Jaume Valls Droguet
Dissabte passat, 26 de febrer, va haver-hi estrena al Teatre Alegria amb “la Moneda”. Un dels intèrprets principals, en Francesc Falguera, jugava amb el text preparat pel seu fill, l’Eloi. Bona compenetració en el gust per les Arts Escèniques.
M’ha vingut de seguida a la memòria una altra peça de Quollunaka Teatre de l’any passat que van presentar a la sala Crespi, “Escac i Mat”. Una versió de la peça original anglesa que ens va arribar de la mà de J.L. Mankievicz el 1973 com a “La Huella” (cinema). Una trama policíaca intrigant molt ben resolta amb un duet d’actors sensacionals.
“Escac i Mat” va ser també una digna representació que no desmereixia gens de l’original britànic. Conduïa la trama amb solvència. Els dos actors, dues espases brillants damunt l’escenari. Fins i tot el títol escollit donava fe del combat verbal, ara tu avances, ara jo em replego i busco per on atacar, com en una partida d’escacs autèntica. Hi destaco que un dels dos actors era, precisament, el Francesc Falguera. Vaig conèixer-lo aleshores i em va fer força patxoca.
“La moneda” té una semblança amb “Escac i mat” pel duel ,entre els personatges. Tot i que són tres damunt les taules, l’enfrontament és entre dos perquè el tercer fa d’apagafocs quan se les diuen grosses, intentant treure ferro o buscant desviar la baralla. Son uns col·leccionistes de monedes engrescats a fer créixer llurs col·lecions. A les trobades mensuals s’expliquen les noves adquisicions.
L’interès de l’obra es va mantenint sense massa alegria fins a una discussió de faldilles i una subhasta de moneda transcendental pel valor de la peça. Hi ha un crescendo final. Amb sorpresa, a l’estil de les històries imprevistes de Roald Dhal.
Els actors saben estar en escena, parlen bé i es mouen entre els dos espais creats amb desimboltura. Segurament uns pufs més alts haurien facilitat el seure i aixecar-se de l’Enric.
Punt i seguit Teatre agraeixen a Terrassa Arts Escèniques la deferència d’estar a la programació tot remarcant que és una producció local. Suposo que aquests deuen ser els agraïments que canta el fullet de l’espectacle. Per cert el dibuixet de presentació del fullet no l’he trobat adient al que era l’obra.
Deixa un comentari