Aquesta no és una bona notícia, la possibilitat de perdre un mitjà de comunicació local de llarga tradició, no ajuda gens a millorar la situació dels mitjans de comunicació locals, sobretot a Terrassa.
L’aparició d’altres mitjans com el Món Terrassa i el Malarrassa, havien millorat el panorama periodístic local amb més diversitat i pluralitat, que permetien millorar i complementar la situació.
Tot i això, el Diari ja feia temps que patia una greu situació, que no feia augurar un bon final. Per tant, aquell panorama de millora, cada cop s’ha fet més complexa i ple de dificultats.
Vull recordar quan el Terrassa Información, després Diario de Terrassa, i al final es produeix la catalanització de la seva capçalera, va perdre una gran oportunitat per passar a ser un mitjà plenament en català, com van fer altres mitjans posant en marxa versions en català i castellà, amb l’objectiu d’adequar-se als nous temps i a la diversitat tant del país, com de la ciutat.
Però no podem oblidar el seu passat, plenament franquista que va perdurar massa temps fins que no es va produir un canvi de generació, més oberta, i amb un intent de tancar aquell passat poc dignificant.
I la seva continuïtat al llarg de tants anys, també podríem dir que ha estat una demostració del que ha estat la farsa de la transició política general, ja que el Diari de Terrassa, hagués pogut haver finalitzat amb l’últim número del Terrassa Información, com a diari del règim franquista local. I perquè dic això, tots els partits polítics d’esquerres i organitzacions sindicals i socials abans de les primeres eleccions municipals, en referència als mitjans de comunicació locals, en aquest cas referit als escrits i la ràdio, havien assumit el compromís de tancar-los i fer-ne de nous sense cap referència franquista, i adequats als nous temps que venien, més democràtics, plurals i diversos, aprofitant les noves generacions de periodistes, i acabant amb un mitjà que com deia va tenir el control de la seva gestió addicte plenament al règim anterior i que mai va renunciar-hi.
Però bé, aquell acord no es va executar i alguns en l’àmbit municipal, ho van veure com una oportunitat, i que al final els podrien utilitzar per a les seves necessitats, no caldria posar en marxa un nou mitjà de comunicació, sinó utilitzar-lo tapant-se el nas, saben al cap i a la fi, que els franquistes de sobte convertits en demòcrates de tota la vida, farien el que calgués per a garantir el negoci.
Això va fer que entre la publicitat i el suport municipal, arribes fins als nostres dies, superant totes les dificultats al llarg de tants anys. Convertint-se en el mitjà escrit més important en l’àmbit local. Un gran grup d’opinadors de totes les tendències, articulistes, algunes col·leccions importants…, l’han fet un referent. A més, moltes notícies locals, des de fets de la ciutat, com dels barris, i d’altres, l’han convertit en un referent on saber que ha passat a la ciutat al llarg d’aquests anys. I sobretot, les notícies municipals, ja que una gran part estava dedicada a tot allò que generava l’Ajuntament.
També i va haver-hi un temps, on allò que en podem dir censura va funcionar per part de les seves direccions, sobretot, quan els articles feien referència a alguns poders fàctics locals, i a alguns prohoms que es volia protegir, sobretot, quan es feia referència al franquisme, la guerra civil i la repressió de postguerra. Intentant protegir a alguns d’aquells prohoms que tenien les mans tacades de sang, i que durant aquests anys democràtics controlaven la ciutat des dels diferents àmbits de poder local.
La part que més em preocupa d’aquesta situació, és la dels seus professionals, alguns ho han estat i em mereixen molt de respecte, amb un bon treball periodístic i en alguns casos de rigorós treball d’investigació. Per desgràcia, aquest treball d’investigació ha estat poc desenvolupat, només amb algunes excepcions.
Alguns comentaris que he escoltat d’alguns responsables polítics professionals de l’àmbit local, ja han començat el discurs patètic d’aquell nacionalisme terrassenc, per la possible pèrdua localista, o per la possibilitat que acabi sota un control extern. Fa uns anys hauria estat més greu, ja que només hi havia el Diari, però ara per sort, hi ha més mitjans en funcionament, per tant, no hi haurà un buit informatiu immediat.
I aquesta situació més que mirar-ho des de la perspectiva merament localista, ha de ser una oportunitat, primer per a reforçar als dos mitjans existents com el Món Terrassa i el Malarrassa per a garantir la seva continuïtat. Després per a possibilitar, ara sí, que al marge de qui pugui gestionar el Diari, es faci amb aquella idea del moment previ a la transició, de fer un veritable mitjà de comunicació local democràtic, transparent, plural, divers i adequat als nous temps. I aquell que pugui quedar-se el mitjà, ho tingui en compte, així com sobretot, salvar els llocs de treball dels seus professionals, i deixar-se de preocupar-se si és de Terrassa, o es de fora. La comèdia de l’anomenat “terrassenquisme infantil”, és una mera absurditat que alguns de forma interessada han volgut promoure ideològicament, i una demostració d’aquesta fal·làcia és que el Diari realment no ho ha estat mai, sobretot, algun dels seus gestors.
Ara tenim una oportunitat, doncs aprofitem-la, és el millor favor a fer a la informació, al Diari, i a la ciutat, i sobretot, a la seva ciutadania que pot gaudir d’uns mitjans de comunicació al seu servei, millors i més adequats a la seva funció.
Salvador Pérez Riera
Deixa un comentari