Aquest muntatge, del grup de Sant Feliu de Codines, és un bon exemple de teatre amateur de qualitat.
Imatges d’Albert Català
Eloi Falguera
Director i autor
Aquest any el grup Deixalles 81 de Sant Feliu de Codines arriba al seu 40 aniversari. I hi arriba amb una salut de ferro perquè, a més del grup d’adults, compta amb tres grups juvenils més. Això vol dir una cantera d’actrius i actors joves de gairebé 80 membres.
A més, el grup organitza la Mostra Nacional de Teatre Juvenil des de fa 7 anys, la Mostra Infantil des de fa 5 i el reconegut Concurs de Teatre Amateur de Sant Feliu, que aquest 2022 arribarà a la 39a. edició. I tot això, sense oblidar la cita anual de Pastorets. Digueu-me si tot plegat no és gaudir d’una bona salut i molta passió pel teatre.
Diumenge passat, 7 de novembre, dins dels actes de celebració d’aquest aniversari, van representar El diari d’Anna Frank, al Casal Cultural Codinenc, amb la presència de l’autor de la versió teatral, el barceloní Rafael Aguilar. La representació va ser tota una demostració d’aquest amor pel teatre.
Sobre l’argument, conegut per gairebé tothom, no cal incidir-hi gaire. Es tracta d’una adaptació teatral del famós diari que l’adolescent Anna Frank va escriure durant els més de dos anys que va estar amagada a unes petites golfes. En aquestes golfes, situades en unes oficines d’una empresa d’Amsterdam, hi van viure la família de l’Anna, un matrimoni convidat i un metge que s’hi va afegir posteriorment. Tots eren jueus i s’amagaven per no caure a les urpes dels nazis. Però tots sabem com va acabar. El diari, i l’obra teatral, ens expliquen les pors, les tensions o les dificultats i els problemes de convivència. Però també i, malgrat tot, les il·lusions, els projectes de futur i les ganes de viure de l’Anna.
El primer que vull destacar del muntatge que ens oferí el grup Deixalles 81 és l’espectacular escenografia, el vestuari i tot l’utillatge. És digne dels millors muntatges professionals. Es reprodueixen les golfes fins al detall, a dos nivells, i amb un disseny net i clar, que facilita i ajuda a la interpretació. Tot i ser tan detallista no és gens feixuga i és de tot funcional: amb portes que s’obren i es tanquen sense necessitat de marcs, amb escales a la vista i sense parets o columnes que tallin la visió. És una meravella. Transmet la sensació angoixant d’estar reclòs en un espai petit, on conviuen tots els personatges amuntegats, però a la vegada, la seva calculada distribució, fa que l’espectador pugui traslladar-se d’una cambra a l’altra i viure petits moments d’intimitat.
El vestuari és igualment encertat: no busca el lluïment sinó transportar-nos efectivament als anys 40 del segle passat. L’utillatge ho acaba de reforçar tot: des d’una petita estufa de ferro, fins a cistells, farcells i maletes o una ràdio d’època. Res de cara a la galeria, tot té la seva funció. Un aplaudiment també per a la il·luminació, gens senzilla en un escenari tan atapeït.
Pel que fa a les interpretacions, destaca per damunt de tot la Magalí Verge que, amb 13 anys, interpreta la protagonista. Va emocionar el públic amb la seva enèrgica actuació, la bona vocalització o el fet de saber interpretar tan bé els canvis d’estat d’ànim del personatge i la tensió permanent en la que viu.
Altres actuacions de mèrit són les de Nina Claveria, en el paper de la pacient Margot (la germana de l’Anna); la d’Anna Segalés (l’excèntrica i vanitosa Senyora Van Daan); l’Adrià Capdevila (el fill tímid dels Van Daan) o Sergi Capdevila (el bon Otto Frank, pare de l’Anna). Aquests serien els més destacats, però totes i tots fan un bon equip dalt de l’escenari i saben mantenir l’obra a un bon ritme.
Admirable, també, com els actors no deixen d’interpretar els seus papers en cap moment, els toqui o no parlar. I, així, mentre viuen permanentment el personatge, el fan viure al públic. No se’ns escapa que tot és fruit d’una bona i acurada direcció, a càrrec de Josep Canet.
Tot plegat ens regala escenes molt reeixides, com ara la del petó de l’Anna i el Peter o l’escena final, quan tots esperen amb la maleta a la mà. No voldria acabar la ressenya sense fer un esment especial a la Perla, la gata real que surt a escena, interpretant el Mushi, el gat del Peter. Crec que és la primera vegada que veig un gat real a l’escenari i, a més, tan dòcil.
En definitiva, El diari d’Anna Frank del grup Deixalles 81 és un bon exemple de teatre amateur de qualitat. Una qualitat a la que ja ens té acostumats des de sempre aquest grup de Sant Feliu de Codines. Felicitats i per molts anys.
Si voleu gaudir d’aquest bon teatre, el proper diumenge 14 de novembre, podreu veure al mateix Casal Cultural Codinenc la divertida comèdia Fuita o el 28 de novembre Claymoore, basada en una història real. No us les perdeu.
REPARTIMENT
Olga Van Jordaan: Queralt Segalés; Anna Frank: Magalí Verge; Otto Frank: Sergi Capdevila; Edith Frank: Maria Mas; Margot Frank: Nina Claveria; Peter Van Daan: Adrià Capdevila; Kerl Van Daan: Xavi Capdevila; Liefj Van Daan: Anna Segalés; Albert Dussel: Brian Petitbò; Miep: Cèlia Mur.
Direcció: Josep Canet.
Deixa un comentari