Cristina Aragay
Aquesta segona obra de teatre del 49è Premi Ciutat de Terrassa de Teatre ens transllada a Nova York dels anys 30. Somnis de Teatre està basada en l’obra Stage Door d’Edna Ferber i George S. Kaufman de 1936 i també de la seva versió cinematogràfica amb el mateix nom.
A “Somnis de Teatre” ens trobem dins una pensió on hi resideixen unes joves actrius que aspiren a triomfar als escenaris de Broadway. La seva propietària, la Senyora Orcutt (Maribel Montardit), una antiga actriu, ofereix a les joves un llit i àpats a canvi d’un lloguer.
Cadascuna d’elles tenen conceptes diferents del que és triomfar en les arts escèniques. El personatge principal és la Terry (Maria Sàenz), que fidel als seus convenciments, creu que ser actriu és actuar a dalt dels escenaris encara que hagi d’esperar molt temps per veure els fruits del seu treball. La Jean (Olga Bellorbí), una actriu sense gaire talent, es deixa anar per l’ascens fàcil acceptant papers de baixa categoria a Hollywood. I la Kaye (Txell Vall) que es perd en la desesperació de no trobar una feina que la tregui de l’opció de tornar amb el seu marit i acaba suïcidant-se.
Entre els personatges femenins, hi ha personatges masculins (Dani Ledesma, Ivan Padilla i Ignasi Rius) que són els responsables d’induir les noies a prendre les seves decisions i alhora aportar aquesta dualitat que hi ha entre l’èxit al teatre o al cinema i també amb el desig de perseguir els teus somnis costi el que costi o deixar-se portar per l’èxit immediat encara que efímer.
L’obra no perd mai la tensió dramàtica i les interpretacions van evolucionant a la trama amb més encert amb els personatges femenins que els masculins. Els punts d’humor de la Maribel, suavitzen els moments més difícils de l’obra. La Txell supera correctament la dificultat d’interpretar dos personatges ben diferents. Per una banda, la Kaye i per l’altra la Judith, una despreocupada neboda de la Senyora Orcutt. En alguns moments es feia difícil entendre el diàleg per part d’algun personatge.
L’Ivan Padilla ens convida a pensar quin personatge som i si nosaltres faríem el mateix que les protagonistes, ja que les situacions es poden traslladar fàcilment a l’actualitat. Tothom vol tenir èxit, però què és l’èxit? S’hi val tot per aconseguir l’èxit? Mentre la Jean valora els “likes” i els diners, la Terry vol seguir la seva passió i ser reconeguda pel seu talent.
L’escenografia és estàtica però les llums que entren per la finestra i les escales que porten a les habitacions ens fan imaginar les escenes que nosaltres no podem veure. El vestuari és divers i adequat a cada moment de l’escena i la condició econòmica del personatge.
L’obra és acompanyada amb melodies de Cole Porter amb intenció ambiental, de tal manera que en les escenes dramàtiques podem escoltar Everytime you say goodbye o en escenes alegres hem gaudit, encara que en moderació, de Maribel Montardit interpretant Begin the beguine o la coreografia de tota la companyia de Blow Gabriel Blow.
La pròxima setmana tindrem la comèdia “Càsting” del Grup de teatre Lira Vendrellenca, plena de girs inesperats. Tot comença amb un sopar de feina, però un malaurat esdeveniment capgirarà el transcurs de la nit i res semblarà el que era.
Deixa un comentari