Dins del marc del festival Febrer Negre al Candela, sobre la novel·la negra i el film més noir, l’escriptor Xavier Zambrano va acudir a l’Ateneu Candela per presentar la seva obra Lleugera Sang (Llibres del Delicte, 2018).
Xavier Zambrano junt amb la seva novel·la ‘Lleugera Sang’, i amb Marce García, organitzador del Festival Febrer Negre al Candela.
Lleugera Sang és una obra ambientada en la Barcelona dels anys 90, que té com a protagonista un detectiu anti-heroi i amant del flamenc, i que comença “a investigar un cas simple que després es complica”. “Situo l’obra l’any 94, després de la Barcelona post-olímpica, ja que sempre he vist connexions entre les crisis i la novel·la negra”, explicà el Xavier. Es tracta d’una obra de baixos fons, com correspon a l’estil americà en què l’autor s’emmiralla, “amb molts personatges secundaris, obsessions sexuals i voyeurisme”, i amb un rerefons de turisme de masses propi de la ciutat, que marca la trama, i on apareixen diversos llocs emblemàtics de la Barcelona nocturna de l’època.
Conversem amb l’autor Xavier Zambrano, que ha traduït també a diversos autors americans de l’anglès al català, per què ens respongui algunes preguntes sobre el procés de creació de la seva obra i sobre la situació de la novel·la negra.
Què és per a tu el més important que ha d’aconseguir un escriptor de novel·la negra per què aquesta tingui èxit?
Per a mi la clau és l’atmosfera. Aquesta passa per davant de la trama, penso que sobretot ha de ser absorbent per qui llegeix. No m’interessa la tendència de l’enigma, molt de moda ara, per això segueixo més el noir americà.
Però la gràcia és que el final ens sorprengui, no? I que l’estructura de la narrativa no ens faci descobrir la ‘trampa’.
No hi crec gaire en el cop d’efecte final, sinó que els efectes estiguin més repartits al llarg de la trama. I sí, carregats de fatalisme, els finals feliços en novel·la negra no em van gaire.
Com veus la situació de la novel·la negra? Creus que té una bona recepció i acollida per part del públic i la crítica?
Aquí hi ha editorials que hi creuen molt en el gènere, com Llibres del Delicte, que aposten molt pel català, tot això després d’una època baixa de la qual venim. He de dir que no m’interessen els llibres molt grossos, prefereixo les obres de 170 a 200 pàgines com a molt.
Quins són els títols de novel·la policíaca dels darrers quinze anys que recomanes llegir? I quins autors oblidats que recomanaries revisitar?
Jo llegeixo sobretot novel·la americana dels anys 50. D’autors d’aquí reivindico sobretot l’Emili Castellanos, que va morir el 1995, amb dues novel·les excepcionals que estan descatalogades. També el Jaume Fuster, que m’ha influit molt en el ritme.
Què vols dir a que aspires a assolir algun dia un cert estoïcisme noir?
Ho dic per què està connectat amb el fatalisme propi de la tragèdia grega. Considero que l’estoïcisme és una possible solució que se’ns ofereix.
Com veus el panorama de la novel·la negra en català? Com valores la promoció que fan editorials com Llibres del Delicte?
Fan una tasca excelent. són editorials militants com jo dic, ja que hi creuen i saben que el món d’avui està molt interconnectat i que la gent valora que l’autor els vingui a veure a la seva ciutat per tal de promocionar-se.
Miquel Gordillo
Deixa un comentari