vuit-infinit
Pep Valenzuela
Un petit o gran despiste (caldrà, potser, consultar en Freud…) em va deixar fixat en la imatge dels 7 anys de recorregut d’aquest mitjà informatiu i de comunicació local que vam batejar com a Malarrassa, un nom que, suposadament, evocaria Terrassa d’una forma crítica, sorneguera, desacomplexada… o sigui, tal com crèiem i volíem que fos aquest periòdic que necessitava molt la ciutat.
Anava explicant per enèsima vegada, a la víctima mil i no recordo quantes més, què som, què volem, com ho hem fet, quines dificultats, què volem ser quan siguem grans; i, sobretot, que necessitem molt de suport per a seguir fent això i resistir en aquest estadi assolit precàriament; més encara, molt més, per a poder fer el salt a allò que ens plantejàvem d’entrada: publicar un setmanari que expliqui més i millor la ciutat en el context, país i món que vivim, que sigui veu de les entitats i organitzacions socials i culturals, reflex de les lluites i els conflictes.
«Però, si vau treure el primer paper el novembre del 2014, ara feu 8 anys!!», em va etzibar. Doncs sí, i jo, tan despistat, ja me n’havia deixat un pel camí. Aquí, a més a més, un dubte: Val la pena celebrar-ho? Si més no, és un número ben rodó, més, dues vegades rodó o, si el tombem una mica (es mereix un bon descans), fins i tot podria ser rodó a l’infinit, símbol de la fita superior del conjunt dels nombres reals, en matemàtiques. Atenció!!, que això m’ha sortit així, tot de sobte, al vol.
Sembla un bon senyal. Auguris de molta vida pel davant? Segurament, sí. Si hem arribat fins aquí, sense padrins ni protectors, només amb les nostres pròpies forces físiques, econòmiques i, sobretot, morals, les de 80 persones i 40 entitats que col·laborem amb una quota econòmica, el pilar fonamental d’aquesta construcció, que ha permès pagar les despeses mínimes suficients, no ens plantarem ara i deixarem la trinxera.
Com podeu veure, una comunitat sòlida, persones i entitats i organitzacions culturals, socials i sindicals que crèiem i creiem en la necessitat de publicar aquest informatiu local, que no localista, que pugui ser veu i opinió de persones i sectors, normalment, poc o gens tinguts en compte, dels quals només les estadístiques en parlen, els «ningú», sense rostre, sense nom, un número en el millor dels casos.
Això podria semblar molt, i ho és, per mantenir-nos en aquest nivell en què ens trobem. Però no suficient per a assolir els objectius que ens plantejàvem: el setmanari i l’equip d’acció cultural i social.
Vam començar 15 persones, arreplegant els poc més de 700 euros que costava la impressió del periòdic mensual a una rotativa de Constatí, a més del domini de la pàgina web a internet i altres despeses menors. Un petit equip, entorn de 6 persones, a la redacció, 2 garantint el dia a dia, treball tot voluntari durant dos anys, possiblement els dos anys en què s’ha invertit més esforç físic i mental. Després, la creació de la cooperativa, amb dos socis treballadors i una primera nòmina de 400 euros mensuals, que en el transcurs del temps ha crescut poc, 600 fins a l’estiu d’aquest any.
El juliol passat vam fer una trobada especial, més d’una desena d’aquestes persones. Una proposta de nou impuls, de refundació, per recuperar objectius i actualitzar agenda. Vuit (8) anys, una xifra rodona, infinita, i mirem endavant, segures que la proposta és vàlida i necessària, i que pot ser millor, com més serem i més participarem, més riurem i celebrarem.
Som Malarrassa, més Malarrassa, comptem també amb tu, amb totes vosaltres! Animeu-vos, anem endavant. No t’ho pensis més, decideix un suport (quota, col·laboració) a l’abast de tothom, clica l’enllaç: SocMalarrassa! M’agradaMalarrassa! EndavantMalarrassa! Col·laboroAmbMalarrassa!
Deixa un comentari