El foc en la nau d’una empresa tèxtil al barri de ca n’Aurell, el dilluns 28 de juliol, creà alarma a la ciutat. Sobretot perquè la teulada d’amiant es va ensorrar i es va haver d’acordonar la zona per la toxicitat del material. Feliçment, sense greus conseqüències personals; i a banda altres consideracions, l’accident torna a posar en primer pla el greu problema de salut pública que encara representa l’amiant instal·lat a tants edificis i construccions del país i la nostra ciutat. Encara!!!, perquè fa anys que des de diferents instàncies es demana la identificació de les dites instal·lacions i la retirada d’aquest material altament tòxic que té una llarga història de letalitat.
En dir problemes antics, cal recordar que l’any 2015, la federació d’Educació de CCOO del Vallès occidental va denunciar la presència d’elements d’amiant en instal·lacions d’escoles de diferents escoles i centres educatius del Vallès, quatre d’aquests a Terrassa. Les veus que alerten sobre els riscos que comporta la presència d’aquest perillós veí venen de lluny i, tanmateix, no s’ha fet prou.
Aquest mateix estiu, la Confederació d’Associacions Veïnals de Catalunya (CONFAVC) llançava una campanya a tot el país amb l’objectiu de forçar les administracions públiques i governs a prendre accions efectives per resoldre aquest vell però actual i greu problema.
Comissions veïnals per la retirada de l’amiant, pressió sobre les administracions públiques i exigir al govern de la Generalitat que agilitzi les tramitacions dels permisos per detectar l’amiant, són algunes de les accions que la mateixa confederació es planteja i a les quals convida a unir-se.
Campanya: L’amiant mara ara, traiem-lo dels barris!!
L’amiant o asbest és un mineral d’origen natural que s’esmicola en fibres. A causa de les seves propietats i baix cost va ser molt utilitzat al llarg del segle XX, en la construcció pública i en nombrosos productes i acabats industrials.
Tots els edificis construïts o reformats abans de l’any 2002 poden contenir materials amb amiant. Es calcula que a Catalunya hi ha un milió d’edificis sospitosos de contenir aquest material.
Des del 2002 a l’Estat espanyol es va prohibir totalment de produir-lo, usar-lo i comercialitzar-lo perquè es va descobrir que causava malalties greus, com el càncer, en respirar les fibres d’aquest material.
Cal recordar que ja hi havia una legislació espanyola que obligava la retirada d’aquest fibrociment en cas de mal estat en la construcció i rehabilitació i regulava com treure’l, però va ser la directiva de la Unió Europea (UE) que fixà com a objectius la retirada de l’amiant, estigui o no malmès, en tots els edificis públics – on n’hi ha més- abans del 2028 i del conjunt de la Unió el 2032, concretat aquest repte tan important a l’estat espanyol anys després amb la Llei 07/22 de residus i sòls contaminats per una economia circular que explicita que abans del maig del 2023 els ajuntaments havien de tenir localitzat l’amiant de cada ciutat i també un calendari de quan ha de ser retirat.
A Catalunya aquesta legislació va derivar al Pla Nacional Per a l’Erradicació de l’Amiant a Catalunya per desplegar accions durant el període 2023-2032, amb la creació d’una Comissió per l’Erradicació de l’Amiant (CEAC) en la qual participa la Federació d’AV de Barcelona.
Posicionament
Malgrat que aquest marc legislatiu moltes AV i federacions veïnals han constatat la inacció de les administracions locals davant aquesta matèria que posa en perill tanta ciutadania, incloent-hi població summament vulnerable com per exemple els infants que han d’acudir en centres educatius públics amb amiant.
També han alertat de males praxis a l’hora d’elaborar els pocs censos que s’han fet signant diagnòstics de les localitzacions de l’amiant, amb geolocalitzacions a base de drons que retraten vistes aèries sense tenir en compte que l’amiant també està albergat en canonades i altres elements de construcció utilitzats a les entranyes dels edificis com:
- En cobertes, parets fluvials i tot tipus de canalitzacions d’aigua i dipòsits.
- En forma de plaques en recobriments de façanes i com a falsos sostres.
- Com a aïllant en xemeneies, calderes, recipients tèrmics, plaques d’aïllament sonor….
- També pot ser present en algun mobiliari urbà (jardineres, bancs, taules. )
Què podem fer des de les AV?
- La creació de comissions veïnals participatives de retirada de l’amiant obertes a tots els municipis de Catalunya perquè pressionin a les administracions locals i informin la ciutadania d’“aquest verí present”.
- Que les administracions públiques promoguin formacions especialitzades dels equips tècnics que estaran vinculats en aquests plans de desamiantat.
- Instar al Govern de la Generalitat que doti de recursos suficients al seu Pla d’Acció: Les partides pressupostàries de la Generalitat són insuficients per a desplegar realment la retirada de l’amiant a Catalunya.
- Proposar al Govern de la Generalitat que agilitzi les tramitacions dels permisos per detectar l’amiant. Actualment, es faciliten uns 2.000 plans de treball per any, per tant. Si calculem que un 30% correspon a uns 300.000 edificis, els números apunten que a aquest ritme acabarem d’inspeccionar-ne la totalitat a un ritme de 150 anys.
Deixa un comentari