Joves de secundària recorden els deportats terrassencs víctimes de l’holocaust nazi

El projecte Stolpersteine ha servit perquè l’alumnat de secundària de cinc instituts de la ciutat faci una recerca de la vida d’aquestes persones víctimes del nazisme, i col·loquen llambordes al carrer en el seu record.

Joves estudiantes de secundària ja han col·locat les primeres “llambordes de la memòria”, visibles a onze punts de la ciutat. Volen així recordar i homenatjar els 70 terrassencs que van ser deportats a camps de concentració nazis. Es tracta del projecte Stolpersteine, que busca recuperar la memòria històrica, a la vegada que implicar diferents agents socials per donar una dimensió més gran al programa de memòria i ajudar a conèixer la nostra història.

«Es va convidar els centres d’ensenyament secundari de la ciutat a aprofundir en el tema de la deportació de persones durant el període nazi, en continuïtat amb la tasca que ja es porta a terme en alguns instituts sobre aquesta etapa de la nostra història», explica a Malarrassa Teresa Rodríguez Herrerías, professora d’Història i Cultura i valors de secundària a l’Institut Escola Pere Viver.

Per a les tasques de recerca i difusió dels fets que van envoltar aquesta etapa històrica, l’alumnat dels centres ha comptat amb l’ajut de les famílies de les víctimes i persones properes, i també d’entitats com el Centre d’Estudis Històrics de Terrassa o l’Amical de Mauthausen.

Alumnat de l’IE Pere Viver, en l’acte institucional del passat 28 d’octubre a la Casa Alegre Sagrera. Foto: Teresa Rodríguez

«Hem pogut contactar amb familiars i també hem disposat de fonts d’arxiu», detalla la Teresa. Seguidament, l’alumnat «ha elaborat cartes adreçades als deportats, recitals poètics i ha redactat un manifest en defensa de la memòria històrica».

L’any passat, a l’IE Pere Viver es va iniciar el projecte coneixent la història de Félix Izquierdo García, la seva vida i trajectòria des que arriba a Terrassa procedent de Jorcas fins que és assassinat. «El nét de Fèlix ens va explicar més coses del seu avi i també el viatge que va fer a Gusen des de Terrassa, en homenatge al seu avi», explica la Teresa. Aquest curs, han seguit la vida de Josep Julià Bruguera a través de la informació aportada per la seva neboda, la Mercè Armengol. Aquesta mostrà als alumnes una foto del seu tiet, tot explicant-los que aquella foto la portà la seva mare, germana de Josep, durant tota la seva vida a la cartera, fins que va morir».

Per destacar la importància d’aquestes accions realitzades pel jovent, la Teresa manifesta: «tinc molt clar que en aquests projectes de memòria històrica és absolutament important que els joves estiguin implicats, és l’única manera d’evitar que les terribles històries passades, com la del feixisme i el nazisme, es tornin a reproduir».

Mercè Armengol, neboda de Josep Julià Bruguera, ensenya la foto del seu oncle a les alumnes de l’IE Pere Viver. Foto: Teresa Rodríguez

Origen del projecte

Les stolpersteine (en alemany, “pedra que et fa ensopegar”), són petites llambordes recobertes amb una placa de llautó que porta inscrit el nom i altres dades de persones que van ser víctimes del nazisme, i que s’instal·len a la vorera, davant de llocs vinculats amb aquella persona, com ara la casa on va viure. Actualment hi ha instal·lades desenes de milers d’aquestes llambordes per tot Europa.

També alumnat d’ESO i Batxillerat de l’Ins Can Roca va col·locar, el passat 17 de novembre, llambordes a peu de l’últim domicili conegut de persones deportades i mortes al camp de concentració de Mauthausen: Joan Gras Puigmartí, veí de Terrassa i assassinat a Gusen el 21 de novembre de 1941, Josep Cirera Mayol, assassinat a Gusen el 4 de juliol de 1941, i Ramón Pere Moragues deportat a Mauthausen i mort a Hatheim el 17 d’agost de 1941. «Considerem molt important el treball de la memòria, des de la proximitat de víctimes de la nostra ciutat (nascuts o vinguts), a les quals els va anar la vida. Persones joves que creien en una societat democràtica i van ser víctimes del totalitarisme», expliquen en un article José Fco. Navajas i Daniel Vega, professors de l’Ins Can Roca.

El passat 28 d’octubre es va fer un acte institucional a la Casa Alegre Sagrera. Tota la feina que s’està fent es pot veure plasmada en un mapa interactiu, juntament amb dades biogràfiques i d’itinerari de les víctimes, dades sobre l’etapa històrica, rutes dels llocs més destacats de Terrassa i rodalies durant el període de la Guerra Civil i la postguerra, etc.

Relació dels terrassencs deportats que ha treballat l’alumnat dels instituts

Manifest: ens cal conèixer la història per no oblidar-la

Nosaltres els joves estudiants tenim dret a NO oblidar el nostre passat, tenim dret a conèixer la memòria i la història.

