Gordillo
Els impulsors del Centre d’Estudis Llibertaris Josep Padilla, Josep Maria Pi i Jordi Fernández, ens obren les portes d’aquesta autèntica hemeroteca i fons documental ubicat al carrer Ramon Llull 136, als antics locals del Consell de la Joventut, actualment compartits amb altres col·lectius. Un espai que, reconeixen, pretén ser un lloc de consulta per a tot aquell que s’hi vulgui endinsar i conèixer documents originals d’arreu del món, del país, i també de la ciutat.
Els inicis del centre es remunten a l’any 2001, quan començaren organitzant xerrades i una exposició realitzades en el local. Poc després va prendre forma el projecte de crear l’actual arxiu-biblioteca: «Teníem moltes coses guardades a casa dins de caixes, vam pensar que calia fer un esforç per recuperar-les i oferir-les a la ciutadania», explica Josep Maria.
Fernández ho resumeix així: «Sonia Turón, de la Fundació Anselmo Lorenzo, diu que molts d’aquests materials es van haver de destruir, ja que sortien noms i es podien identificar persones». Per tant, una tasca exhaustiva amb l’objectiu de preservar un material que és història viva: «El Josep Maria ha fet una feina de formiga durant anys recollint material». Citen com a referent similar un centre del moviment llibertari a Holanda (de nom Internationaal Instituut voor Sociale Geschiedenis).
Insisteixen que l’espectre de tot el que han recopilat és ampli, i que no només hi ha material llibertari: «en pots trobar també diversos llibres sobre marxisme, trotskisme, també de ciència i història social, filosofia, naturisme…», apunta en Jordi. «També material feixista, octavetes fetes pels carlistes, coses que no trobaries a cap llibre fet per gent d’esquerres», diu en Josep Maria mentre va remenant documents de diferents calaixos.
L’espai pretén ser un lloc de consulta per a tot aquell que vulgui conèixer documents originals d’arreu del món, del país, i també de la ciutat
«Hem intentat que sigui un lloc de consulta, però no volíem estancar-nos en una temàtica específica, aquí pots trobar coses d’ensenyament des de finals de 1800 fins als anys 40 del segle XX, llibres de muntanya, d’esperanto, etc.», i afegeixen: «molta gent ens ha aportat revistes, hi ha molt cartellisme, un nano els anava recollint dels contenidors davant del local de la CNT de la carretera de Montcada i que s’han pogut salvar», explica Josep Maria. Segurament destaca tot el material disponible «de l’època d’abans de la Guerra Civil, quan la situació era molt conflictiva, de la Setmana Tràgica, la Guerra d’Àfrica de 1909…».
Preservar el llegat per a generacions futures
El catàleg de revistes també és molt extens, algunes d’elles amb col·leccions completes, «tenim la revista italiana Voluntat, Ajoblanco, Integral, Polèmica, La Trama, Topo Obrero…», enumera en Jordi. «Ens plau tenir tots els números de la revista Bicicleta», editada del 1977 al 1982.
Després de tot el que ha costat construir-ho, són encara més gelosos a preservar tot aquest llegat: «Hem cedit tot el material, volem que aquesta eina sigui custodiada, més endavant, per la Fundació Salvador Seguí, o en segon terme per l’Ateneu Enciclopèdic Popular de Barcelona», ens diu Josep Maria.
Josep Maria Pi mostrant diferents llibres i cartells que inunden el Centre d’Estudis Llibertaris Josep Padilla. Fotos MG
«Aquí hi ha el dibuix de la portada original d’El Capital de Carles Marx»; «mira aquesta raresa, un llibre fet per les Brigades Internacionals txecoslovaques; guardem aquestes fotografies fetes poc després d’alliberar el campament d’Auschwitz», ens mostra amb passió en Josep Maria. A mesura que anem mirant nous racons, més rareses van apareixent: «tenim documents signats per la Casa Rosada de la col·laboració del peronisme amb Franco, en contra de la gent d’esquerres que marxava d’Espanya a Argentina perquè actuessin contra ells».
Revistes, llibres, segells, còmics, octavetes… i materials en temps de guerra
Els llibres a les prestatgeries estan classificats per temes com feminisme, memòria històrica, fosses comuns, i molts altres, així com material divers de Llatinoamèrica, Cuba, Portugal, el Magreb…
Hi ha tot un prestatge sobre Xirinacs i la marxa de la llibertat de 1976. Un altre ple de còmics polítics. I molt cartellisme de la CNT dels anys 70, jornades llibertàries, la Copel de suport als presos, etc.
Per descomptat, compten amb un espai sobre la Terrassa antiga, amb «llibres que es feien a les fàbriques en acabar la Guerra Civil, de l’Agut, la Mina… Aquí hi ha fotos de la Casa del Poble, de finals de 1800, del Sindicat d’Indústria del Tèxtil i el Vestit, una octaveta de quan es va ocupar la fàbrica Torredemer…».
«Tenim un llibre fet per un militar franquista que va fer una recopilació de totes les empreses que havien estat col·lectivitzades, on hi ha un reconeixement a la millora de la maquinària i de la producció des del moment que els treballadors es fan càrrec de les fàbriques»; com ara l’exemple de la «famosa pistola Ascaso que es feia a Terrassa, a la fàbrica Electra del carrer Sant Isidre, apunta en Jordi.
Se’ls fa impossible donar una xifra de la quantitat de llibres i revistes, «I encara tenim 8 o 10 caixes pendents a ordenar, més el que ens va arribant!», apunta en Josep Maria. Tot prové de col·leccionistes, de tres principalment, de donacions particulars i d’intercanvis amb llibres antics.
«El valor econòmic de tot això no es pot calcular», conclouen. Per això, aspiren que sigui un material de consulta per a escoles, instituts i universitats. Així i tot, donada la multitud de documents, reconeixen que un dels problemes «és classificar-ho bé tot, però aquest material està aquí disponible per a qui vulgui investigar i treballar».
Compten amb una web (centreestudisllibertaris.blogspot.com) on consultar bona part del que tenen disponible, classificat per autors i per temàtiques. Per descomptat, millor que t’ho expliquin és conèixer in situ l’espai. Per fer-ho, i a l’espera de la inauguració oficial de l’espai que estan preparant, es pot trucar al 665319947 per una visita concertada qualsevol tarda de 16 a 19 h.
Josep Padilla i Boloix, anarquista terrassenc i organitzador a Catalunya del sindicat CNT
Josep Padilla i Boloix (Terrassa, 1909–1980) va ser un militant llibertari i anarcosindicalista. Ingressà a la CNT el 1928 i el 1932 participà en els fets insurreccionals de Terrassa, arran dels quals fou detingut.
Durant la guerra civil fou secretari de la Federació Local de la CNT de Terrassa i de la Comarcal del Vallès Occidental i col·laborà a Vida Nova fins que s’incorporà a la Columna Durruti i marxà al front.
Durant el seu exili participà en la resistència francesa contra els nazis. El 1946 tornà a Catalunya per participar a la lluita llibertària i antifranquista. Detingut el 1947, fou condemnat a 20 anys de presó, el 1952 quedà en llibertat, però va ser empresonat de nou, per poc temps, el 1956.
El 1976 fou elegit secretari general del Comitè Regional de la CNT Catalana. Després d’haver intentat, sense èxit, d’harmonitzar les diverses tendències internes de la CNT a Catalunya, n’abandonà la secretaria general, però mantingué la militància anarcosindicalista en l’àmbit local.
Galeria d’imatges
Deixa un comentari