Fins el proper 7 de gener es podrà veure l’exposició Un final Intuído: Movimiento armónico de Leonor Serrano Rivas a l’EspaiDos de la Sala Muncunill, penúltima exposició del Cicle RELACIONS ORTOGRÀFIQUES (EN TEMPS DE REVOLTA)_ comissariat per Lucia Piedra Galarraga i Alba Benavent Villaseñor i sota la coordinació de Terrassa Arts Visuals, un cicle pel que ja han exposat els projectes de Marla Jacarilla (Obras (in)completas), Iván Argote (Activissime!), Raquel Friera-Xavier Bassas (Deudas sin intereses), Diana Larrea–Andrés Senra (Vox populi), Todo por la Praxis (Bajo taller de construcción col·lectiva) i Domènec (Rakentajan käsi, la mà del treballador).
Relacions ortogràfiques (en temps de revolta) es va iniciar el mes de febrer d’enguany amb la proposta d’una selecció de 8 projectes en format d’exposicions individuals que han anat abordant, des de diverses perspectives, la temàtica del llenguatge i la seva capacitat de configurar noves subjectivitats i pràctiques. D’allò artístic a allò social, i a l’inrevés, s’ha parlat de l’apropament de la literatura i les arts visuals (Marla Jacarilla), de la col·laboració entre col·lectius (PAH i Todo por la praxis), de les formes d’apoderament lingüístic (Iván Argote i AMPA Can Montllor), dels espais on es produeix el debat i la seva relació amb la ciutat (Diana Larrea i Andrés Senra), de la resemantització del llenguatge (Raquel Friera amb la col·laboració de Xavier Bassas) i del treball comunitari com a eina per crear (Domènec Domenec).
En aquesta ocasió, Leonor Serrano explora la construcció de subjectivitats dins de narracions establertes. D’aquesta manera, planteja diferents plans diagramàtics tot proposant l’anàlisi del GEST en codi obert. Les infinites combinacions es focalitzen en la substància mateixa del gest, proposant la seva lectura com a dada, fora de la normativa literària o l’apoderament polític. Des d’un entorn plegat de “gestos” es pot llegir i reinterpretar els diversos elements contemplats en la seva varietat, la seva profunditat, el seu ritme circumscrit en el temps, la seva ubicació en unes coordenades, la seva presència a les ones sonores per a modificar la nostra percepció. D’aquesta manera susciten, amb la nostra presència i participació, un comportament kinèsic, tàctil, territorial, proxèmic, sorolls corporals, comportament lingüístic i finalment verbal tant a nivell individual com col·lectiu.
En l’últim dels projectes, que s’iniciarà el proper 12 de gener sota el nom de La música expuesta, Eloy Fernández Porta té com a objectiu realitzar un anàlisi de la praxis lingüística. Convertirà la presentació en una performance per tal d’analitzar tot el recorregut realitzat per la resta dels projectes.
Deixa un comentari