Sònia Moll presenta ‘Beneïda sigui la serp’ a Synusia. Amb Núria Casanovas (esquerra), i Matilde Martínez, de Godall Edicions (dreta). Foto MG
La poeta va presentar el passat dissabte a la llibreria Synusia un recull de 44 escrits publicats a La Directa al llarg de tres anys.
Miquel Gordillo
La poeta Sònia Moll Gamboa acaba de publicar «Beneïda sigui la serp» (Godall Edicions), un llibre que recull 44 escrits «socials, personals, polítics, però també poètics», que han estat publicats a La Directa, en una col·laboració quinzenal que es remunta al 2015. Per presentar aquest recull, la Sònia va acudir el dissabte 15 de setembre a una cita amb Synusia, en el que era el primer acte de la temporada de la llibreria. L’acte, presentat per la periodista Núria Casanovas, comptà també amb la participació de Matilde Martínez, editora de Godall Edicions. Aquesta descrigué la Sònia «una persona que no pensa en blancs i negres i surt dels esquemes, a l’esquerra trobo a faltar aquesta heterodoxia».
Al voltant de la col·laboració amb La Directa que ha motivat aquest llibre, la Sònia reconeixia: «no m’agradava fer opinió, tot i que em van acabar de convèncer, i vaig mirar de buscar parlar sobre temes socials que em preocupen, des de fora cap endins».
Els diferents escrits que recull el llibre (amb títol provinent d’uns versos de la poeta luxemburgesa Anise Koltz) es divideixen en tres capítols: Les dones ho van dir, Diumenge amb el pare, i Un oceà dins nostre, que engloben els temes més presents en l’obra poètica de l’autora. Un exemple d’aquests neguits de la Sònia són les injustícies del món actual. Per exemple, i arran de l’1 d’octubre de l’any passat, explicà la Sònia la seva vivència: «estàvem en plena desobediència, vam anar a votar malgrat estar prohibit». Per això, a la seva neboda, que va néixer el mateix 1-O, «li diria que sigui desobedient quan els mandats siguin injustos».
La desobediència que proclama la Sònia no tracten només qüestions polítiques, sinó que va més enllà: a qui hem d’estimar, a qui hem de curar, etc. Tot abastant temes molt personals, que a la vegada, ho té clar la Sònia, són polítics. Junt amb el fet de desobeir, recorre també a la ràbia – «una forma estranya d’esperança», en paraules de Lolita Bosch -: «Sento que a les dones ens han pres la capacitat de defensar-nos, en el seu lloc hem de ser dolces, i quan ens rebel·lem som histèriques. Per mi, l’autodefensa és una manera de canalitzar la ràbia», reconegué.
Un altre tema recurrent en els escrits de la Sònia són les cures a la gent gran, on veu un «drama social» viscut per tanta gent la qual manifesta sentir-se superada; «no hauríem d’estar soles en això», es planyia. Com en d’altres, més enllà de l’aspecte més personal, sense deixar de passar per alt les causes en un «capitalisme salvatge que retalla en sanitat».
Molt compromesa amb la paraula lliure i la llibertat de les dones, i en tant que la Matilde destacava que el de la Sònia és un «discurs feminista, però no victimista sinó constructiu», la Sònia observa que les agressions masclistes estan ocupant, almenys ara, més espai en els mitjans. Abans dels impactes mediàtics de La Manada o el #Metoo, ella ja el tenia com un tema cabdal en la seva obra. «Una narrativa sí que va calant, i a poc a poc anem avançant», apuntà. D’altra banda, reconeixia viure amb desolació, per exemple, la guerra sobre el dret a l’avortament que està vivint a l’Argentina.
També en l’àmbit dels drets del col·lectiu LGTBI i la seva participació en projectes literaris relacionats, la Sònia reivindicà la necessitat de què elaborem «finals feliços, ja que creen simbòlics col·lectius que són necessaris. Abans les lesbianes no teníem cap referent».
En acabar l’acte, que va congregar una quarantena de persones, li vam fer algunes preguntes més a la Sònia Moll, per conèixer una mica més sobre la seva vessant literària.
Quan vas començar a escriure?
Vaig començar tard. El primer llibre publicat va ser el 2008, amb escrits dels anteriors 8 anys. A l’inici era molt insegura, i la poesia no volia ni tocar-la. Llavors vaig llegir molta poesia , em vaig animar, i ara només en sé dir que sóc poeta.
Fas prosa poètica
El que faig a La Directa i al meu bloc és diferent -textos que es publiquen al mitjà Catorze.cat-, encara que hi hagi certa poesia. Són textos que podrien ser poemes en prosa, no són gaire llargs
Com és el teu procés creatiu?
Em sorgeix a partir de les lectures. El meu pare sempre em deia que el fet de llegir no et tregui escriure. Parlo de versos, cançons, o imatges que m’inspiren. Al final sempre és parlar d’alguna cosa que se’m mou dintre.
Sóc lenta, i més en poesia, on el procés és més lent. Escric per coses que em trasbalsen molt. Al principi no sé posar-ho en paraules, i el repte és anar connectant això i traduir-ho en paraules per què arribi a qui ho llegeix.
Com has dit per descriure la poesia, flirteges sovint amb el misteri?
És una manera d’explicar-ho que m’ha servit bastant! Només quan connectes per dins ho fas també amb el misteri que saps que no podràs dir sobre temes essencials: el dolor, l’abandonament, la soledat, la por de la mort, el desig, … Sense deixar anar mai aquest misteri que l’envolta, i que tothom se senti connectat, ja que et toca com a cosa pròpia.
Has dit també que et sents que formes part d’una genealogia de dones.
Penso que és necessari que en sabem i coneixem altres dones que ens han precedit, que han escrit quan era molt difícil per a elles. Personalment m’interessava saber què havien dit.
Ara presentes aquest recull d’articles publicats en premsa. Algun projecte en ment?
Hi ha un projecte amb l’il·lustrador Joan Turu, però encara està per lligar, ho hem d’acabar de parlar. A més estic fent un poemari que, com no, va molt lent!
Deixa un comentari