Arriba a Terrassa l’obra més representada del teatre català. El proper diumenge 5 de novembre el Centre d’Arts Escèniques de Terrassa – CAET presenta Terra Baixa, el popular text d’Àngel Guimerà, interpretat per Lluís Homar, ara sota la direcció de Pau Miró.
Terra Baixa ha estat una referència per a Lluís Homar tota la vida. Després de fer l’obra de Guimerà als 16 anys va decidir ser actor, i un moment molt recordat de la seva trajectòria l’hem de situar al 1990, com a protagonista de la mítica posada en escena de Fabià Puigserver. La potent interpretació d’Homar, que ara assumeix els papers de l’obra sol a l’escenari, es podrà veure a les 18h al Teatre Principal de Terrassa.
Un repte interpretatiu que triomfa
Pau Miró concentra en Lluís Homar la universalitat del clàssic català. Homar interpreta els tres papers del triangle amorós: l’ingenu Manelic, que baixa de la terra alta al fangar de les passions humanes més turbulentes, la Marta i fins i tot l’amo Sebastià, és a dir, la Caputxeta i el Llop alhora. També interpreta el paper de la jove Nuri, que és un testimoni de la història.
Un melodrama rural de passions extremes amb la música de Sílvia Pérez Cruz de fons i amb una posada en escena minimalista i aparentment senzilla, que no necessita de grans transformacions físiques per poder seguir el fil. De manera entenedora, el text de Guimerà flueix amb força i naturalitat a través de l’actuació d’Homar.
Sinopsi
En Sebastià i la Marta (de la terra baixa) festegen, però per pagar els deutes, en Sebastià s’ha de casar amb una pubilla de bona família. Com que tothom s’imagina que la Marta festeja amb ell, cap pubilla el vol per marit. Per tapar aquesta situació, ell decideix casar la Marta amb algú de fora. A través d’en Tomàs, que és l’únic que no sap res del muntatge, sap d’en Manelic (de la terra alta), un pastor, a qui proposa en matrimoni la Marta.
Un tàndem d’èxit: Lluís Homar – Pau Miró
Pau Miró explica com va sorgir la idea de fer Terra Baixa: “la primera vegada que vam parlar amb en Lluís Homar d’aquest projecte, vaig entendre que per a ell no era un caprici, ni una vanitat d’actor. Parlava de la necessitat, el compromís i un desig profund de tirar‐lo endavant. Ja fa uns anys que ell volia intentar dur a terme aquesta ‘fantàstica bogeria’, però no s’havien donat les circumstàncies. En aquell dinar em va dir ‘Ara és el moment, si no ho faig ara, no ho faré mai”‘.
El resultat d’aquella conversa ha acabat viatjant pels principals teatres catalans assolint gran èxit entre la crítica i, ara, altre cop junts, Homar i Miró es preparen per estrenar Cyrano al Festival Temporada Alta.
Deixa un comentari