“Matar l’home és el principi bàsic del socialisme” (Apo)
“La lluita d’alliberament, per abolir els sistemes d’opressió en totes les esferes de la vida, comença per la forma d’injustícia més antiga: el patriarcat”
Lluís Costa
«Matar l’home és el principi bàsic del socialisme», segons afirmació de l’Abdullah Öcalan, líder empresonat i cofundador del PKK (Partit dels Treballadors del Kurdistan), citada per la sociòloga Dilar Dirik en el llibre El moviment de dones del Kurdistan (Tigre de paper).
L’afirmació d’Öcalan, popularment conegut com a Apo, expressa de forma prou contundent la radicalitat dels canvis operats en la perspectiva ideològica del moviment revolucionari kurd i el principal partit d’aquest, el PKK, nascut com a organització marxista-leninista i, segons Dirik, tard en el temps pel que fa als moviments d’alliberament nacional i lluita anticolonialista a l’Àsia i Àfrica.
Tard, potser, però actualitzant a fons la ideologia i programes de transformació social. Les dones kurdes, en el seu «camí cap a l’autonomia» estudiaren la participació de les dones en les «lluites socialistes d’alliberament nacional» de l’Amèrica Central i l’Amèrica Llatina, la Xina, el Vietnam, Algèria, Palestina, Alemanya, Irlanda i el País Basc, tot trobant que «a moltes d’aquestes lluites els faltaven anàlisis teòriques sobre el patriarcat i els seus vincles amb altres formes d’organització».
La lluita contra la «forma d’injustícia més antiga: el patriarcat», passa així a ocupar el primer pla. L’orientació ideològica del moviment, en la qual el pensament d’Apo jugaria un paper central, que es considera a si mateix un «paradigma femení, anticapitalista i antiestatalista».
Les sorpreses no acaben aquí. Mitjans la dècada dels 1990, el moviment revolucionari d’alliberament nacional inicià un debat que el portà a abandonar la idea d’establir un estat nació kurd i proposar «formes no estatals d’autodeterminació». L’any 2005, Öcalan anuncià des de la presó la proposta de construir un «confederalisme democràtic, un sistema basat en l’autoorganització autònoma duta a terme a través de comunes, assemblees, cooperatives, acadèmies i congressos: un model fora, en contra i a pesar del marc de l’estat nació».
En aquest punt i quan, potser, algú ja pensa que aquesta música li recorda altres simfonies i elucubracions, la Dilar Dirik ens porta en un llarg i compassat viatge a conèixer una experiència real: «el moviment de dones del Kurdistan és al centre d’un dels experiments revolucionaris més emocionants del món: Rojava». Hom recorda les imatges de les guerrilleres kurdes parant els peus a les tropes de l’Estat islàmic, a Daesh. Dirik ens acompanya en un camí pels camps d’aquesta regió al nord de Síria, on les dones s’organitzen des de fa dècades d’acord amb un «compromís radical amb l’ecologia, la democràcia i l’alliberament de les dones», per construir una nova societat.
Dilar Dirik
Dilar Dirik (1991) va néixer a Antioquia i va créixer a Offenbach am Main. És investigadora postdoctoral a la Universitat d’Oxford i doctora en Sociologia per la Universitat de Cambridge. Ha escrit sobre la lluita kurda per a un conjunt de publicacions, incloent-hi openDemocracy i ROAR Magazine. Tuita a @Dlrdrk1.
Deixa un comentari