“La casa de la selva” és una narració a dos temps entre un present de memòria i un exercici de flashback literari que ens manté amb tensió durant tota la lectura. Un camí cap a un interior narratiu i de reflexió al voltant de la vida i les conseqüències de la coherència, els anhels perduts conduïts per una escriptura fluida aspre en paraules. “La casa de la selva” reprèn el camí que va començar a recórrer l’autor en la seva anterior novel·la, “La torre de la serra”, on una història de resistències i d’exili apropa el lector al costat humà de la subversió armada.
SINOPSI
Un passeig per Collserola, un camí cap a l’interior, cap a la memòria viva d’un passat recent de lluites intenses. Un home s’enfronta als seus records, al camí que va triar, a la voràgine d’una època que s’ha engolit als seus protagonistes, a un exili que el va portar a aquella casa de la selva, un retorn a una vida viscuda. Un fil de vida i experiència que reprèn aquell camí que va començar a “La torre de la serra”. Un relat viu amb una narrativa fresca que ens endinsa dins les històries que fan la història.
QUÈ EN DIUEN?
«Una història que està constituïda per moltes històries que es continuen les unes a les altres, com ens continuem els éssers humans agafats uns als altres en els afectes i les necessitats, en els amors, les lluites i els dolors.»
Guiomar Rovira, del pròleg
«Utòpics que es van quedar sense utopia, que creuen que fins i tot a les gàbies neixen ocells. Persones d’una dignitat sensacional. La Casa de la Selva reivindica la generació dels que mai van deixar de lluitar ni estimar.» Santi Giménez
«El to elegíac per les morts o patiments dels protagonistes contrasten per la predilecció guerrillera i l’esperit profundament llibertari en una nouvelle única.» David Castillo
«A partir d’un home i un gos, apareixen els combats, els somnis i les frustracions dels que van prendre consciència de com de brutal era tot plegat. Tanmateix, no busqueu aquí una acumulació de dades ni estèrils disputes partidistes, sinó la intimitat, dolça i cruel, d’unes persones revoltades contra un món tossut i malcarat. I així i tot, ens queda la vida i l’escriptura.» Xavi Cervantes
Joni D.
Nascut a Barcelona el 1968, el seu cap inquiet i la seva consciència autogestionària l’han portat a experimentar i dinamitzar diverses formes creatives culturals i artístiques. Vinculat al moviment llibertari i a propostes de recuperació de la memòria històrica més recent, a finals de l’any 2010 va publicar el seu primer llibre Que pagui Pujol! Una crònica punk de la Barcelona dels 80 (La Ciutat Invisible), un llibre que recollia les seves memòries de joventut i que va rebre una gran resposta per part del públic. Com ell mateix va explicar posteriorment, aquell llibre només va pretendre ser un experiment mitjançant el qual poder valorar la seva capacitat d’escriure abans d’atrevir-se, o no, a fer el seu segon treball, Grups Autònoms. Una crònica armada de la Transacció democràtica (El Lokal, 2013). L’any 2015 va publicar, ja amb Tigre de Paper, la seva primera novel·la curta La Torre de la Serra, un treball on, des de la ficció, comença un repàs d’alguns dels fets històrics que l’han marcat i que ara continua amb La Casa de la Selva.
Fitxa:
Joni D.
“La casa de la selva”
2018
Primera edició
Editorial Tigre de Paper Edicions
Idioma: Català
Deixa un comentari