DE POR QUE ES NECESARIO UN FEMINISMO DESCOLONIAL
Autora: Espinosa Miñoso, Yuderkys
Editorial:ICARIA
Any d’edició: 2022
ISBN:978-84-18826-56-6
Pàgines:318
Enquadernació:Rústica
Lluís Costa
Feminisme descolonial: «un punt d’inflexió, una bifurcació en el camí que hem recorregut, encara i més enllà de la crítica poderosa que des de fa molt temps anem desenvolupant dintre del feminisme conegut».
L’afirmació de Yuderkys Espinosa Miñoso, «feminista des dels marges del feminisme» segons la prologuista del llibre De por qué es necesario un feminismo descolonial (Icaria editorial. Mujeres y culturas, 2022) i companya d’investigacions i lluites de Yuderkys, Mayra Santos-Febres, parteix de la crítica dels problemes que comparteixen «tots els feminismes -almenys els coneguts i desenvolupats fins al moment a excepció del feminisme negre-»: «problemes clau» com la interpretació i comprensió de la dominació basada en el gènere-sexe i la seva manera de revertir-la.
En recollir les aportacions de corrents com el Black feminism, el feminisme de color, el feminisme postcolonial, el feminisme materialista francès i el feminisme postestructuralista, el feminisme descolonial posa en dubte la unitat de les dones, fent seva la tasca de «reinterpretació de la història en clau crítica a la modernitat, no només pel seu androcentrisme i misogínia, com ho ha fet l’epistemologia feminista clàssica, sinó també pel seu caràcter intrínsecament racista i eurocèntric».
Critica, així mateix i de «forma radical», el discurs que considera que el progrés en la conquesta de drets de les dones a Europa, Estats Units i alguns països del dit «tercer món» sigui la mesura de l’horitzó que s’ha d’assolir; perquè considera que aquest és «reproductor de la idea d’Europa com a inici i fi de la història i de la modernitat com el gran projecte de superació al qual tot grup humà ha d’arribar».
El feminisme en la seva forma clàssica «és herència colonial perversa», i arribar en aquest punt de consciència crítica no és gens fàcil, és dolorós, assegura Yuderkys, perquè «cal enfrontar-nos a un monstre del qual som part».
El concepte «feminisme descolonial» el proposà per primera vegada Maria Lugones, feminista d’origen argentí i resident als EUA, tot denunciant i qualificant el marc de conflicte actual com a «sistema modern-colonial de gènere».
Destaca també la investigadora dominicana i activista antiracista, antisexista i descolonial membre fundadora del Grupo Latinoamericano de Estudio, Formación y Acción Feminista (GLEFAS), el que denomina «nova veritat sobre el gènere i la sexualitat», una visió del feminisme que es configura en els anys 90 amb el gir postestructuralista i el moviment queer a Amèrica Llatina.
Tot plegat, considera que «el gir descolonial i l’aprofundiment d’un feminisme antiracista reforcen l’avançament contra el subjecte dones universalista i desancorat dels seus llocs de referència i origen de classe i raça». Es demana, en conseqüència, qui constitueix «l’agència feminista descolonial», el subjecte oprimit pel sistema modern-colonial de gènere.
Es demana si és possible apel·lar a una «solidaritat i un projecte polític que s’organitzi entorn d’aquests fins al mateix temps que reconegui el deute històric amb les posicions d’identitat en escala menor de privilegi», perquè, assegura, les feministes descolonials defensen que «l’opressió opera coconstitutiva i interdependentment» i veuen en el cas dels moviments negres una referència quan en algun moment «fou necessari repensar la necessitat de fer articulacions i coalicions dintre d’un gran moviment de lluita antiracista on s’agrupessin totes les persones en contra del règim racista».
Amb tots els problemes que implica el fet que «lxs blancxs y blanco-mestizxs con privilegios dentro de la pigmentocracia que opera en nuestro continente y que hacen la política antirracista no estarían articuladxs a este movimiento porque estén ‘tan oprimidxs’ como la gent racializada. Simplemente están ahí porque luchan, hacen, estń comprometidxs con acabar con este régimen aun a costa de perder su propio privilegio».
Conclou, així, que totes «estem aquí no perquè ocupem llocs exclusius d’opressió o privilegi; estem aquí perquè estem compromeses amb combatre allò que produeix aquests llocs diferenciats en els quals ens trobem; estem aquí les que hi som perquè estem disposades/ts a perdre, en molts casos, els llocs de privilegi que asseguren la nostra pròpia enunciació. (…) La política que necessitem, la que fa possible enfrontar el sistema món modern-colonial patriarcalista, és una que ens permeti caminar amb qui així es disposi a enfrontar l’opressió i la dominació en conjunt, amb qui estigui en disposició d’enfrontar-se a si mateix si fos necessari…».
Deixa un comentari