Jazz Terrassa All Stars a la Nova Jazz Cava. Foto: LP
El passat divendres 9 d’octubre la Nova Jazz Cava va encetar la programació del curs 2015-16 amb una de les seves conegudes Jam Sessions, d’entrada gratuïta. En aquesta ocasió els encarregats d’obrir la nit van ser els Jazz Terrassa All Stars, una agrupació de formació variable composta per músics de jazz terrassencs. En aquesta ocasió, l’estil escollit va ser el bebop de principis dels anys 50. Cal destacar que durant la part “concert” de l’esdeveniment, els músics ens van proposar força temes propis dels que el mínim que es pot dir és que van ser molt interessants, amb una construcció remarcable.
En Xavi Castillo (al contrabaix) i en Sergi Torrejón (a la bateria) van compondre una excel·lent secció rítmica, propulsant cada tema amb una base molt sòlida i, tenint en compte les circumstàncies, realment amb molta inventiva. En Txus Costalago (al piano) es va anar creixent conforme avançava el concert i va mostrar parts instrumentals molt ben aconseguides. Els dos solistes, l’Oriol Vallès a la trompeta i en Jofre Alemany al saxo tenor, potser no es van mostrar tan encertats, però, això sí, no van deixar de mostrar en cap moment el seu bon saber fer. En general, doncs, un concert amb un bon nivell.
Lluís Paloma Sánchez
3 Comments
Uri
14 octubre 2015 - 0:58Vergonyósa i valenta crítica, escrita des de la ignorància i desconeixement absoluts. Amb llegir que era la primera vegada que veia vostè l’Adrià Font en directe queda patent la seva manca de cultura musical terrassenca.
Lluís Paloma
19 octubre 2015 - 21:47Apreciat Sr. Uri:
Certament era el primer cop que escoltava en directe el bon amic Adrià, a qui fa uns quants anys vaig encarregar tot de reparacions en el meu equipament de gravació, i de qui sempre n’havia sentit a dir coses molt boniques. O bé, pot ser que l’hagués escoltat fa pocs anys tocant en un Picnic Jazz al costat del també mític Josep Maria Farràs, a qui he comprat molts instruments, valorant molt bé el servei postvenda que s’ofereix a la seva botiga.
El que ja m’estranya més és el comentari que em fa vostè sobre la meva “manca de cultura musical terrassenca”. Puc saber una miqueta menys de jazz local, però deixi’m dir-li, amb tacte: a) encara que l’experiència m’ha arribat a cremar, sóc un cantaire de cor amb vint-i-cinc anys d’experiència i centenars de concerts clàssics a l’esquena, des de les obres orquestrals més conegudes a obscures estrenes o concerts força originals, i també tinc completats els estudis de Cant amb Maria Mateu; b) a la vegada, també sóc un músic de rock amb força taules, havent tocat a la banda de pop experimental “To Be Continued” i tenint ara el meu propi grup, “Els Visitants”; c) a la vegada, no sé si vostè té al radar a grups com La Fuga, Cabaret Misèria, Ménage, Black Corbatas, L’Exèrcit d’Islàndia, Tired Hippo, Ran Ran Ran, Claroscuro, Christiane F, D’Callaos, Kayo Malayo… o músics més tradicionals com Carles Llongueras, Pep Coca, Òscar Roig o Raimon Romaní; d) no deixo de recomanar-li llegir cert article al proper número de TERME que pot ser del seu interès, i on s’hi menciona a músics com Ramon Serrat o Beneta Trullàs, que per cert va ser professora meva a SEMBRA; i e) sóc compositor jo mateix, dotat d’oïda absoluta, també amb vint-i-cinc anys de carrera, i amb discos com aquest: http://lluispalomapatinet.bandcamp.com/album/himnes Amb el qual vull dir que sempre s’és a temps d’aprendre coses noves, però que vull defensar clarament el criteri del Malarrassa en triar a algú que clarament no és un passavolant i que, en tot cas i sense voler-se erigir en Déu, almenys pot esgrimir un criteri fonamentat per escriure allò que escriu. Que tingui un bon dia.
Uri
23 octubre 2015 - 3:14Apreciadíssim Sr. Paloma:
Em sembla que es retrata vostè mateix desdel moment en que contesta amb una parrafada tan descomunal un simple comentari. I a més, esgrimeix vostè els seus arguments en forma d’ a,b,c,d, i e, molt ofès, no sense pedantment i innecessàriament deixar-nos a tots clar la seva oïda prodigiosa, els seus 25 anys de carrera i els centenars de concerts que té vostè a l’esquena. Estem impressionats. Precisament trobo a faltar la paraula JAZZ en tot això que vostè m’explica. Cantant 100% CLÀSSIC, músic de ROCK, cap dels grups o músics que menciona fa jazz, i m’ensenya vostè un disc de POP PSICODÈLIC. Brillant. Vostè no té ni idea del background musical de l’Oriol Vallès, del Jofre Alemany, del Txus Costalago, del Xavi Castillo ni del Sergi Torrejón com per jutjar-los tan superficialment en un escrit tan pobre, i s’hauria de limitar a parlar del que hi entén, que serà de moltes coses a la vida però de jazz no. I no sóc l’únic que ho pensa, potser a vostè que té oïda absoluta li xiulen les orelles.