Per què, us preguntareu? Algunes persones opinen que no cal, que millor oblidar, que no cal remoure les històries passades perquè són temes tristos i només fan que provocar enfrontaments…

Certament són històries tristes, dures i moltes plenes de crueltat. El nostre passat és ple de tragèdies humanes amb gran dolor pels protagonistes i les seves famílies, esdevingudes per un cruel cop d’estat, per una ferotge repressió, per les brutals persecucions i assassinats vils, violant clarament els drets humans.

Ho sabem de primera mà perquè hem conegut la història de Félix Izquierdo Garcia i de Josep Julià Bruguera. Gràcies a la memòria dels seus familiars i als documents de diferents arxius hem entès realment que els nostres avantpassats es van deixar la pell i la vida lluitant per assolir un futur millor per a tothom, més just i solidari.

El treball que hem fet de les vides dels deportats, de Félix, de Josep…, conèixer la violència, la repressió i l’enorme patiment que van tenir, ens ha fet posar la pell de gallina. Ens vam emocionar profundament escoltant els testimonis familiars però també ens ha enriquit en valors sòlids i ètics i ens ha dotat de més maduresa intel·lectual.

No estem gens d’acord amb els que diuen que no cal treballar-ho!

Si no estudiem la memòria històrica, no coneixerem el que va succeir en el passat. I ens cal aquest coneixement per comprendre les reaccions actuals del present i per construir un futur just i solidari.

Molta gent parla de llibertat i en realitat no tenen ni idea del que realment significa aquesta valuosa paraula. No coneixen la història de lluites que van fer milers de dones i d’homes per intentar viure en una societat lliure i justa. Algunes vegades hem escoltat veus de joves que defensen postures feixistes i ho fan perquè reben informació manipulada i intoxicada expressament.

Així ho volem reivindicar perquè no torni a passar i perquè tothom sàpiga que fer guerres i ferir a la població, no és el camí adequat per solucionar les diferències d’opinió. El camí és el de l’educació, el diàleg, la bondat i l’empatia.

Davant la malaltia de la ignorància només hi ha una solució: la CULTURA i l’EDUCACIÓ.

Manifest de l’alumnat de 3r d’ESO

Carta d’els i les estudiants de l’IE Pere Viver a Fèlix Izquierdo García

Estimat Félix Izquierdo García,

Els i les estudiants de l’IE Pere Viver escrivim aquesta carta per tal de fer-te l’homenatge que mereixes per la teva valerositat.

Sabem que a causa de la Guerra Civil espanyola, vas haver d’anar cap a França.

A França vas estar a Argelers-sur-mer, la platja on reclutaven als republicans espanyols, a un camp de concentració.

Durant la teva estada allà vas treballar incansablement per fer la línia Maginot.

No podem arribar ni a imaginar el dolor que vas sentir en solitud davant d’aquesta situació.

Et van condemnar a treballs forçats durant hores i hores. Però aquesta línia Maginot feta per defensar-se dels nazis finalment no va exercir la seva funció: com deuria ser la vostra frustració!

Els nazis, en capturar-vos, us van obligar a marxar amb ells i et van privar els teus drets i van desoir les teves necessitats. En acabar, després de passar per diversos camps de concentració patint condicions inhumanes, et van portar al camp d’extermini de Gusen.

Allà et van assassinar fredament, sense el respecte mínim que un home té envers la vida. Juntament amb tu, milions de persones que no tenien cap culpa, van ésser assassinades. Només per defensar la teva ideologia. O només per ser com eren: per la seva identitat.

No ens imaginem el patiment que va haver de passar la teva família per no poder estar amb tu ni el dolor que van haver de sentir quan es van assabentar de la teva mort.

Félix, sabem que tenies molta por, angoixa, terror pel que et pogués passar al futur. Vas estar en aquest horrible lloc pensant en la teva muller, en la teva filla i en tot el que haguessis pogut fer amb elles.

Gairebé no et donaven menjar, no tenies cap atenció mèdica i emocionalment estaves destrossat doncs era impossible veure a la teva família. La teva filla tenia pocs anys i no vas poder ni conèixer-la. Ni tan sols alguna foto i ni les escasses cartes que t’enviava la teva esposa arribaven.

La situació era d’una duresa inexplicable. Volies sortir d’aquest infern, però, per desgràcia, no podies.
Com es pot sentir estant així? Ens preguntem esparverats. Preocupat per la família i pel teu propi destí.
Dins aquests tres camps de concentració la vida no era tan sols vida.

Vas ser un d’aquests milers de persones que van estar als camps, sofrint i lluitant per la seva llibertat.
Però vas ser únic per la teva valentia, pel teu exemple, per la teva vida robada.

Sempre recordarem els teus actes i bondats.

Moltes persones, massa persones amb el mateix fatídic destí…

És per això que recordarem la teva història, perquè no torni a passar, per evitar la pitjor de les tragèdies: la falta d’empatia, la deshumanització, el terror.

Félix Izquierdo García, home republicà amb 34 anys i amb matrícula nou-cents trenta-i-quatre, mai t’oblidarem.

Amb tota la nostra empatia i admiració,

Alumnat i Equip Docent de 3r d’ESO de l’Institut Escola Pere Viver