L’artista egarenc prepara ‘De Foc i de Vellut’, de temes propis, 40 anys després del seu primer disc, i una cançó, “Aquell temps de la Jazz Cava”, amb músics de jazz terrassencs.
Miquel Pujadó ha dedicat els darrers anys, després del seu disc A Contraveu (2010), al espectacles musicoteatrals (en companyia del desaparegut actor i director Carles Canut), a les novel·les per a infants i joves, i a discos “especials”, dedicats a les seves adaptacions de Georges Brassens (BRASSENS LLUM I OMBRA, 2013) i als poetes (Maragall, Paraula viva, 2011, i el llibre/CD Poemes de capçalera, 2016). Ara per fi torna a enregistrar un disc de noves cançons, amb els seus propis textos i les seves pròpies músiques.
De foc i de vellut inclourà 16 cançons. D’una banda, hi haurà 12 cançons noves de trinca treballades musicalment amb el gran Xavier Batllés (Orquestra Mirasol, La Rondalla de la Costa…), cançons plenes d’ironia (“Records divergents”, “Un rei d’ocasió”, “L’Infern i la Glòria”, “Rudiments d’anatomia”), una tendresa no exempta d’humor (“Interseccions”, “Els mitjons blaus de l’Helena”, “Com una cançó de Jacques Brel” -aquesta darrera, sobre una melodia del cantant francès Romain Didier, amic de Pujadó), energia i contundència (“De foc i de vellut”, “No tinc temps de fer-me vell”, “Soc de la mata de jonc”) i, quan convé, mala bava (“Guanya la banca”, “És fàcil dir-se anarquista”). L’enregistrament compta amb músics com Quim Ollé, Josep M. Duran, Pedro Javier González, etcètera, i amb la col·laboració en moments puntuals dels actors i cantants Ferran Frauca (El Mikado, Mar i Cel, Poe) i Aina Sànchez (Maricel).
Un toc autobiogràfic, una evolució de l’antiga Jazz Cava i un enregistrament molt terrassenc
Com que el disc sortirà el febrer de 2022, 40è aniversari de l’aparició del seu primer àlbum (El temps dels fanals en flor, 1982), Pujadó inclou a De foc i de vellut 4 cançons amb elements autobiogràfics: dues són noves (“Retalls de vida” i “Aquell temps de la jazz cava”) i les altres dues, noves versions de temes clàssics del seu repertori: “A Terrassa hi ha una plaça” i “Soc un peix de terra endins” Tema versionat per altres artistes, com el pianista Manel Camp i el cantant valencià Paco Muñoz.
“Aquell temps de la jazz cava” (que evoca l’antiga cava de Terrassa, el seu ambient i els músics que hi van passar, de Tete Montoliu a Lou Bennett) i “A Terrassa hi ha una plaça” seran enregistrades el 28 d’octubre, amb un estudi mòbil, a l’Auditori Municipal de Terrassa, amb arranjaments de Marcel Casellas i amb els músics Toni Olaf Sabater, Alfons Rojo, Pep Coca, John do Buclet, Xavier Figuerola… i tres noms mítics del jazz terrassenc: Josep Maria Farràs, Adrià Font i Joan Albert (a més d’una col·laboració vocal de Valentí Grau).
Deixa un comentari