Els procediments de Segona Oportunitat segueixen a l’alça, demostrant la seva utilitat. La reforma no pot fer marxa enrere.
La Llei de Segona Oportunitat va ser aprovada el 2015
Lluís Costa
Dades publicades a principis de juny pel Consejo General del Poder Judicial palesen la consolidació del mecanisme de la Segona Oportunitat com una bona solució per a les persones en situació d’insolvència. El trimestre del 2022 ha finalitzat amb un total de 4.032 concursos consecutius, dels quals 141 han estat declarats i conclosos simultàniament.
Davant la reforma concursal pendent d’aprovació, que podria fer marxa enrere, cal que es mantingui l’essència del sistema de plena exoneració dels deutes per al «deutor de bona fe», reclama el Col·legi de l’Advocacia de Barcelona.
Fa mesos que la Síndica de Greuges de Terrassa havia informat del nombre creixent de persones que demanen informació i ajuda davant situacions d’endeutament impossibles de solucionar. «Han tocat moltes portes, però no se’n surten», explica en declaracions a Malarrassa. Són treballadores autònomes o persones que no poden pagar la hipoteca o préstecs, a les quals «els embarguen tot». No és el cas, que la Síndica pugui resoldre aquestes situacions, però coneixedora de l’existència i bon funcionament de la Llei de Segona Oportunitat, així com d’un grup de treball d’advocats a Terrassa, Isabel Marquès recomana fer una consulta, gratuïta, amb aquests advocats.
D’acord amb l’anàlisi de dades dels concursos de persona física durant el primer trimestre de l’any 2022, publicades el 6 de juny pel Consejo General del Poder Judicial (CGPJ), es constata que de gener a març del 2022 s’han presentat un total de 4.032 concursos, dels quals 1.220 han estat de persona física empresària i 2.812 han estat de persona física no empresària. Xifres superiors als 3.503 concursos amb què es va tancar el mateix primer trimestre del 2021, que significa un creixement d’un 11% sobre aquest període.
Els concursos d’empresaris autònoms han augmentat un 11%, confirmant la necessitat de disposar d’una eina efectiva, que permeti donar una solució al teixit de persones emprenedores
L’anàlisi, realitzat per l’Observatori de la Insolvència Personal del Col·legi de l’Advocacia de Barcelona (ICAB), constata així mateix que les xifres del primer trimestre d’enguany han superat els 3.699 concursos de creditors de persones físiques amb què es va tancar el quart trimestre del 2021, fet que ha significat un augment del 9%.
És rellevant l’increment del 46% dels concursos de persona física no empresària, que ha crescut un 8% respecte al quart trimestre del 2021. Alhora, els concursos d’empresaris autònoms han augmentat un 11%, confirmant la necessitat de disposar d’una eina efectiva, que permeti donar una solució al teixit empresarial de les persones emprenedores per iniciar nous projectes i activitats exonerant la totalitat dels deutes, o bé, sotmetent el pagament dels crèdits públics i els crèdits privilegiats a través d’un pla de pagament sostingut basant-se en la capacitat de generar ingressos de l’emprenedor.
Catalunya encapçala el llistat de comunitats autònomes on s’ha utilitzat aquest procediment de Segona Oportunitat, sumant el 30% dels mateixos en cas de persones físiques empresàries, seguit pel 16% de Madrid i el 12% d’Andalusia i el País Valencià.
El balanç de l’ICAB, publicat el 7 de juny, afirma que «s’ha evidenciat que és una solució necessària, útil i eficaç que permet superar situacions d’exclusió econòmica i social de les persones, a partir de l’acord amb els creditors o bé sol·licitant al jutjat l’exoneració dels deutes». Afegeix que «l’increment sostingut» verificat del procediment, permet assegurar que aquesta eina «incideix en la incorporació d’una cultura de segona oportunitat en la nostra societat, en percebre’s com una veritable solució».
Reforma pendent de la llei
Davant d’aquesta realitat, l’observatori del col·legi de l’advocacia de Barcelona demana que la reforma pendent de la Llei Concursal «no signifiqui una reculada en l’eficàcia d’aquest procediment per als empresaris als quals va destinada», tot declarant que l’actual Projecte de Llei de Reforma Concursal, «promou un blindatge del crèdit públic que no permet la plena exoneració per emprendre nous projectes».
