Dona, raça i classe, obra clau d’Angela Y. Davis, publicada en català per Tigre de paper
Esclavitud, colonialisme i explotació capitalista
Lluís Costa
«L’1 de febrer de 1960, en la ciutat de Greensboro, Carolina del Nord, estudiants de la comunitat negra van seure a la barra d’un bar Woolworth’s, L’acció esdevingué un catalitzador per a un moment important del moviment pels drets civils als EUA. Com negra, recordo molt viu aquell dia. Jo vaig créixer a la ciutat de Birmingham, Alabama, que en la dècada de 1950 era coneguda com la ciutat més segregada racialment al nostre país. M’havia aixecat moltes vegades de la barra del Woolworth’s de la ciutat, vivint la humiliació de ser tractada com no prou humana per a seure i menjar un bocata. (…)
Vaig aprendre el llenguatge del racisme, explicitat en plaques penjades als banys, dintre del bus, en els vestuaris. Aprendre a llegir i escriure implicà, per tant, la adquisició d’una gran familiaritat amb els protocols del racisme durant l’època anterior als drets civils. (…)
Cap paradigma pot explicar, per exemple, el paper desenvolupat per la colonització i el genocidi contra els pobles indígenes en la formació del racisme en els EUA. El genocidi històric contra indígenes es basa exactament en la invisibilitat -en un rebuig obstinat a reconèixer l’existència dels pobles originaris d’Amèrica del Nord, en un reconeixement o equívoc que només els reconeix com a obstacles a la transformació del paisatge, obstacles a ser destruïts o assimilats. (…)
Diverses poblacions racialitzades dels EUA -primeres nacions, mexicanes, asiàtiques i, més recentment, d’ascendència mig-oriental i sud-asiàtica- han estat objecte de diferents formes de subjugació racial.»
Parla l’Angela Davis en una conferència pronunciada el 18 de març de 2008, a la Universitat de Murdoch (Perth, Austràlia). És una experiència personal, viscuda en els anys 50 i 60, no fa tant de temps. No molts anys abans encara, l’esclavisme era legal o permès en alguns països (només el 1888 aquest crim va ser abolit a Brasil, últim indret on resistí legalment reconegut). També a l’estat espanyol, car l’esclavisme era legal a les colònies en el territori jurídicament del Reino de España, «donde no se ponía nunca el sol».
Cartell per la campanya per l’alliberament de l’Angela Davis, empresonada, any 1972
Aquesta llarga introducció a la ressenya del llibre Dones, raça i classe, de la professora d’Història de la Consciència a la Universitat de Califòrnia (EUA) i militant comunista Angela Davis, no és cap digressió. El racisme, en tant que definició d’altres com a éssers inferiors, ha permès i permet la seva explotació laboral i econòmica per part de pobles, nacions i imperis dominants durant segles i fins als nostres dies.
Ha estat un element estructural de l’explotació colonial i del desenvolupament del capitalisme, el nostre capitalisme, el que ha enriquit els països del dit primer món gràcies a l’empobriment dels del dit tercer món. Amb tota la distància i canvis, no és tan difícil veure un fil de continuïtat entre aquella explotació i esclavisme colonials i la situació de tantes persones migrants treballant a l’agricultura, serveis, obres, en tot el món de la precarietat, amb o sense papers.
En aquesta perspectiva, la de l’explotació de les persones «inferiors» per a produir riquesa, de forma jurídica i legalment justificada i permesa, si s’estira una mica més el fil, tampoc no seria gens difícil trobar traces del mateix en l’estructura de relacions econòmiques i laborals que afecten tothom qui viu del cantó del treball assalariat en els nostres dies.
El menysteniment de «l’altre», considerant-lo inferior i o incapaç, pervers o dolent, permet així la segregació i discriminació de persones a la carta (dones, migrants, negres, moros, discapacitats…) en funció dels interessos de les classes dominants, aquelles que controlen l’estructures del poder econòmic i que aconsegueixen que la seva visió del món esdevingui hegemònica o sentit comú.
La lectura del llibre de l’Angela Davis, Dones, raça, classe, és important perquè, en el marc dels Estats Units, recorre analitzant a fons el desenvolupament històric d’aquesta construcció que hom coneix com a capitalisme. Com també, paral·lelament, idees i visions d’aquest per part de diferents protagonistes.
En aquest desenvolupament, la discriminació i explotació de la dona és un factor principal. Ella no forma part de la força de treball explotada pel capital només numèricament. En tant que persona de segona o incapaç o feble, esdevé la responsable de les cures i serveis domèstics, un treball que no té res de privat, sinó que és condició sine qua non per a la creació i manteniment de la mà d’obra (home, infant -en molts moments històrics, i molt recents- i dona) el capital explota sense escrúpols i sense pagar els «serveis».
Tot plegat, avançant en la idea de la interseccionalitat, només l’alliberament, entès com a respecte de totes les persones, cultures i pobles, la realització plena de les seves capacitats i potencialitats, en una societat d’iguals en les diferències, pot portar-nos a una societat lliure, realment democràtica, justa. Angela Davis l’anomena socialisme.
Deixa un comentari