El conseller de Territori del Consell Comarcal del Vallès Occidental, Carles Rodríguez; Enrique Ortega, tècnic responsable de l’Observatori Comarcal i la tècnica de l’Observatori, Mireya Menchen.
L’informe de l’Observatori Comarcal del Vallès Occidental constata un empitjorament de les dificultats d’accés a l’habitatge i un augment els desnonaments el 2021
Aquest migdia s’ha presentat l’Informe anual de l’habitatge al Vallès Occidental 2021 (edició juliol 2022), elaborat per l’Observatori del Consell Comarcal. A l’informe es presenten dades territorials a nivell municipal i comarcal, també en relació amb la demarcació de Barcelona i Catalunya. S’analitzen els principals indicadors en matèria d’habitatge a la comarca, amb dades corresponents a l’any 2021, en àmbits com la dinàmica de la construcció, el mercat immobiliari, els instruments de la política d’habitatge, l’accés a l’habitatge i l’exclusió residencial i la certificació energètica. En aquesta edició es fa un especial anàlisi dels efectes de la Llei de mesures urgents en matèria de contenció de rendes en els contractes d’arrendament d’habitatge vigent des de setembre de 2020 fins a inicis d’abril de 2022.
L’informe constata que empitjoren les dificultats d’accés i manteniment de l’habitatge: augmenten l’esforç econòmic de compra i lloguer d’habitatge i pugen els desnonaments. Les persones residents a la comarca destinen al voltant del 33% del seu sou a pagar la hipoteca. Pel pagament del lloguer dediquen, aproximament, la meitat de la renda familiar (47%).
Dins de la comarca, existeixen diferències entre municipis en el nivell d’esforç econòmic de compra i lloguer. Tot i això, a tots els municipis, tret de Badia del Vallès, es dedica més del 40% de la renda disponible a pagar la mensualitat del lloguer (llindar que marca sobrecarrega de cost de l’habitatge). A 4 municipis es destina més de la meitat dels ingressos: Sant Cugat del Vallès, Palau-solità i Plegamans, Vacarisses i Castellbisbal.
Amb l’esclat de la pandèmia es van aplicar mesures en l’àmbit estatal i autonòmic per fer front a la vulnerabilitat residencial, com ara la paralització dels desnonaments. No obstant això, s’han portat a terme 1.049 llançaments judicials, 413 més que durant el 2020.
El nombre de prestacions per al pagament del lloguer i les econòmiques d’urgència especial han augmentat amb força el 2021. Els ajuts de pagament del lloguer presenten un augment anual del 14,1%, situant-se per sobre de les xifres anteriors a la crisi sanitària. Així mateix, les d’urgència especial s’han concedit més del doble que en 2020, passant de les 153 a les 355.
El 2021, es trenca la dinàmica de creixement dels preus de compravenda i de lloguer dels darrers sis anys
Els preus de venda i de lloguer dels habitatges presenten un comportament diferent al llarg del 2021. El preu de compravenda s’ha mantingut estable, amb una lleugera pujada del 0,5% i se situa en 2.327 €/m2. En canvi, la mitjana del preu del lloguer mensual és un 2,2% més baixa que l’any anterior i se situa en 727 €/mes, lleugerament per sobre de la mitjana catalana.
Per una banda, tot i que la mitjana comarcal del preu del metre quadrat de compravenda s’ha mantingut estable respecte de l’any anterior, s’observen comportaments diferents entre els municipis. Dels 23 que conformen la comarca, 14 han augmentat anualment el preu de compravenda, entre ells destaquen Viladecavalls i Castellbisbal, amb un increment del 25,1% i del 24,4%, respectivament. Per contra, a Castellar del Vallès s’ha produït un descens del 3,5% i a Badia del Vallès de l’11,8%.
Per l’altra, la variació del preu del lloguer s’ha vist afectada per factors de caràcter legislatiu, com la llei de contenció dels lloguers aprovada al tercer trimestre de 2020 pel Parlament de Catalunya i en vigor durant tot el 2021. A la comarca, 10 municipis van ser declarats com a mercat d’habitatge tens. D’aquests, 9 han registrat un descens del preu mensual, alhora que ha augmentat el nombre de contractes de lloguer.
