Iván Ramos, nou secretari comarcal de CCOO “Cal enfortir l’organització a les empreses i els territoris”

El nou secretari intercomarcal, Ivan Ramos, intervé en la cloenda del 3r congrés de CCOO Vallès Occidental i Catalunya Central.

Unió intercomarcal del primer sindicat en afiliació a Catalunya, CCOO del Vallès Occidental i la Catalunya Central celebrà el seu tercer congrés el passat mes d’abril, a Terrassa. L’aprovació quasi unànime del balanç i de l’informe, així com de la nova executiva, evidencien satisfacció i cohesió en l’organització.

Pep Valenzuela

La consigna de l’anterior mandat va ser «passar a l’ofensiva», especialment, contra els salaris baixos, «de misèria», recorda el nou secretari general, l’Iván Ramos, en entrevista amb Malarrassa. «Això va ser central per enfortir el sindicat», assegura, tot afegint que «òbviament, sense deixar els fronts de negociacions sectorials i de la taula del diàleg social, a més dels serveis que necessita la classe treballadora i que oferim en els locals».

La pandèmia, desfermada a mig mandat, va trasbalsar tota l’activitat, es va haver de canviar tota manera de treballar, passant a fórmules telemàtiques, tant l’assessorament a treballadores afiliades com a multitud d’empreses que necessitaven informació en prevenció de riscos, i tota l’activitat amb relació als ERTO. El juny de l’any passat es va recuperar l’activitat al 100% en els locals.

S’han hagut de negociar una infinitat d’expedients de regulació d’ocupació, «aquí s’ha vist més clar encara la necessitat de l’autoorganització a les empreses, amb el suport de les CCOO», recorda l’Ivan, de 45 anys, veí de Viladecavalls i treballador de Ficosa, militant del sindicat des del 2004.

Afegeix que aquesta segona part del mandat ha servit perquè les afiliades de CCOO «sentin i comprovin que la tasca que es fa és necessària per a la classe treballadora i ens ha servit per sortir amb molta força i amb molt orgull i arribar al congrés molt cohesionats, satisfets de la feina».

Amb tot, «no es pot ser triomfalista», reconeix el nou secretari, i afirma que en el nou curs cal trobar un «equilibri entre la satisfacció de la feina ben feta i els reptes que es plantegen en cada mandat. Per començar, enfrontant un mercat de treball que «necessita canvis profunds». Declara que «la nostra tasca no s’acabarà mai. Perquè sempre hi haurà un teixit empresarial que mirarà només pels seus beneficis i nosaltres que haurem de mirar pel suport a la classe treballadora. Això es diu lluita de classes», subratlla, reiterant la importància d’enfortir l’organització.

En felicitar-se per la recent aprovació de l’acord sobre les pensions, diu que ara ha de ser l’acord sobre l’augment del salari mínim i la derogació de la Reforma Laboral. De fet, aquests aspectes van molt lligats, han de formar part d’una política coherent. Recorda que CCOO està realitzant una campanya permanent, des de fa mesos, amb concentracions davant delegacions de govern arreu l’Estat per reclamar aquestes qüestions.

“Ara ha de ser l’acord sobre l’augment del salari mínim i la derogació de la Reforma Laboral” diu Ramos.

Els temes concrets debatuts al 3r Congrés del Vallès Occidental i la Catalunya Central, han estat, en primer lloc, la necessitat de reforçar la democràcia, «la democràcia institucional, però també la democràcia econòmica», destaca en Ramos, tot dient que cal la participació dels treballadors en la presa de decisions, que les representacions sindicals a les empreses puguin tenir incidència. Això vol dir també «enfortir la concertació social entre agents socials i poders públics, que com s’ha vist durant la pandèmia és tan necessària». I finalment, recuperar la participació i el control públic i social dels sectors estratègics per garantir una presència i la capacitat de decisió en els poders públics, els consells d’administració de les empreses, etc.

El Congrés debaté sobre els desequilibris territorials i sectorials que el desenvolupament de la indústria ha creat durant les dècades. Plantejant que cal transitar cap a un altre model productiu i energètic que transformi l’economia i que potenciï les indústries verdes. Així com democratitzar l’energia, que tingui un accés molt més universal i que no sigui tot a base de grans beneficis d’un «oligopoli total i absolut», denuncia l’Ivan Ramos.

Tot plegat, l’enfortiment de l’Estat del benestar és central en qualsevol estratègia, «la pandèmia ho ha posat en evidència», recorda Ramos. Això vol dir finançament suficient, control social dels serveis, que siguin de proximitat; apostar per la investigació i la recerca. Adequar el sistema educatiu, en tots els cicles. Canvi de model d’atenció a gent gran. Cal habitatge públic digne. Tot això reclama una fiscalitat justa i progressiva.

És evident que la cultura patriarcal encara existeix i és una de les causes de la divisió al treball i, més en general, de totes les violències masclistes. La lluita contra aquest és central.

Finalment, planteja Ramos, «l’organització adaptada als nous reptes»: la transformació del teixit productiu, de les relacions laborals, tot de canvis i amenaces als quals «cal donar respostes, enfortint l’organització a les empreses i els territoris».

«En les setmanes vinents en les diferents estructures del sindicat farem els plans de treball concret, coordinadament», diu el secretari. El treball territorial i sociopolític ha avançat molt durant l’anterior mandat, assegura Ramos, gràcies a tenir una coordinació que, sobretot, garanteixen les unions intercomarcals, perquè els sectors estan més centrats en els centres de treball.

Destaca el secretari que intenten garantir que totes les persones que representen les CCOO en els espais de concertació, de diàleg social tinguin criteris clars i homogenis. En aquest punt, assegura que s’ha fet «molt bon treball de coordinació». Cal, però, «reforçar espais on estem més febles. Tenim una dispersió territorial molt gran en les comarques d’interior».

Pel que fa als govern central i català, l’Ivan creu que l’acord de les pensions mostra que en el govern central hi ha hagut canvis, «prima més el diàleg». Amb relació al de Catalunya, «hem de veure, però ara sembla pintar millor». En tot cas, insisteix, «cal la participació de totes les treballadores i la societat per lluitar per totes les reivindicacions que millorin la classe i la societat en general, no es pot mirar cap pa una altra banda».