Assumpta Escarp, vicepresidenta segona del Parlament, Pep Valenzuela, Isabel Marquès, Montse Tafalla
Les presidenta i membre de la junta de l’Institut de Drets Humans de Catalunya, Montse Tafalla i Montse Pi, respectivament, llegiren les glosses dedicades a la guanyadora del premi Solidaritat 2022, Maria Mercè Batlle, i menció especial mitjans de comunicació 2022, Malarrassa, otorgats pel mateix IDHC, en l’acte celebrat al Parlament de Catalunya el passat 6 de març.
Montse Tafalla, presidenta de l’IDHC llegeix la glossa a Maria Mercè Batlle. Foto: parlament.cat/Sergi Panizo
Glossa Marua Mercè Batlle i Amorós, presidenta de l’Associació AREMI
El passat 10 de gener, es va reunir el jurat de l’edició 2022 del Premi Solidaritat, un guardó que atorga des de 1987 l’Institut de Drets Humans de Catalunya a persones i entitats destacades per la seva tasca en favor dels drets humans.
Escollir només una de les més de 40 candidatures presentades al premi no ha estat una tasca gens fàcil. Són moltes les persones, els col·lectius i les entitats que treballen incansablement per garantir i fer efectius els nostres drets i llibertats. Per fer d’aquest cos moral, polític i jurídic que són els drets humans una realitat per a totes les persones, però especialment per aquelles que requereixen una especial atenció perquè es veuen atrapades en situacions d’especial vulnerabilitat.
En aquesta ocasió, el jurat ha volgut reconèixer la trajectòria de Maria Mercè Batlle Amorós, una dona dedicada en cos i ànima a les persones amb discapacitat, especialment a les que pateixen paràlisi cerebral: al seu benestar, a la seva inclusió social, a la seva autonomia i independència, a la seva qualitat de vida. És a dir, a reclamar i fer complir els seus drets humans.
A Catalunya, 635.000 persones tenen una discapacitat legalment reconeguda. Sota aquesta xifra s’engloben situacions molt diferents: persones amb capacitats diverses; amb necessitats, també diverses; però totes, totes sense cap distinció, amb els mateixos drets.
El 80% de les 15.000 persones amb paràlisi cerebral que viuen a casa nostra, tenen grans necessitats de suport i requereixen l’ajuda d’una altra persona 24 hores al dia, els 7 dies de la setmana. Per atendre i recolzar amb un enfocament de drets humans i promoure la seva vida independent calen recursos especialitzats, sí, però sobre la base de tres premisses que no podem oblidar:
1. El respecte als desitjos i preferències,
2. La participació per expressar-los, i
3. Disposar dels recursos i suports suficients, però també flexibles i ajustats a les necessitats de cada persona. Per què cada persona és única.
Amb aquest objectiu, l’any 1976, un grup de mares i pares amb fills i filles afectats de paràlisi cerebral i altres discapacitats va crear l’associació AREMI a Lleida, de la qual la Mercè és presidenta i en la que ha estat implicada des dels seus inicis.
No podem entendre la trajectòria de Mercè Batlle sense referir-nos a casa seva. Ella i tot l’equip d’AREMI fan un treball constant, persistent, imparable, que atén més d’un centenar de persones mitjançant diferents serveis:
- El Centre d’Educació Especial Una escola per a infants, adolescents i joves, dels 3 als 21 anys.
- El Centre Ocupacional, que proporciona atenció diürna a les persones en edat adulta que necessiten un lloc on poder ocupar-se de forma pre-laboral.
- La Residència, un espai de vida flexible, substitutori de la llar, en un ambient familiar i adequat a les seves necessitats.
- El Banc de Productes de Suport, conegut com el BAPS, un servei de préstec que cedeix productes de suport, a persones en situació de dependència, per millorar la seva autonomia i per facilitar les tasques de cura.
- I el Centre per a l’Autonomia Personal SIRIUS, per oferir informació, orientació i assessorament a persones dependents.
L’escola, el centre ocupacional, la residencia, el banc de préstec i el centre d’assessorament, cinc serveis coordinats i complementaris que cobreixen i donen resposta a tot el cicle de vida, des d’una perspectiva inclusiva i innovadora, posant en el centre la igualtat d’oportunitats per a què les persones amb grans discapacitats gaudeixin d’una vida plena, millorant la seva qualitat de vida i el seu desenvolupament.
AREMI és casa seva, però l’entrega de Mercè amb el moviment associatiu de la discapacitat va més enllà.
Les entitats tenen un paper imprescindible, detecten les mancances, alerten de les necessitats de les persones amb discapacitat, de les famílies i dels professionals. Són la veu del col·lectiu davant la societat i davant les administracions.
