Veus invisibles. Les mares solteres i la infància abandonada al Marroc és una exposició multimèdia, amb fotografies, vídeos i àudios sobre la discriminació que pateixen les mares solteres al Marroc, la situació de la infància abandonada i les iniciatives que es duen a terme per fer front a aquestes problemàtiques. L’exposició es podrà veure del 16 al 30 de novembre a la Biblioteca Central de Terrassa (Pg. de les Lletres, 1). L’entrada és lliure i gratuïta. L’organitza l’associació Amics dels Infants del Marroc.
Veus invisibles. Les mares solteres i la infància abandonada al Marroc pretén sensibilitzar sobre la desigualtat de gènere i també posar en valor la tasca de les entitats que treballen al Marroc en el suport a les mares solteres i la protecció de la infància i dels moviments socials marroquins que lluiten pels drets de les dones.
“Flowers of evil Shame” Zoe Vincenti
Contingut de l’exposició
L’exposició s’estructura en quatre parts:
1. Fotografies: s’exposen obres de tres autores que han centrat la seva mirada sobre la realitat de les mares solteres a Marroc.
a) Nathalie Vigini. Projecte “Nous, les mamans”, realitzat a l’associació INSAF (Casablanca, 2019)
b) Laura Puech. Projecte “Ces familles de l’ombre”, realitzat a l’associació ASF (Casablanca, 2015)
c) Zoe Vincenti. Projecte “Flowers of evil”, realitzat a l’associació ASF i altres ubicacions del Marroc (2015)
2. Vídeos: es mostren vídeos narratius i informatius de les entitats marroquines Association 100% Mamans, Plateforme CDE, MRA Mobilising for Rights Associates i Droits&Justice.
3. Àudios: s’escolta la reproducció oral de testimonis de mares solteres i persones que han estat abandonades al Marroc, extrets dels informes L’enfance abandonnée au Maroc, elaborat per la Ligue Marocaine pour la Protection de l’Enfance (LMPE) amb el suport d’UNICEF, i Le Maroc des mères célibataires, elaborat per la Institution Nationale de Solidarité avec les Femmes (INSAF) amb el suport d’ONU-Dones (2010). Las gravacions de veu són efectuades per tres actrius catalanes: Anna Barrachina, Ariadna Gil i Chantal Aimée.
4. Plafons informatius: les dades i els textos explicatius s’han extret també dels informes de la LMPE i INSAF, amb la col·laboració d’associacions marroquines que treballen en l’acollida, l’acompanyament, la formació professional i/o la inserció laboral de mares solteres.
“Nous les mamans”, Nathalie Vigini
Les mares solteres pateixen al Marroc una dramàtica situació d’exclusió social, jurídica i institucional
Les mares solteres pateixen al Marroc una dramàtica situació d’exclusió social, jurídica i institucional: són expulsades i rebutjades per la seva família, repudiades per amistats i veïnat, acomiadades de la feina, tenen por de ser perseguides per la policia (les relacions sexuals fora del matrimoni estan prohibides pel codi penal), estan subjectes a tot tipus de maltractaments i explotació sexual i laboral, i tenen dificultats per a obtenir l’autoritat parental legal sobre les seves filles i fills. Molts cops es veuen abocades a la vida al carrer i a l’extrema precarietat.
S’estima que cada any hi ha 30.000 parts de noves mares solteres i 5.000 infants nascuts en aquests parts són abandonats. Aquestes xifres alarmants no són més que la part visible de la problemàtica, ja que no inclouen els naixements no registrats ni els avortaments clandestins. Segons l’Association Marocaine de Lutte contre l’Avortement Clandestin, es practiquen uns 700 avortaments diaris (molts d’ells il·legals i sense garantia sanitària). L’OMS certifica que aquesta pràctica és la causa del 13% de la mortalitat materna.
En els darrers anys s’han obtingut alguns avenços importants a nivell legislatiu en l’àmbit de la igualtat de gènere, gràcies a l’àmplia mobilització de les organitzacions de defensa dels drets de les dones. Algunes fites destacables són les reformes del Codi de Família (2004), la Constitució (2011) i la llei d’interrupció voluntària de l’embaràs (2015), i l’aprovació de la llei contra l’assetjament sexual (2018). Aquestes reformes, però, són considerades com a insuficients per les organitzacions feministes. Malgrat aquests canvis legals, persisteixen en part de la societat uns rols de gènere molt estereotipats, una cultura masclista arrelada, una doble moral sexual i uns valors tradicionals respecte la dona. La situació de la dona és encara molt fràgil i vulnerable i un dels principals col·lectius afectats per aquesta situació és el de les mares solteres i els seus infants.
El fet que no hi hagi cap servei públic de suport ni cap prestació econòmica per a les mares solteres agreuja la situació d’aquest col·lectiu. Els únics programes d’aquest tipus són els que ofereixen les entitats del tercer sector, que han proliferat des del 2000, fet que evidencia la magnitud del problema però també la creixent conscienciació del sector associatiu. De tota manera, aquestes entitats només tenen capacitat per acollir un 33% dels casos.
Els organitzadors: Amics dels Infants del Marroc (IMA)
És una entitat sense ànim de lucre fundada a Terrassa l’any 2000 que treballa en favor de la infància abandonada al Marroc. Des del 2015 desenvolupa activitats d’informació i sensibilització sobre la greu situació d’exclusió social que pateixen les mares solteres a la societat marroquina, causa principal de l’abandonament d’infants en aquest país. IMA participa també en projectes de cooperació internacional amb l’associació marroquina Association Solidarité Féminine (ASF) en l’àmbit de l’acollida, l’acompanyament, la formació i la inserció laboral de mares solteres a Casablanca (Marroc).
IMA ha traduït i editat el llibre Alcemos la voz, un recull de testimonis de mares solteres del Marroc i les seves filles i fills, elaborat per ASF. És possible adquirir-lo al web d’IMA.
L’exposició va mostrar-se a l’Ateneu El Poblet de Barcelona del 19 de març al 10 d’abril de 2021 i al mes de desembre de 2021 s’exposarà a la Sala Delger de Caldes de Montbui. Posteriorment itinerarà per diferents centres de Terrassa, Barcelona i altres municipis de Catalunya.
Deixa un comentari