Joan Martínez, una de les cares més emblemàtiques de la Companyia de Teatre 34 Passes. Foto Eloi Falguera
Joan Martínez fa 13 anys que és el Sr. Scrooge de El conte de Nadal que, any rere any, es representa al Teatre de la Santa Creu. Evidentment, el Joan també és un dels emblemes de la Companyia de Teatre 34 Passes que, aquest 2019, farà 14 anys. I ho celebraran d’una manera formidable: participaran amb l’obra El mercader de Venècia (on en Joan també fa el paper protagonista) a diversos concursos de teatre del país. A més, estrenaran dos nous projectes: aquest mateix gener La pau retorna a Atenes i, a la primavera, Exam. Un any, doncs, de molta feina.
En Joan Martínez, però, és molt més que el mític Sr. Scrooge (aquell vell avar a qui se li apareixen 3 fantasmes la nit de Nadal). La seva vinculació amb el teatre es remunta als anys 70. Són gairebé 50 anys de fer escenografies, de fer d’actor o de tramoia. Per parlar d’aquesta llarga trajectòria l’hem entrevistat als camerinos del Teatre de la Santa Creu, una estona abans que pugi a l’escenari per representar El conte de Nadal, el penúltim dia de l’any 2018.
El Sr. Scrooge, de El conte de Nadal, és el paper que més vegades has fet?
Sí. A més, aquest paper va ser el meu bateig com a actor principal d’una obra. Fins aleshores havia fet poca cosa com a actor i sempre papers secundaris.
Què té aquest personatge d’especial?
La veritat és que, en el fons, té allò que tenim totes les persones: coses bones i coses dolentes. En general tots som bons, però tenim aquells moments on ens deixem dur per l’instint… El Sr. Scrooge no és ni bo ni dolent. El problema és que està mal jutjat des del principi de l’obra. Li passa com al Shylock de El mercader de Venècia.
Aquest Shylock, també vell i avar, és l’altre protagonista que estàs fent a El mercader de Venècia.
És el paper més difícil que he fet i, a la vegada, el més atractiu. Quin actor no el voldria fer? En el fons crec que l’Scrooge de El conte de Nadal i el Shylock són el mateix personatge. Són dos homes a qui els ha costat molt d’aconseguir el que tenen i no ho volen perdre. Tots dos es plantegen: “Caram, aquests diners que m’han costat tant d’aconseguir, ara els he de donar esplèndidament?” Fins que, al final, els dos s’adonen que tots els diners que tenen no serveixen de res. Que arribarà el dia en què moriran i els seus diners es quedaran aquí. Shylock i Scrooge són similars. Són malvistos per tothom per la seva avarícia, però llavors, quan la gent està necessitada bé que van a buscar-los, bé que els demanen ajuda!
Fent aquest personatge de Shylock, aquest hivern participaràs en concursos de teatre. Com afrontes aquest nou repte?
Aquestes actuacions signifiquen molt per mi. És una sort poder fer el protagonista d’un Shakespeare fora de casa teva, davant d’un públic que no et coneix. Aquí a Terrassa fem teatre entre amics i tot és més fàcil. Però als concursos et jutjarà gent que no et coneixerà de res. Sortiràs i només seràs un personatge amb molt ulls al damunt. Això és una gran sort per algú que fa teatre amateur, és tot un premi. Caldrà donar-ho tot.
La teva vinculació al teatre, però, ve de lluny.
Sí, ve de fa molts anys. Cap al 1970 començo fent d’ajudant del tramoia. Començo aquí mateix, al Teatre de la Santa Creu, de petit. El tramoia era el que feia pujar i baixar els decorats de paper de l’època. Però el gran salt es produeix el dia que l’Antoni Sazatornil, un pessebrista i company meu, em demana de fer una escenografia conjunta per Els Pastorets, de Folch i Torres, que es farien per primer cop al Casal de Sant Pere. Aquells Pastorets els va dirigir el Francesc Falguera i deuria ser cap a l’any 2000.
Per què van suposar un canvi?
Perquè allí vaig conèixer el Jaume Gil, el Francesc Falguera, la Núria Moya, l’Eloi, amb qui el 2005 vam fundar el Companyia 34 Passes.A més, aquells anys al Casal de Sant Pere van suposar el meu debut com a actor.
Com va anar la cosa?
Després d’aquells Pastorets, l’any següent em demanen de fer una altra escenografia. Seria per una obra anomenada Majòrica. En principi només havia de fer els decorats, però resulta que a un mes de l’estrena els va fallar un actor i em van demanar si volia fer el paper d’un sordmut que tocava la guitarra. I amb aquest paper tan curiós, però divertit, vaig començar a trepitjar escenari. Al Casal de Sant Pere, després, també vaig fer tres anys de Sant Josep als Pastorets.
I el 2005 es va fundar 34 Passes.
Exacte. Amb 34 Passes, des del principi, ens hem dedicat bàsicament a un teatre més familiar: La Caputxeta i el llop, La volta al món en 80 dies, Peter Pan, Mary Poppins…
Podem dir que actualment 34 Passes viu un moment molt bo? Amb estrenes, participacions en concursos…
Sí, és un moment molt bo i molt actiu. Aquest desembre hi ha actors, directors i tècnics que hem estat treballant en 4 obres diferents. Tot just hem acabat El conte de Nadal i ja estem a punt d’estrenar la següent obra: La pau retorna a Atenes. La farem aquí, a la Santa Creu, el darrer cap de setmana de gener i el primer de febrer.
Aquest 2019 també et veurem en una altra estrena de la companyia, fent un altre paper especial.
Sí, serà a la primavera amb l’obra Exam. Faré un personatge que no parla gaire, però que està molta estona a l’escenari. De vegades, al món amateur, quan et donen un paper secundari sense massa text, la gent arrufa el nas. Però, compte, s’ha de fer bé. El fet de no parlar significa que has de guanyar-te el públic actuant només amb el cos. No pots estar a l’escenari simplement com si fossis una cadira o un gerro. Exam és una obra complicada, qui vingui a veure-la s’ho passarà bé, però haurà d’estar atent. Hi ha un repartiment d’actors i actrius molt bo.
Eloi Falguera
Director i autor
Deixa un comentari