Una recopilació d’articles publicats a la revista de comunicacions llibertàries Bicicleta, editada entre 1977 i 1982, es presentà ahir al local del carrer Ramon Llull 132.
Miquel Gordillo
40 anys després, la vida segueix igual, resa la portada de la compilació d’articles de la revista Bicicleta. Ahir dimarts 14 de desembre es va presentar aquesta edició extra, amb dos dels participants de la revista en la seva època, Pep Martínez i Jesús Bolinaga ‘boli’, i que ara han impulsat aquesta recuperació. L’acte estava promogut pel Centre d’Estudis Llibertaris Josep Padilla, el Kasalet i la Fundació Salvador Seguí.
En Pep i en Boli varen ser acompanyats per l’advocat i activista pels Drets Humans, Joan Tamayo: “tenim la necessitat de recuperar la memòria històrica i intentat construir un futur millor, i aquests escrits i pensaments són més vius que mai”, destacà Tamayo en la presentació.
En plena ‘transició’, del 1977 al 1982
El primer número de la revista Bicicleta apareixia el novembre de 1977, en ple període de l’anomenada transició. Editada primer des de Madrid, amb el suport de diferents col·lectius llibertaris i el sindicat CNT, abordava tota una diversitat de temàtiques: sindicalisme, ecologisme, feminisme, naturisme, antimilitarisme, situació dels presos, etc.
La revista, que coincidia en el temps amb altres històriques com Ajoblanco i El Viejo Topo, es venia mensualment a quioscos d’arreu de l’Estat, tenia un tiratge de 20.000 exemplars, arribant a comptar amb unes 500 subscripcions. Posteriorment, l’edició es traslladà a València, “ja amb la guia de dos periodistes professionals, durant un període de quasi tres anys”, explicà en Pep. Els darrers cinc números de Bicicleta es van editar des de Barcelona, ja en plena baixada, fins al juliol de 1982, en què va sortir l’última edició número 47. També van editar-se uns quants números extraordinaris.
Pep Martínez, Joan Tamayo i Jesús Bolinaga ‘boli’, en la presentació de la revista Bicicleta40. Foto MG
A més, Bicicleta va comptar amb diverses i importants col·laboracions, com la de Noam Chomski. “Ens va fer arribar una dotzena d’articles, que parlaven sobretot d’antiimperialisme.” Altres autors recurrents van ser Ivan Ilich, José Peirats, Murray Bookchin, etc. En tot cas, reconeix en Pep que “Bicicleta estava oberta a moltes influències”. En la presentació, es donaren exemples de temes tractats al llarg d’aquests anys, com ara la situació dels presos a les presons, que “durant la transició era terrible”, i com es donà suport a la coordinadora COPEL de presos en lluita; “els donàvem gratis la revista, i també deixàvem que els presos fessin articles per publicar-los”, afirmà en Pep.
“Recuperem el projecte amb la mateixa empenta de fa 40 anys”, reonegué durant l’acte l’il·lustrador Boli. Per a la selecció actual, el periodista Guillem Martínez “s’ha llegit els 47 números i n’ha fet aquest recull que editem ara, procurant que sigui de lectura fàcil, tot afegint les portades i contraportades de la revista”. “El grafisme de la revista era molt innovador a l’època”, destacà en Pep, de fet, moltes d’elles eren il·lustracions de portada fetes per en Boli. El resultat final, una recopilació de 350 pàgines, que ha estat possible gràcies a una campanya de micromecenatge.
Sobre la motivació de recuperar aquells articles publicats fa quaranta anys, els promotors asseguren que “no és un acte de nostàlgia, sinó de posar sobre la taula temes que continuen sent vigents”, en paraules d’en Pep. També aquest recordà que “els problemes amb la censura venien més quan ens ficàvem amb el rei o l’exèrcit, expressà en Pep, tot recordant que l’edició extra ‘Quién manda aquí’, que és portada de recopilació realitzada ara, en el seu moment va ser “segrestat”.
El desig d’arribar i despertar consciències entre el jovent sobre molts temes que són candents avui, també és una motivació dels seus impulsors. “Ara els grups i les persones activistes no tenen tanta càrrega ideològica, potser ni es fan dir llibertaris, però sí que han incorporat elements com el treball en xarxa, l’assemblearisme, l’autogestió…”, va dir en Pep. O una manera diferent d’expressar-ho, en paraules de Boli: “avui dia, més que col·lectius, hi ha grupuscles que fan accions de mes curt recorregut”. Tot plegat, entre els objectius dels seus impulsors, tal com explicaren, que les generacions més joves comptin amb una altra eina de reflexió i anàlisi. Per divulgar la revista, estan realitzant actes de presentació com el d’ahir a diverses ciutats.
Tots els números originals de la revista Bicicleta es poden consultar íntegres a la web de la Fundació Salvador Seguí en aquest enllaç. També s’han activitat perfils sobre els 40 anys de la revista a les xarxes socials Instagram, Facebook i Twitter, una pàgina web i el correu electrònic info@revistabicicleta40.org.
Deixa un comentari