La Jam Session del dijous 22 de desembre va ser definitivament especial, no només per coincidir amb l’inici de la temporada nadalenca, sinó perquè va resultar una oportunitat de gaudir diversos músics que actualment cursen els seus estudis l’estranger. El grup encarregat d’obrir la sessió va ser Smack Dab, el quintet liderat pel trompetista terrassenc Oriol Vallès i el bateria Joan Casares, amb Pau Sala al contrabaix, Lluc Casares al saxo i Joan Monné al piano (substituint puntualment a Jöel González).
Es fa difícil encabir l’estil d’aquest quintet en un gènere jazzístic concret, ja que la seva música és per definició genuïna i defuig imitacions. Partint d’aquesta premissa, han sabut crear un llenguatge que fa justícia a la seva manera de ser, ja de normal idiosincràtica i tenyida de sarcasme. A més de dominar una particular posada en escena que desperta l’interès dels assistents, la seva tècnica musical és sempre excepcional. Destaca sobretot la seva gran capacitat d’improvisació, que demostra una gran vessant expressiva i molt personal. Ara bé, tot i la forta distinció de caràcters dels membres, no se solen trepitjar, sinó que dialoguen sempre amb harmonia.
Pel que fa a la jam, va comptar amb la participació de músics terrassencs ja habituals, com el pianista Txus Costalago, els contrabaixistes Xavi Castillo i Miquel Galceran, l’Òscar Jorba a la bateria i el Jofre Alemany al saxo. A part d’aquestes col·laboracions, que sempre són d’agrair per la seva qualitat, vam tenir la sort de poder escoltar la Irene Reig al saxo i l’Alba Pujals al trombó. Ambdues cursen els seus estudis musicals a Amsterdam i van demostrar que, certament, Terrassa se’ls queda petita. L’Alba té un so contundent i precís que, sumat a una presència sense vacil·lacions a l’escenari, captiva sobretot en la improvisació. La Irene, per altra banda, tendeix a sonar amb fluïdesa i suavitat, resultant també sorprenent i admirable en tots els aspectes.
En conclusió, una fantàstica jam session amb col·laboradors molt joves i diferents als habituals, plens d’energia i desbordants de talent.
Cecília Coca Peña
(Text i fotografies)
Deixa un comentari