En acabar aquesta segona part del diàleg establert entre el Miquel Gordillo i el Pep Valenzuela, els dos redactors en cap del Malarrassa obrim una pausa de la publicació en paper (indefinida de moment), i ens comencem a plantejar un eventual salt decidit i complet al digital, o sigui exclusivament a la web.
Ha estat una decisió difícil i, sobretot, dolorosa, no volguda de cap de les maneres. Però, com s’ha apuntat en aquest diàleg i encara subratllem, el suport social i econòmic no ha estat suficient. Obrim, així, una etapa de reflexió per imaginar un rellançament millor preparat en tots els sentits i amb capacitat de recaptar el finançament mínim suficient que demana un projecte periodístic professional, rigorós, compromís amb la transformació social.
Pep: O sigui, cal que abordem algunes qüestions relacionades amb el procés d’acabar amb l’edició en paper i obrir una nova fase centrada només en el digital. D’una banda, mantenir l’edició en paper econòmicament no és sostenible en les condicions actuals. Però no només perquè el paper és car, sinó perquè posa una qüestió que remet al projecte en sí. I és que el Malarrassa, amb tot el contingut social i tots els vincles amb els moviments, no ha aconseguit, fins ara, en aquests deu anys, un suport suficient com perquè econòmicament sigui viable el paper. I això sense entrar en altres detalls, com ara que les condicions de treball han estat sempre en l’àmbit de la precarietat, l’autoexplotació amb nòmines que malament han merescut el nom.
Això són aspectes que són comuns a l’economia social i solidària, i en els projectes socials en general, malauradament, se sol treballar en aquestes condicions. Però aquest handicap s’hauria de prioritzar, ja que no permet fer una bona feina, així no es pot fer un bon projecte i un bon diari, per mi això està clar.
D’una banda aquest tema, i de l’altra, tenim l’opció de cara el futur: el digital. Des de l’experiència viscuda, hem de reconèixer que hem treballat molt poc i segurament malalament aquest recurs, i cal pensar molt en aprofundir en les possibilitats que no hem aprofitat prou i que en la nova etapa sí que voldríem impulsar.
Miquel: Per mi, a l’hora de fer el periodisme que sempre hem plantejat, el format no hauria de ser tan rellevant, és el de menys. Crec que avui en dia la gent llegeix en digital, ja sigui premsa, notícies, entrevistes, segur que combinant-ho també amb el paper, però en general la gent s’informa via en línia i a més via xarxes socials. Penso que és important destacar que la nostra manera de fer periodisme ha de defugir de la immediatesa que pateixen les xarxes i internet en general, que sovint deformen la realitat més que descriure-la o explicar-la. Com hem fet sempre, mirem de fer un bon periodisme amb continguts, que s’allunyi d’aquesta visió que de vegades et trobes a internet.
Portada de l’edició d’abril 2023, dies després que Malarrassa rebés el premi Menció Especial a Mitjans de Comunicació, de la mà de l’Institut de Drets Humans de Catalunya
Pep: O sigui, que el canvi de paper a digital només pot ser un aspecte positiu, no?
Miquel: Sí, a més, encara que nosaltres ens hem centrat sempre en la feina que implica fer una edició mensual en paper, l’avantatge que tenim és que ja coneixem el terreny, o sigui, ja hem fet un digital des de l’inici, des de fa 10 anys, i coneixem com funciona. Per tant, aquí el que plantegem és una continuïtat del mitjà amb les adaptacions i reforços i el nou enfocament que sabem que es necessita. Centrar-nos en la reorganització de com fer un mitjà que tingui una continuïtat en el temps, però que ja ho coneixem, no és nou.
No seran els grans mitjans, cada vegada més concentrats i representants del pensament únic, tampoc el batibull de les xarxes, qui garantirà tenir aquestes eines que els moviments pel canvi social necessiten
Pep: Jo ara crec que cal pensar en el digital com un nou impuls, i aquest nou impuls ha de servir-nos per augmentar la cooperació i la participació en el projecte. O sigui, no som prou gent per fer-ho bé i per fer-ho millor, no som prou entitats, això cal que funcioni.
A més, per fer-ho millor, perquè sigui més professional, amb un periodisme més seriós, més crític, més compromès, és fonamental, que hi hagi més col·laboració, més participació, que significa també més recursos econòmics.
O sigui, per fer aquest periòdic que volem, nosaltres ja sabíem quan ho vam plantejar, que no teníem socis capitalistes que posessin diners. De fet, ara aprofito per recordar que el primer anunci que ens van enviar va ser del Banc de Sabadell i vam dir que no el volíem publicar perquè ens semblava que les entitats financeres, compromeses amb els desnonaments, amb l’especulació immobiliària, etc, feia que no podíem acceptar aquests diners.
Miquel: A més, ara amb un canvi de format és cert que canvia la visió. El mitjà de paper clàssic era, potser, més fàcil d’entrada rebre anunciants, no descartem que en format digital també, ja que hi ha uns quants mitjans que sobreviuen amb això. Però hem de buscar més suports i, en concret, explorar més la qüestió de col·laboracions amb entitats per tal de donar-nos suport mutu a l’hora de difondre les seves activitats, etc. com ja fem en alguns casos. Caldria aprofundir més en aquest aspecte.
A banda de sumar més gent que cregui en el projecte i que s’ho faci seu.
Pep: De fet, s’ha de reconèixer que en l’actual context, i en general, històricament, els que nosaltres anomenem moviments socials, per dir-ho d’alguna manera, les organitzacions socials pel canvi, per la lluita per la justícia, pels drets humans, han estat, normalment, moviments i organitzacions de persones sense recursos. Normalment han estat la gent més pària de la societat.
Però tantes vegades a la història, malgrat aquesta manca de recursos, els moviments i les organitzacions han estat capaces de dotar-se de les eines necessàries per organitzar-se més millor, per informar-se més i millor, per debatre i elaborar teoria i pràctica més i millor. Sense això, no crec que s’hagués pogut avançar mai o no prou. Volem contribuir a fer aquesta feina, cal fer-ho, de forma autònoma i autosfucient; perquè no seran els grans mitjans, cada vegada més concentrats i representants del dit pensament únic, tampoc el batibull de les xarxes, qui garantirà tenir aquestes eines que els moviments pel canvi social necessiten.
Hi ha, tenim molta feina pel davant. Com plantejava en Gramsci, amb el pessimisme de la raó i amb l’optimisme de la voluntat, de l’amor per la humanitat i el planeta.
Pep Valenzuela i Miquel Gordillo
Deixa un comentari