Membres del consell municipal d’ESS, foto de comiat després d’última reunió d’aquest mandat. Foto: ajtTrs
Fa una setmana vam celebrar la darrera reunió del Consell Municipal d’Economia Social i Solidària de Terrassa d’aquest mandat. Es tancava una etapa i calia fer balanç. Estem avançant en el seguiment de Pla Estratègic aprovat, per unanimitat, a l’anterior mandat. Pas a pas, sense triomfalismes, però generant espais comuns a on sigui possible consolidar i fer créixer l’economia i la iniciativa associada al bé comú.
Però no és d’això que us vull parlar. Avui, quan he tancat aquesta carpeta plena de papers i enunciats ben intencionats “Clàusules i criteris socials en la contractació pública, banca ètica, energies renovables i comunitats energètiques”, el que vull destacar és el bon rotllo, la fraternitat ben entesa de les persones implicades, el respecte de les opinions expressades i la facilitat per fer fluir la informació i la comunicació. També tot el que hem aprés durant els anys d’existència, gairebé dos mandats municipals, en aquest Consell. Enfortint el coneixement i re-coneixement de les entitats implicades i representades. No és un camí fàcil, ja ho hem vist, precarietats diverses i lleis de mercat, sacrosantes, marcant límits. Però és un teixit associatiu bàsicament de nova fornada, ple de coneixement, vitalitat, innovació, creativitat i amb molta gent jove al davant. Aplicant i desenvolupant les tecnologies dominants i d’us quotidià a les noves demandes i maneres d’entendre les formes de treball, l’economia col·laborativa i cooperativa. Des de tots els camps i disciplines, aprenent de l’economia ecofeminista, promovent noves iniciatives als diferents àmbits de la cultura, també afegint valor (en un sentit ampli) i recuperant altres espais pel desenvolupament artístic; fent camí dia a dia en la promoció del productes de proximitat, del consum, aliments i hàbits saludables, perseverant en el valor del comerç just; en la tasca formadora dels centres educatius i l’economia del sentit comú; prioritzant les formes de mobilitat racional, la fragilitat i resiliència dels mitjans de comunicació no convencionals i la promoció de les xarxes socials amb un contingut ètic i estètic. També la capacitat de sumar per nous projectes col·lectius, des del Districte Zero, o les anomenades Comunitats Energètiques, encara molt incipients. Repensant les noves fires de la Terrassa cooperativa, les Xarxes d’Economia social, i una major implicació amb l’habitatge públic i compartit. Molts deures per l’agenda de les coses importants.
Em considero un privilegiat aprenent noves coses a cada trobada. Un orgull representar a Som Energia durant aquests, gairebé, vuit anys. Tinc el número de soci 648, fa uns pocs anys, ara ja som 83.832 persones associades. Anem creixent, amb dificultats, com és obvi i notori, també en l’intent (aquest molt més difícil) de fer més gran la banca ètica i responsable. La meva admiració i reconeixement a la gent implicada en el dia a dia, lluitant contra els imponderables. No puc citar el nom de totes les persones ni de les entitats. Fiqueu el nom que vulgueu. La llista és molt llarga, afortunadament.
Vull tancar aquest reconeixement amb les persones dels serveis tècnics i les que han exercit la seva responsabilitat política municipal, i que han sabut conduir aquest Consell des de la seva fundació. L’exercici de la política és una tasca noble, imprescindible per defensar les institucions democràtiques, millorar la seva qualitat, i per transformar les coses que milloren la vida de la gent. La filantropia està bé, la beneficència també, però únicament l’exercici de la política, amb responsabilitat, honestedat i encert, pot garantir el principi de justícia social, igualtat i solidaritat.
Vull reivindicar-ho avui amb orgull, i a contracorrent, davant dels càntics i al·leluies convertits en espectacles a l’ús dels diferents fanatismes, i que alimenten discursos de bons i dolents. El trumpisme, el bolsonarisme i l’extrema dreta a Europa, també a casa nostra, que volen minimitzar i banalitzar les institucions i la raó democràtica. Per això també cal una ciutadania formada, informada, compromesa, exigent i responsable amb el futur de la nostra ciutat.
Caldrà exercir, amb més intel·ligència, el valor de la memòria com antídot i reivindicar al gran JM Serrat quan teníem 20 anys. No tenim l’anima morta, i em sento bullir la sang.
Domènec Martínez
Vull agrair a Malarrassa, la possibilitat d’haver compartit algunes de les reflexions sobre els temes d’economia social abans esmentat, durant aquest període. Aquí els podeu consultar.
https://malarrassa.cat/treball-economia/domenec-martinez-energies-renovables-per-comencar-lany/
https://malarrassa.cat/cultura/petra-kelly-vigencia-i-urgencia-de-lecofeminisme/
Deixa un comentari