Izä compartirà la flama del seu “etno pop” als Amics

Aquest proper dijous, 14 de maig (22:30h, Cafè-bar Amics de les arts) la gaditana Izä ens acostarà el seu projecte musical propi, La Llama (Dona Cançó, 2014), en el que el pop es mescla amb el flamenc i el funk amb les músiques del món per donar lloc a un estil molt personal anomenat “etno pop”. La força i el sentiment, a parts iguals en totes les seves cançons, barreja arrels i experiència sota una visió molt íntima i personal.

Actualment afincada a Barcelona, Izä presenta una àmplia trajectòria en el món de la música. Entre els seus treballs anteriors trobem Simplemente Rock (BRA-records, 1998) amb els desapareguts PAAN, Tanoshiku (2008) sota el projecte EMERGE i d’altres col.laboracions com a L’Argenté de Badalona, d’Oriol Tramvia, o a De Piedra, el darrer treball de Chico Ocaña.

Hem compartit una estoneta amb ella i això és el que ens explica:

1. Explica’m, per tal que ho pugui entendre, això del “etno pop”.

   “Etno pop” és una etiqueta pròpia en la que col·loco la música més d’arrel com el flamenc o el soul, música molt de dins, amb els ritmes pop que s’escolten en diferents cançons del disc. I aquesta mescla és el que anomeno “etno pop”.

2. Quan compons, a què li dónes més importància? Tens un procés establert per compondre?

   Izä a Terrassa. Foto: ERG

   A la sonoritat, sobretot, i a la melodia. El so és el que m’ha d’arribar al cap. De fet, composo sempre amb la meva guitarra i el primer que faig és escoltar les notes que evoquen la melodia, li busco la forma, l’encaixo, i ho navego una mica; i després ja arriben les lletres tot depenent del que m’hagi passat o vulgui expressar.

3. On prèn sentit el treball del músic: en la gravació del primer disc, en el directe, en…?

   Cada part té el seu què. En realitat, considero que es tracta del procés en sí del temps. Un disc comença amb una idea que després es materialitza; però, el camí que hi ha des d’aquest punt inicial i on arriba és el procés més important. Almenys és així com jo el visc. Tant el procés creatiu com la trajectòria no es poden separar perquè el procés creatiu apareix quan hi ha una trajectòria que t’està impulsant a crear. El directe no deixa de ser el clímax de tot això perquè, al final, quan un fa música té moltes inquietuds i idees al cap que s’han de manifestar per arribar a ser música. I quan per fi puges a l’escenari, que és la teva zona de confort, pots treure-ho tot i connectar amb els músics i el públic.

4. A què li dónes més importància a l’hora d’encarar un directe?

   En el directe dono molta importància a poder transmetre, o almenys intentar-ho, tot el que tinc a dins i fer-ho de la millor manera possible. Encara que hi hagi una sola persona escoltant-me, intento que aquella persona pugui gaudir perquè tinc la necessitat d’expressar i que algú ho rebi. De fet, el trajecte del concert en sí és anar expressant el que vaig sentit en tot moment. No obligo a ningú sinó que deixo que les coses passin lliurement.

5. Quina és la teva actitud enfront a internet? I de la música en suport físic?

   És una eina molt important perquè ens ha obert la possibilitat de comunicar-nos, i cada vegada més. Particularment, la utilitzo molt com a eina de treball. Avui en dia, per treballar de la música, has d’adquirir noves eines tot adaptant-te als nous canvis. Per tant, des del meu punt de vista, internet és fonamental. En relació al suport físic, quan de fet anava a planxar discs vaig haver de pensar en el nombre de còpies físiques perquè és una manera, almenys per a mí, de dir “ja està aquí”. Necessitava tenir-lo tangible. No obstant, el suport físic està ocupant un lloc per a melòmans, de relíquia que m’encanta.

6. Per tant… CD, mp3 o vinil?

   El vinil està tornant una altra vegada el gust de tocar i olorar, així com la qualitat sonora.