Amb aquest convenciment i des del compromís i la responsabilitat, Mercè s’ha erigit en una reconeguda i estimada representant del moviment associatiu de la discapacitat. Aglutinant les seves demandes i reclamant-les davant les administracions que, no oblidem, són les responsables de respectar, protegir i garantir els drets humans.
Com a presidenta de la Federació d’Entitats de Persones amb Paràlisi Cerebral, Mercè forma part de la junta d’ASPACE, la Confederación Española de Federaciones y Asociaciones de Atención a las personas con Parálisis Cerebral y Afines i, des de juny de 2022, presideix el Comitè Català de Representants de les Persones amb Discapacitat.
La seva feina a tots aquests espais ha estat cabdal per a visibilitzar i donar resposta a una realitat, la de la discapacitat, fa dècades, molt amagada. I avui, s’ha de dir, encara molt abandonada.
Com a activista, com a dona, com a mare i com a cuidadora, Mercè exerceix un lideratge al si del moviment de la discapacitat des d’una experiència viscuda en primera persona. El seu compromís amb el col·lectiu que representa és des d’un activisme ferm, valent i decidit. La seva dedicació i el seu impuls han estat decisius per aconseguir posar en primera línia les necessitats de les persones amb paràlisi cerebral i discapacitats similars, i també, no ens oblidem, de les seves famílies i dels professionals d’atenció directa.
És per tot això, que el jurat constituït a aquest efecte per l’Institut de Drets Humans de Catalunya ha decidit atorgar el Premi Solidaritat 2022 a Maria Mercè Batlle Amorós.
L’enhorabona!
Montse Pi, membre de la junta de l’IDHC, llegeix a glossa a Malarrassa. Foto parlament.cat/Sergi Panizo
Glossa Malarrassa
I ara és el torn de la Menció Especial Mitjans de Comunicació.
En l’edició del Premi Solidaritat de 1998, amb motiu del 50è aniversari de la Declaració Universal de Drets Humans, es va crear la menció especial “Mitjans de comunicació”, amb l’objectiu de reconèixer a mitjans i professionals de la comunicació que, en l’exercici de la seva tasca divulgativa i informadora, aborden d’una manera clara i decidida la defensa, la protecció i la promoció dels drets humans.
El Comitè de Drets Humans de Nacions Unides, en la seva observació general número 34, estableix que els mitjans de comunicació lliures són una de les pedres angulars de las societat democràtiques. És la seva existència la que assegura la llibertat d’opinió i expressió i el gaudi d’altres drets i llibertats fonamentals. I és que només una societat informada és una societat lliure.
Aquest és l’esperit que inspira la menció que en aquesta ocasió distingeix el periodisme de proximitat i compromès de Malarrassa. Un periòdic d’informació local de Terrassa, de distribució gratuïta, nascut arran de les protestes ciutadanes de 2011, amb la voluntat de servir d’instrument a les entitats i moviments socials de la ciutat.
Després d’uns anys en format exclusivament digital, en 2014 va veure la llum el primer número de l’edició impresa, gràcies a la ferma voluntat i al compromís del teixit social de Terrassa i de l’equip de redacció que va haver de fer front a nombrosos obstacles, en la seva aposta pel periodisme crític i independent, fonamentat en la investigació i les dades sobre la realitat més propera.
Aquest mes de març ha sortit al carrer el número 92 del periòdic, 16 pàgines d’informació de qualitat, entrevistes i reflexions que sovint no tenen cabuda a altres mitjans. Un altaveu de les lluites i reivindicacions ciutadanes, dels moviments socials, les seves propostes, opinions i activitats. Un mitjà imprescindible per conèixer, entendre i implicar-se en la realitat social del municipi.
Com recullen a la seva pàgina web [i obro cometes] “ Terrassa necessita vehicles d’informació que aconsegueixin oferir informació contrastada, crítica, independent, sense complaences ni tributs. Que a la vegada aquesta informació provoqui reflexió i debat al voltant de la vida del conjunt de les persones que fan ciutat, i que amb la seva petita o gran aportació construeixen aquest país tot, de la forma particular que cadascú sap o pot, i donant-nos les eines, mitjans i espais de treball col·lectiu, on perviuen i es consoliden i es desenvolupen valors, cultura i projectes en favor d’una societat lliure, justa i solidària”. [i obro cometes]
Mitjans com Malarrassa són essencials per garantir el dret a la informació i a la participació de la ciutadania.
És per aquests motius que l’Institut de Drets Humans de Catalunya va decidir atorgar la menció especial Mitjans de Comunicació al periòdic Malarrassa, un reconeixement al seu compromís amb els drets humans, donant visibilitat a les situacions de desigualtat i conflicte social, així com a les lluites ciutadanes de la ciutat de Terrassa.
L’enhorabona!
Deixa un comentari