Existeixen diferències territorials notables en el preu de compravenda i en el de lloguer entre els municipis de la comarca: Sant Cugat del Vallès presenta el valor més elevat tant en el m2 de compravenda com en el lloguer mensual, de 4.035 €/m2 i de 1.175 €/mes. A l’altre extrem, Badia del Vallès registra els preus més baixos en ambdós tipus de mercats, amb 1.571€/m2 i 306 €/mes. La diferència del preu de compravenda entre aquests dos municipis és de 2.464 €/m2 –dues vegades i mitjà més- i la del lloguer de 869 €/mes –quatre vegades superior-.
El mercat de compravenda recupera el ritme d’abans de la pandèmia, el de lloguer no
La dinàmica del mercat immobiliari residencial, que es va veure alterada per la pandèmia, ha recuperat els valors d’abans de la crisi sanitària en el nombre de transaccions de compravenda, al contrari que en el de contractes de lloguer formalitzats que segueix registrant xifres per sota de les de 2019.
En relació amb el mercat de compravenda, s’han realitzat 10.401 transaccions a la comarca durant 2021. Respecte del 2019, la compravenda d’habitatges s’ha incrementat un 4,4%, el que significa 437 transaccions més. Encara que l’increment del conjunt de Catalunya ha estat més intens (+9,9%). Si ho comparem amb l’any anterior les transaccions han augmentat un 25,8%, el que significa 2.133 transaccions més, després de la notable davallada produïda durant el 2020 (-17%).
Al seu torn, la formalització dels contractes de lloguer ha augmentat anualment un 14,8%, amb un total de 15.834 i un creixement de 2.042 contractes. Tanmateix, encara no s’han assolit les xifres anteriors a la pandèmia, amb 240 contractes menys, el que representa una reducció de l’1,5% respecte de 2019. En canvi, el nombre de contractes signats al territori català se situa per sobre dels registrats durant l’any 2019 (+3,3%).
Tendència alcista tant en finalització d’habitatges com l’inici de noves construccions, després de dos anys en davallada
La construcció d’obra nova ha augmentat un 17% respecte a l’any anterior, amb 1.842 noves construccions. Aquest creixement es produeix després de dos anys consecutius en descens, amb més intensitat durant el 2020 (-28,8%).
Tot i la recuperació en 2021 del nombre d’obres noves, les xifres se situen per sota de les registrades en 2019 (-16,7%), abans de l’esclat de la pandèmia, i molt inferiors a les de 2008 (-34,3%). A més, l’increment del conjunt català respecte del 2020 és notablement superior (+32,6%) al de la comarca.
En canvi, la finalització d’obres segueix la tendència de creixement dels darrers sis anys, inclòs l’any de l’inici de la crisi sanitària. S’han acabat 2.073 habitatges, amb un increment del 12,2% respecte de 2020 (+252 habitatges) i un 52,3% més que en 2019 (+717). Ambdós creixements han estat similars als del conjunt català.
La construcció d’habitatge de protecció oficial (HPO) se situa en valors similars als d’abans de la pandèmia
Durant el 2021 es va iniciar la construcció de 187 HPO a la comarca, 144 més que en 2020, i es van finalitzar 153, al voltant dels 100 habitatges més. És la xifra més elevada des de 2013.
Els darrers anys, la construcció d’HPO s’ha produït a les grans ciutats (Sabadell, Terrassa i Sant Cugat del Vallès). Quinze municipis no han iniciat cap promoció en aquest període.
Les sol·licituds admeses al Registre de Sol·licitants d’Habitatges de Protecció Social ha arribat a la xifra més elevada des de 2012 amb 5.730 persones inscrites al registre. Aquesta xifra és gairebé el doble d’inscripcions que a l’any anterior i més de 1.000 respecte dels anys 2016-2019.
Gairebé el 30% dels edificis amb certificats energètics a la comarca disposen de les qualificacions més baixes
Al Vallès Occidental, el 36,5% de les edificacions residencials cadastrals han estat certificades energèticament (en total, 139.140). D’aquest total, més de la meitat tenen la qualificació E, mentre que el 29,9% tenen una baixa qualificació energètica (F i G).
Deixa un comentari