7. Si t’haguessis de quedar només amb una, quina seria la cançó més important? Més interessant a nivell personal?

   La llama que és la cançó que dóna nom al disc. Va ser l’inici de tot aquest projecte i, a més, tinc la imatge del moment de compondre la cançó molt marcada: a la platja de Tenerife veient el mar a la posta de sol i jo composant aquesta cançó entre unes pedres negres. A banda, òbviament, de la qualitat musical de la cançó en sí. En les lletres, intento plasmar una base real que és inherent a mí. Quan canvies la direcció del mirall cap a un mateix hi trobes tot el que necessites per expressar-te. La força interna que tenim pot fer que les coses canviin. Per això, parlo d’experiències de solitud, abandonament i anhel; però, dintre d’aquesta expressió de l’amor, també hi ha tot el que necessito per poder-me desenvolupar i fer el que em proposi. Com per exemple, gravar un disc.

8. Quins personatges/gent destacaries del teu entorn musical en aquests moments?

   Sobretot els meus companys, en Sergio Di Finizio (baixista) i l’Esteban Boero (guitarra eléctrica), que són els productors, i Nando B. Heredia (percussionista). Parteixo d’aquí perquè, com en tot, sempre anem bebent dels altres i ells m’inspiren a l’hora de fer música. I després, dins del cercle en el que treballo, hi han persones com Chico Ocaña de qui sóc molt fan de la seva obra i col·laboro com a corista. I també l’Oriol Tramvia que vaig descobrir quan vaig arribar a Catalunya i amb qui col·laboro en el seu últim projecte. Tinc molta sort d’estar envoltada de persones que són una gran inspiració per mí.

9. I a qui destacaries de l’”escena més professional”, també en aquests moments?

   Javier Ruibal perquè és un dels millors cantautors del moment que saben fusionar de veritat la música. En realitat és “mi farolillo verde”, un referent perquè, tal i com ell transmet a través de la música, és tal i com m’agradaria a mi transmetre. I es crea un vincle quan canto alguns dels seus temes. El concert als Amics, de fet, el començaré amb la versió de Javier Ruibal de La flor de Istambul d’Eric Satie.

10. Quins altres projectes tens entre mans pel futur immediat? I quins noms propis “sonen” més, si n’hi ha algun?

    En tinc uns quants, de fet. A nivell personal, estic començant a compondre el segon disc en solitari. Vull donar-li continuïtat i saber fins a quin punt puc arribar en la creació musical. També escric poesia i algun dia m’agradaria donar-li sortida. Per ara, acabo d’obrir un nou front amb la gravació de la banda sonora d’un videojoc dels “A crowd of monsters”; ha sigut una experiència molt interessant a nivell personal ja que va dirigit a un altre tipus de públic. És un altre concepte totalment diferent.

11. Què veus quan mires enrere?

    Veig un camí llarg. I cap avall perquè he pujat molt. Ara estic caminant on vull encara que em costi. Em trec la suor i, quan miro enrere, no ho veig malament sinó que veig molt d’après.

12. Com valores la gira presentació de “La llama”?

    Està tenint molt bona acceptació i crítiques i això em fa estar satisfeta. A través del segell “Dona cançó”, una agrupació de dones que ens hem ajuntat per tal de fomentar la creativitat femenina, he pogut arribar a molts llocs.

13. Segurament m’he oblidat de preguntar-te alguna cosa important. Tens via lliure.

    T’explicaré una anècdota que em va passar quan vaig arribar per primera vegada a Barcelona. Després d’allò, vaig pensar que estava al lloc adequat. Quan vaig arribar a Barcelona vaig sortir a explorar la ciutat amb el típic mapa-catifa. Tot caminant em vaig endinsar a l’Hospitalet. Assedegada com estava vaig decidir comprar una ampolla d’aigua. Entro a una botiga de queviures, poso l’ampolla al mostrador, espero una estona però ningú sortia. De cop i volta, apareix un home i em diu que no pensa cobrar-me els 0,60€ que valia l’aigua. L’explicació va ser que havia sigut la única persona honrada que havia aparegut en tot el dia. Que tothom el robava.

Us deixem amb “Te vienes, te vas”: