En primer lloc, expressar agraïment a Pep Valenzuela, Oriol Gómez i Jordi Fernández per una entrevista que li van fer a en Floreal l’octubre de 2016 i que segueix essent el treball més complet disponible sobre ell. Aquesta glossa els hi deu molt, així com a petits articles que afegeixen detalls.
Floreal Soriguera va néixer el 15 d’abril de 1927 a La Bastide-Rouairoux (sud-est de França), on el seu pare, que era llibertari i antimilitarista, es va instal·lar quan es va negar a incorporar-se a l’exèrcit. Amb la família ja de tornada a Terrassa, va assistir a l’escola racionalista, al carrer Sant Genís, de la que guarda bons records i d’on ell mateix destacava la figura del mestre Joan Campà. I la seva formació artística la va fer d’adolescent a l’Escola d’Arts i Oficis. Va ser en fer el servei militar quan va conèixer a un escultor i professor, Lluís Maria Saumells, que havia estat a París i que li va obrir els ulls a l’art d’avantguarda.
Va ser durant dècades professor de l’Escola d’Arts i Oficis, de la que va arribar a ser director entre 1991 i 1992, el seu últim any treballant allà. I així va ser mestre de tota una generació de pintors a Terrassa. Mentre, com a artista autènticament rupturista, va organitzar «happenings» a l’avantguarda del que es feia a Catalunya a la dècada de 1970. A la vegada que era un activista imprescindible en la lluita per a la recuperació de les llibertats democràtiques a Catalunya.
El Suri comença un dibuix. Juliol 2016. Foto PV
La seva dona, amb qui es va casar el 1958, va ser la manresana Maria Dolors Duocastella, morta el 2014, que era una artista multidisciplinar per dret propi. Ella també era activista, i el 1973 va passar per la presó de La Trinitat per haver assistit a una reunió de l’Assemblea de Catalunya. El 1995 l’Ajuntament els va concedir a tots dos la Medalla d’Honor de la ciutat. I existeixen Capgrossos de tots dos, així com una sala al Casal Cívic de Ca n’Aurell que duu el nom de tots dos.
Un dels aspectes més destacables de la seva obra són els seus freqüents canvis d’estil. En Floreal Soriguera hi ha diversos mons i tots estan dins seu. En les seves paraules: «He conreat estils molt diferents. Amb tots m’he sentit força identificat, però potser sobretot amb el que és més matèric i no figuratiu, l’abstracte. Com més senzill… amb un mínim de plasticitat… més m’agrada. M’agrada arribar a una síntesi amb uns materials mínims».
El seu darrer estudi era situat al carrer Nicolau Talló, 126, i el va tancar el 2019. El seu anterior estudi havia estat el conegut Estudi Soriguera, del número 140 del carrer d’Arquímedes, que va tenir entre el 1972 i el 2013. Però l’estudi més llegendari l’havia muntat abans, al seu domicili del carrer de Salvà, on a la dècada de 1960 s’organitzaven, les nits dels dimarts, tertúlies clandestines a on assistien rellevants personatges de la cultura catalana de l’època i on una vegada van rebre la visita de dos policies de paisà que per sort no es van atrevir a fer res.
Deixeu-me acabar amb un dels seus pensaments, recollit en una fotografia de l’entrevista que he mencionat al principi: «Darrerament les meves obres provoquen un joc amb principis contraris – ple/buit, pesat/lleuger, opac/translúcid, càlid/fred– amb conceptes com l’absència, el desig, la impossibilitat.»
Floreal Soriguera sempre serà un imprescindible.
Lluís Paloma, Grup Minerva de cultura
Galeria d’imatges de Floreal Soriguera dibuixant i al seu taller
Deixa un comentari