L’Elena i la Gemma es van conèixer, aviat farà un any, preparant un viatge a Palestina. I és que fa tres anys que la Gemma i altres persones que formen La Recolectiva s’autogestionen per organitzar un col·lectiu que viatja cada mes d’octubre als territoris ocupats per ajudar les famílies locals en la recollida de l’oliva. «L’ocupació israeliana va molt ràpida i, en conseqüència, les terres dels agricultors palestins s’han de treballar també molt ràpidament» ens explica la Gemma.
Al 2016 l’Elena es va unir al col·lectiu i així es com es van entrar en contacte aquestes dues noies de ment inquieta, que somriuen i parlen amb seguretat dels seus projectes, de les seves idees.
L’Elena té dinou anys i és veïna de Terrassa. Entre d’altres coses, és creadora d’un personatge il·lustrat, La Lila, que acumula més de 7.000 seguidors a la xarxa social Instagram, i que ella utilitza com a mitjà d’expressió de les seves reflexions entorn al feminisme.
La Gemma té vint-i-nou anys, és de Badalona, i està a punt de graduar-se en Sociologia. Entre d’altres coses, és cofundadora de Veus amb veu, una editorial i llibreria feminista del Raval.
Quan es van conèixer, la Gemma havia deixat, per motius personals, Veus amb veu, i va proposar a l’Elena fundar una nova editorial, aprofitant els coneixements adquirits en la seva anterior experiència. Durant un temps van estudiar si el projecte era viable des del punt de vista econòmic, també van haver de decidir quin seria el format jurídic de l’editorial, que va acabar prenent forma de cooperativa «per ser la forma més ètica de treballar», i van haver de definir la línia editorial del projecte.
La nova editorial, basada en el pensament crític, anirà enfocada a lectors i lectores amb edats compreses entre tres i divuit anys. La Gemma ens explica com a la llibreria del Raval hi acudia professorat de secundària buscant material per a treballar amb la gent jove temes com homosexualitat, sexualitat, el mite de l’amor romàntic, etc., «i era complicat perquè no hi ha gaire cosa editada». «Hi ha molt material per a nens d’entre tres i deu anys, i més enllà dels divuit, però pels adolescents no hi ha pràcticament res fora del circuit comercial. Tot són Harry Potters i Crepúsculos» ens diuen les joves editores.
Amb l’objectiu de suplir, doncs, aquesta mancança, la Gemma i l’Elena han fet un pas endavant i han decidit fundar la La Tija, una editorial cooperativa que ara prepara ja el llançament del seu primer llibre: De cómo el catolicismo me jodió la vida.
Aquest primer volum editat per la Tija està il·lustrat per l’Elena i escrit per la pròpia Gemma.
El llibre neix del desig d’explicar l’experiència educativa a una escola religiosa propera a l’Opus Dei de la qual la Gemma va marxar per potes quan tenia 16 anys. «Ara que tinc gairebé trenta anys, tota aquella educació que vaig rebre està sortint a la llum i m’està portant problemes», ens diu l’autora, i afegeix que amb aquest llibre vol compartir aquesta experiència però sempre des d’un punt de vista humorístic. En l’elaboració de De cómo el catolicismo me jodió la vida hi participen al voltant de 40 dones de diferents edats que amb els seus records, vivències i discursos han ajudat a crear a la Sas, un personatge fictici que mostra diferents moments i espais de la seva vida on el catolicisme ha deixat una forta empremta en forma d’inseguretats, pors i complexes.
Tot i l’aposta per la visió humorística del llibre, La Tija pretén denunciar públicament l’assetjament constant de les institucions religioses vers les dones i la impunitat de què en gaudeixen. Això sí, també volen generar sororitat entre les dones i espais de suport mutu. La Gemma i l’Elena insisteixen en que la seva intenció «no és ofendre ningú» però reiteren i defensen el dret a expressar el seu rebuig vers un «sistema asfixiant» que té com a principal objectiu les dones.
En preparació ja hi ha un segon llibre, aquesta vegada sobre Ginecologia conscient, escrit i il·lustrat per dues noies que es van posar en contacte amb la Tija per donar sortida al seu material.
«Això és una cosa que ens ha sorprès al començar amb La Tija: de cop hem rebut moltes propostes. La gent té moltes coses a dir, moltes ganes d’expressar-se i sovint no té el mitjà. Les grans editorials, si no ets un best seller o un clàssic, no et publiquen, perquè no els hi surt a compte, així que nosaltres volem ser també una plataforma de llançament per a tot aquest talent que tenim al nostre voltant», explica l’Elena.
La pregunta, arribades a aquest punt, és obligada: és viable això d’editar llibres?
«Per editar llibres només necessites un ordinador i bones idees» ens diuen rient.
El tema econòmic ja és més complicat. De cómo el catolicismo me jodió la vida s’editarà mitjançant la plataforma de finançament col·lectiu Goteo perquè, tal com elles expliquen, encara disposen de pocs recursos per a desenvolupar aquest primer projecte. La precarització de l’ofici d’editora, la manca de voluntat política a l’hora de recolzar projectes personals i la manca de recursos personals derivada de situacions laborals on la precarietat es cronifica, obliga la Tija -i a molts altres projectes culturals independents- a optar per vies de finançament alternatives.
Amb el finançament col·lectiu volen cobrir el cost d’impressió del primer tiratge del llibre -200 exemplars en castellà i 200 en català-, cobrir el cost de la pàgina web -no tenen seu física de moment- i pagar els costos d’ISBN dels llibres. Gestions prosaiques i avorrides però necessàries per avançar en el seu desig: construir una editorial que ajudi a edificar una societat sana, forta i compromesa. Una editorial amb què portar el feminisme al món dels llibres i a l’inrevés.
Deixa un comentari