Els grups i colles de cultura popular acaben formant, tots plegats, una mena de colla. No només perquè es dediquin a fer el mateix o coses molt semblants i relacionades, sinó també i sobretot perquè hi ha una sèrie de persones que transiten entre els diferents grups tot creant lligams, relacions i enllaços molt forts.
És el cas, per exemple, d’en Pere Amat, membre actiu de la Papallona de Sant Pere. Amb 17 anys, va començar als Diables de Ca n’Aurell i el Drac Baluk, “gent que ens coneixíem des de l’Institut”. Després, uns anys també a La Pàjara, fins que es decidiren a crear Tabalers de Terrassa, “perquè ens agradava el tabal i també perquè volíem ajudar a grups que no tenien o anaven just”.
La Papallona amb la Comunitat Educativa de Terrassa, el 19 d’abril. Foto: PV
De seguida, però, el nucli de tabalers va optar per unir-se a la Papallona, que es trobava mancada de tabals. Tot plegat, un retrobament amb companys amb els que havien compartit espais.
La Papallona, el bitxo, va ser creat per Pep Ruiz i batejat el 6 de juny del 92. Ll’associació de veïnes i veïns de Sant Pere era qui responia de la bèstia. La colla, però, es va crear al 93. Formada per gent molt jove, l’activitat estava molt lligada al barri i la seva festa major.
Així va funcionar uns bons anys, fins a mitjans de la primera dècada del 2000. Inesperadament, com tantes vegades, ja al 2007, es va incorporar un grup de gent, com unes 12 persones de cop: músics, sobretot gralles i tabals, la majoria membres al temps d’altres colles, com els Castellers. Amb tot aquest entusiasme i energia, per a la celebració del 15è aniversari, el 2008, van pensar en fer quelcom de gros i s’animaren a organitzar una trobada de bestiari d’aigua dels Països Catalans, la primera d’aquesta mena al territori. Amb l’ajuda de l’agrupació de bestiari de Catalunya, va ser un èxit total, amb participació d’unes 20 colles de Catalunya i el País Valencià.
A Terrassa, d’aigua només n’hi ha dues, la Bestiola de Montserrat i la pròpia Papallona. Després, un cas híbrid, que igualment llença foc com aigua, és el del Bitxo del Torrent Mitger. Això de l’aigua, en Pere explica, és perquè a “moltes criatures i fins i tot grans el foc els hi fa por o, si més no, els molesta. Però no per això volen renunciar a la festa popular”. A més, l’aigua pot ser més divertida i agraïda a l’estiu.
Aquesta segona meitat de la dècada va ser molt bona, assegura en Pere. Va arribar a fer més de 30 sortides, que “és una cosa sorprenent per a una colla petita com la nostra”. Quasi cada cap de setmana anaven a altres barris i ciutats, principalment del Barcelonès.
El 2011 marcà un punt d’inflexió. Es redueixen molt les sortides, només 7, i encara per intercanvis més que per contractes. Des de llavors, la situació no ha canviat molt. Però, el balanç és positiu, “estem bastant bé”, afirma en Pere, tot explicant que compten entorn a les 25 persones. D’aquestes n’hi ha un parell que ronden els 50 anys i la resta són més joves. Es troben un cop a la setmana per assajar gralles i tabals al Casal del Barri, a l’Avinguda 22 de Juliol. I fan com a mínim una reunió al mes de tota la colla.
Així les coses, l’entitat ha trobat altres coses per fer, i ara la major part del temps i dedicació és per organitzar la festa major del barri, que se celebra a finals de maig. Sempre havien participat a la festa, actuant com a colla i muntant activitats, com ara jocs de bitlles i altres; la més famosa, però, és el Sant Pere sona! Un concert de música que ha esdevingut referència a la ciutat.
Sempre hi havia participat, ara però, ha esdevingut responsable de tota la festa. En els darrers anys l’associació veïnal ho va anar deixant. Ara, fins i tot, explica en Pere, està en procés de dissolució. Tot i organitzar un bon grapat d’activitats al casal, la majoria de les persones són molt grans i, a sobre, haver d’enfrontar les exigències de fiscalitat que les noves lleis del govern espanyol han imposat a totes les entitats socials i sense ànim de lucre els ha acabat de desanimar.
“Com a colla tenim clar que la festa no la podem deixar perdre”, declara en Pere. Tenir menys sortides, reconeix, no és agradable, però el cert és que permet garantir el treball de la festa. Comptant molt, això sí, amb el comerç del barri i especialment l’eix comercial del carrer Ample, “sense això”, afirma, “no es podria fer la festa”.
Mentrestant, ha continuat entrant gent. I, a part d’allò que com a colla, estrictament, poden fer, “bona part dels membres participen també en altres colles i grups i entre elles ens ajudem molt”. La Papallona participa activament a la Coordinadora de Grups de Cultura Popular, van marcar presència a la 5a Culturassa, i també en activitats socials i reivindicatives, com la pròpia festa majora del barri o la III Jornada en defensa de l’Educació Pública, realitzada el passat 19 d’abril.
Pep Valenzuela
Deixa un comentari