Atracció de fira de Xevi Solà. Pintura
Aquesta exposició col·lectiva ha estat produïda per Mataró Art Contemporani i comissariada per David Santaulària. Forma part del Programa d’Exposicions Itinerants del Departament de Cultura de la Generalitat, 2015-2016. Ha estat a Bòlit Centre d’Art Contemporani de Girona, a Tinglado 2 Port de Tarragona i al maig es podrà veure a l’espai Moritz de Cornellà i al novembre al Casino Centre Cultural de Manresa. Ara és a la Sala Muncunill de Terrassa fins al 24 d’abril.
Easy Katz/Bad Painting Series de Carles Congost. Vídeo
En una entrevista a Televisió de Girona, David Santaulària explica l’origen d’aquesta exposició: va ser un encàrrec per acompanyar una sèrie d’actes d’un mes d’abril entorn al món del llibre. D’aquí prové el fil conductor: com les arts visuals i plàstiques s’acosten a la narrativa i a la ficció.
La prima bastarda de Stephen Dedalus de Marla Jacarilla. Vídeo
L’Art sempre ha explicat històries: l’art prehistòric, egipci, clàssic, romànic… però el contemporani exigeix a l’espectador un paper actiu i no de simple observador. En aquest punt entenem l’elecció del títol que fa referència als contes de fades i també a molts contes tradicionals que en una primera aproximació semblen que ens expliquen una història senzilla i lineal però que amaguen segones i terceres lectures… com totes les obres de Fairy tales. Són interpretacions que l’espectador ha de desenvolupar.
La sombra del valle de Toni Amengual. Fotografies
Aquesta possibilitat interpretativa i algunes idees com la d’equívoc o sensació de desplaçament i la provocació de canvis d’expectatives i diàlegs entre el que sembla un diagnòstic de la realitat i allò que escapa a la realitat, o la provocació d’una confrontació amb un món divers, són alguns nexes d’unió entre tots els artistes i entre les diferents obres que formen aquesta mostra col·lectiva que és, conscientment i intencionadament, heterogènia perquè són obres totes elles autònomes.
Unes línies enmig del bosc de Job Ramos. Vídeo
Així doncs, David Santaulària ha recollit diverses peces d’artistes que ell coneix i que tenen una primera lectura fàcil i lineal però que provoquen una segona i tercera mirada i, amb aquest gest, una nova interpretació, diverses preguntes i reflexions no esperades. En aquest procés que fa l’espectador davant de cada peça acaba realment el procés creatiu que ha iniciat l’artista; per això, el paper de l’espectador va més enllà de la simple contemplació, té un paper actiu. Ell posa el punt final al conte. O els punts suspensius perquè la inquietud i la reflexió que ens provoca l’art pot no tenir fi.
Walbad-Steinbach de Verónica Aguilera. Instal.lació
Els artistes que fan possible aquesta col·lectiva són: Veronica Aguilera amb la instal·lació Waldbad/ Steinbach de 2010; Toni Amengual amb la sèrie de fotografíes La sombra del valle de 2011; Carles Congost amb el vídeo Easy Katz/Bad Painting Series de 2013; Marla Jacarilla amb el vídeo La prima bastarda de Stephen Dedalus de 2013; Marc Larré amb una instal·lació de 2008 World’s wonders; Job Ramos amb un altre vídeo de 2014 titulat Unes línees enmig del bosc i les pintures fetes entre 2009 i 2014 de Xevi Solà.
World Wonder’s de Marc Larré. Instal·lació
Sala Muncunill
Plaça Didó, 3 Terrassa
Exposició fins al 24 d’abril
de dimarts a divendres de 17 a 21h
dissabte d’11 a 14h i de 17 a 21h
diumenges d’11 a 14h
dilluns i festius tancat
Deixa un comentari