Informa encara sobre la limitació que suposa la proposta de no exoneració del crèdit públic per sobre de 1.000 euros, així com la restricció a l’accés pel fet d’haver estat sancionat administrativament, que fan pensar en una «reculada en el mecanisme de la segona oportunitat, ja que serà qüestionada la seva eficàcia i, per tant, deixarà de ser percebut com una veritable i eficaç solució».
En el cas dels empresaris autònoms, el mecanisme «ha de continuar oferint una solució al sobreendeutament basant-se en els paràmetres essencials que actualment permeten exonerar el crèdit públic dins un pla de pagaments», argumenta el terrassenc Miguel Àngel Salazar, membre del Grup de Treball de la Segona Oportunitat de la Comissió de Normativa ICAB-CICAC. «Aquest extrem», afirma en declaracions a Malarrassa, ha de ser considerat com una «oportunitat clara per poder refer projectes empresarials i personals que permetin sortir de l’ostracisme i de les limitacions a què dona lloc mantenir deutes no solucionables al llarg de la vida».
D’altra banda, afegeix, «s’evita un increment de l’economia submergida i s’afavoreix l’inici de nous projectes empresarials que generin valor econòmic i social de futur».
Qui es pot acollir, requisits i funcionament
Moltes persones i famílies es veuen en una situació de reducció d’ingressos mensuals que els fan més difícil la liquidació de deutes pendents i, fins i tot, atendre les necessitats vitals a fi de mes. En cas que el pagament de la hipoteca o préstecs esdevingui impossible i ofegui les persones deutores, es pot recórrer a la Llei de Segona Oportunitat, que en determinades condicions pot cancel·lar legalment els deutes si no es poden pagar.
Objectius de la Llei
La Llei de la Segona Oportunitat permet arribar al “perdó dels deutes” a les persones físiques «deutores de bona fe» que no poden fer front als seus compromisos de pagament. Permet que una persona física, consumidor o autònom el projecte del qual no hagi funcionat, sigui en l’àmbit econòmic empresarial o personal, tingui la possibilitat d’alliberar-se dels deutes que mai podrà satisfer i tenir una nova oportunitat professional i personal; arriscar-se a noves iniciatives enlloc veure’s condemnat per vida a l’anorreament personal, amb tot el seguit de problemes de salut i altres que aquesta situació comporta habitualment.
A qui pot interessar?
El Real Decret-llei 1/2015, de 27 de febrer pot interessar a totes les persones físiques, particulars, autònoms, consumidors en general i famílies. Ofereix vies de solució pretenent fer justícia equiparant a la persona física amb la jurídica, en el sentit d’emparar a la persona que està subjecta al pagament dels deutes segons el principi de responsabilitat patrimonial universal que consagra el Codi Civil.
Què es necessita per acollir-se?
-No haver negat una oferta de treball adequada a la capacitat en els quatre anys immediatament anteriors, i haver acceptat inscriure’s el benefici a un Registre Públic Concursal (al que només té accés amb l’autorització expressa del jutge)
-Haver intentat arribar a un acord amb els creditors i demostrar-ho i que no hagi estat possible pagar per la situació econòmica actual del deutor.
-Que en els deu anys anteriors no existeixi sentència condemnant al deutor per delictes contra Hisenda Pública, Seguretat Social i el dret i llibertat dels treballadors.
-No haver sigut declarat culpable al concurs de creditors;
-Que per dol o culpa s’hagi agreujat la seva insolvència.
Què s’ha de fer per beneficiar-se i com sol·licitar-ho?
-La participació de l’advocat és imprescindible. Prèviament al procés concursal, s’ha d’haver intentat un acord extrajudicial de pagament amb tots els creditors i si no ha sigut possible, presentar la sol·licitud davant el jutge que hagi conegut el previ concurs de creditors.
-La sol·licitud del benefici ha d’anar acompanyada d’una proposta de Pla de pagaments i demostrar que les opcions que proposen els bancs no són assumibles pel deutor, d’aquesta manera es podrà alliberar els deutes.
Es condonen els deutes?
La condonació dels deutes dependrà de la situació econòmica de la persona. L’aplicació de la Llei pot cancel·lar tots els deutes en cas d’insolvència total. Pot també establir un pagament mensual assumible pel deutor durant un màxim de 5 anys i, després, el “total perdó” del deute restant, el principal i els interessos que en deriven.
Deixa un comentari