Eloi Falguera
Director i autor
El passat cap de setmana del 29 al 31 d’octubre s’ha celebrat a Santa Susanna (Maresme) el II Congrés de grups amateurs de teatre de Catalunya. Han estat les jornades de debat i anàlisi més importants del teatre amateur català des de fa 36 anys, quan es va celebrar el primer congrés.
Aquestes jornades, que han reunit una seixantena de grups d’arreu del país, han comptat amb una notable participació terrassenca: des de grups fins a ponents o, fins i tot, la mateixa organització del congrés. Començant pel mateix president de la Federació de Grups Amateurs de Catalunya, l’entitat que ha fet possible l’acte, encapçalada pel terrassenc Toni Font des de l’octubre del 2019.
Per parlar de com ha anat aquest congrés i de les conclusions a les que s’ha arribat, entrevistem precisament en Toni Font.
Pots explicar breument què ha sigut el II Congrés de teatre amateur?
Realment ha sigut un espai de debat. El cap de setmana del congrés es van debatre unes ponències, que s’havien treballat prèviament durant més d’un any. Aquestes ponències es van defensar, es van discutir i finalment es van arribar a unes conclusions. En essència ha estat això.
També ha estat un espai de convivència.
Totalment. Portem gairebé dos anys de clausura i els participants s’ho han pres també com un espai de convivència, de retrobar-nos tots plegats un cap de setmana al voltant del fet teatral. Aquest congrés s’ha obert a tots els grups de teatre amateur del país que hi han volgut participar. En total s’hi han reunit uns 66, entre els quals un de Fraga i un de Castelló, que estan federats amb nosaltres. També hi ha hagut, com a convidats, representants d’Andorra o de l’Alguer, que arrel d’aquest congrés s’han federat amb nosaltres.
Es pot dir que ha estat la trobada més gran dels darrers anys del teatre amateur català?
Les Mostres Nacionals de Pineda de Mar també agrupen molta gent. S’hi fan una quarantena de representacions més tots els grups que venen a veure els espectacles. En tot cas, és la trobada més gran on s’ha vingut a debatre.
Toni Font, president de la Federació. Foto: Eloi Falguera
Havia plogut molt des del primer congrés.
El primer congrés es va fer l’any 1985, fa 36 anys, i va suposar la fundació de la Federació de Grups de Teatre Amateurs de Catalunya. Després de tants anys era el moment de tornar a posar el focus en la nostra gent: saber què pensen, quines inquietuds tenen…
Quines són les conclusions més importants a les que s’ha arribat en aquest congrés?
D’entrada, que a Catalunya no estem tan malament. Ha anat molt bé que hagi vingut gent de fora a observar el congrés: de França o d’Itàlia, per exemple. Aquesta gent et dona una perspectiva diferent a la que tenim nosaltres i s’han sorprès de la nostra vitalitat. D’altra banda, hem arribat a la conclusió que cal buscar més implicació per part del jovent i donar-los pas. També que cal més reconeixement del teatre amateur català per part de les institucions. Una altra preocupació era conèixer la situació dels grups després de la pandèmia. O també el tema de la llengua, de la formació o de les noves autories… S’ha arribat a moltes conclusions i s’han analitzat molts factors. Les actes del congrés, amb les ponències i totes les conclusions s’editaran l’any que ve.
Us esperàveu que el congrés tingués aquest èxit?
S’ha treballat moltíssim, des de fa temps. Com he dit, les ponències portaven més d’un any reflexionant i treballant. Sospitàvem que aniria bé. L’evolució de la pandèmia ens va fer dubtar, en algun moment, de quina seria la resposta de la gent. Però a mesura que el congrés arribava sí que vam veure que tothom respondria.
I ara què?
Ara toca continuar treballant i continuar fent teatre. I, sobretot, treballar en les conclusions del les ponències. Algunes conclusions seran senzilles d’aplicar i d’altres no tant. Ens serveixen a tots plegats per veure cap on volem que vagi la nau.
Una de les preocupacions més grans, com apuntaves, és com atraure el jovent i afrontar els relleus generacionals.
No estic massa d’acord que les noves generacions no s’acostin al teatre amateur. La qüestió dels joves és una mica més complicada. Al congrés hi ha hagut un interès especial en dur la veu dels joves. A més, al final de cada sessió també hi hem programat obres de grups joves. En definitiva, crec que són extraordinàriament actius. Cada any, quan es fa la Mostra de Teatre Juvenil, a Sant Feliu de Codines, veus la seva implicació. Ara bé, els temps canvien i potser el que hem de fer és adequar els canals pels quals es mou el jovent. Adaptar-nos als seus gustos, necessitats i realitats.
Un altre problema és que el teatre amateur no es va a veure ell mateix.
És un problema. Sempre dic que hi ha gent a qui li agrada molt el teatre, però només el teatre que fan ells. No van a veure altres grups amateurs ni tampoc teatre professional. En aquest sentit, gràcies al Festival Itinera, hem pogut trencar alguns motlles. Aquest festival ha acostat el teatre al territori. N’hem dut a tots els racons del país i hem pogut comprovar que, en els llocs més allunyats, la resposta del públic ha estat formidable. La gent ens deia que només estava acostumada a veure el grup del poble o els dels voltants. El fet que vingués gent de fora, amb noves propostes i noves idees, ha anat molt bé. Ha ajudat a fer xarxa i intercanvis. Recordo especialment Gandesa on, en un cap de setmana, vam programar tres obres. Hi va haver 220 espectadors cada vegada. Allí no s’havia vist mai.
El teatre amateur català està vivint un moment dolç?
Crec que està vivint un moment dolcíssim. També és veritat que el teatre amateur ve de lluny, sempre hi ha estat. Avui dia potser se’n parla més perquè ara és més senzill assabentar-se del que passa al món, assabentar-se de totes les activitats culturals. Tots duem un mòbil a la butxaca que és una finestra al món.
Des de la Federació què li diríeu a la gent perquè deixi d’estigmatitzar el teatre amateur i vagi a veure’n?
Els diria que ho provin un dia. Potser tenen mala sort i aquell dia l’espectacle no els agrada. Però que insisteixin perquè no trigaran gaire a trobar propostes que els agradaran moltíssim.
Quin paper creus que juga Terrassa en el moment actual del teatre amateur?
Terrassa és un cas curiós. Crec que és un paradigma quant al nombre de grups amateurs. N’hi ha molts, amb més o menys activitat. Alguns grups participen en la Federació. Alguns surten de gira… En general tenen un nivell important. A més, es disposa de força espais de representació. No totes les ciutats ho poden dir.
Cartell del II Congrés de grups amateurs de teatre de Catalunya celebrat a Santa Susanna
Deixa un comentari