Ona Martínez estrena despatx a l’ajuntament de Terrassa. Foto: PV
Graduada en Comunicació Audiovisual per la UPF i màster en Comunicació Política i Institucional per la Barcelona School of Management, després de més de 10 anys treballant en produccions audiovisuals i com a responsable de comunicació d’ERC, l’Ona Matínez Viñas, s’estrenà com a regidora en aquesta legislatura, responsable de l’àrea d’Infància i Adolescència, Joventut, Adultesa i famílies, Transparència i Qualitat, Tecnologia. Ara, acabant de fer 30 anys i mare novíssima, ha assumit la responsabilitat de 1a Tinenta d’Alcalde de l’àrea de Serveis Generals i Govern Obert, regidora de Serveis Econòmics, Organització i Recursos Humans, Gestió Tributària i Recaptació, Serveis Jurídics, Contractació, Patrimoni i Manteniment i Atenció Ciutadana; i com a tal, membre de la Junta de Govern Local.
Pep Valenzuela
Dona jove, mare des de fa 7 mesos, apareixes ara a la segona major responsabilitat política en el govern de Terrassa, emocionant, temerari?
Han estat mesos molt intensos, la vida es capgira, en l’àmbit personal i el polític-públic. Crec, a més a més, que allò personal és polític, o sigui, àmbits estretament vinculats, com defensa el feminisme. Fa uns dos anys, vaig prendre la decisió conscient de ser mare i assumir més responsabilitats i presentar-me com a candidata d’ERC a l’alcaldia. Em costa molt, és la realitat. Vaig estar a punt de renunciar a una de les dues coses, vivim en un món on això encara és així, no estem acostumats al fet que liderin institucions públiques persones en edat reproductiva o persones que poden ser mares.
-Però, vas entomar totes les responsabilitats.
Va ser difícil, però és allò que soc i he pensat, i així entomo els dos reptes, tot sabent que s’han de fer equilibris en el personal i el públic, i és que tot el que faig, el meu compromís personal i polític. Ho visc amb alegria, ho faig perquè vull deixar una ciutat millor per al meu fill, agafant el meu fill com a exemple de tots els fills de totes les terrassenques. És intens i difícil, però forma part d’aquest, i com ho és per a tantes dones que fan equilibris per fer-ho tot possible en altres àmbits i circumstàncies.
-La designació com a candidata va ser abans del canvi ara en l’equip de govern.
Sí. Jo vaig assumir com a candidata ja estant embarassada. L’Isaac Albert va decidir deixar l’ajuntament després. Entomo totes les responsabilitats amb goig, orgull i responsabilitat, forma part de l’experiència adquirida aquests anys, que he conegut prou la vida de partit i també a l’ajuntament, tinc recorregut i assumeixo amb ganes, els 4 mesos i el proper mandat.
-El partit t’ha fet costat en la decisió?
El partit ha entès amb absoluta normalitat, ens hem d’enorgullir d’aquesta normalització, que encara no ho és per a moltes dones. Crec que la política ha de donar exemple i trencar barreres, no hem de renunciar a res, hem d’ajudar a mostrar que es pot fer, així entenc la política, la decisió és coherent, així ho entén també ERC.
-El dia a dia normal?
No, falta molt per avançar. Les reunions es fan en horaris que resulta difícil conciliar, els caps de setmana estan plens d’activitats, però forma part de les responsabilitats, i també forma part de la feina a fer en l’adequació d’horaris i agendes de la vida pública per fer compatible vida productiva i reproductiva, que la vida familiar estigui valorada.
-Entrant en el balanç del mandat de govern que ja mira a la conclusió, què en destaques?
Una de les fites històriques a la ciutat ha estat el primer ple de dones, dones i entitats feministes. La mirada feminista a la sala de plens, es posaren les cures al centre, la vida; això és un dels moments més emocionant i importants del mandat, que no ha de quedar en sac buit, hem de continuar avançant en el mandat que ve. És imprescindible que aquestes llavors arrelin i germinin amb força, que esdevinguin pla estratègic feminista per la ciutat, perquè Terrassa sigui ciutat feminista de debò.
“No estem acostumats al fet que liderin institucions públiques persones en edat reproductiva que poden ser mares”
-Les propostes del ple de dones les assumeix ERC en el seu programa de govern?
Absolutament, forma part del projecte d’avui i del proper mandat.
-Pel que fa a l’àrea que has tingut a càrrec aquest mandat, quin balanç en fas?
Em sento orgullosa. Hi ha hagut moments difícils, ho he dit sovint. Perquè aquest és un dels elements centrals de la política i que sempre i tothom porta per bandera, però hi ha molt i molt a fer. En tot cas, l’orgull que dic és perquè hem plantat llavors. Pot semblar poc; tanmateix, n’és molt i molt important, situant-lo en una perspectiva de futur. Que és el que es podia fer.
Sense menystenir ningú, crec que aquest ha estat el mandat més participatiu en nombre de processos i espais. Totes les àrees de l’ajuntament han elaborat el seu pla, totes les polítiques publiques han de ser participades. Reconec, així mateix, que ningú no té la bareta màgica, almenys jo no.
“Crec que aquest ha estat el mandat més participatiu en nombre de processos i espais”
-Quins fets ens permeten veure això que dius?
La mirada de ciutadania està present en els plans i polítiques dissenyades. Potser, després costa que de veure això concretament; perquè, a més, quan les desenvolupes no hi ha resultats immediats. En tot cas, hem fet el primer procés de processos participatius, el de barris saludables. No és perfecte, s’ha de millorar, però la gent ha proposat idees i ha fet que les idees inicials fossin treballades en els consells de districte, entre serveis de l’ajuntament i la ciutadania.
-Les entitats i organitzacions socials no ho veuen tan bonic això.
Ja, segur, ho sé. Però, és que la participació no va de jo porto avui una idea i l’ajuntament la porta a terme demà mateix. D’altra banda, hi ha algunes idees confuses sobre la mateixa participació. Per entendre’ns, el primer procés participatiu es produeix en les eleccions, i el govern que surt ja té aquí un programa votat i per desenvolupar.
Això no treu, ans al contrari, que hi hagi d’haver una participació constant en tant que deliberació ciutadania-ajuntament que permeti posar sobre la taula els programes i ampliar consensos amb la veu de tothom i l’acabem de fer realitat entre totes. Això, reconec, avui encara no passa. Hi ha acords votats per la gent que al cap de 5 o 10 anys encara no s’havien fet, això no pot ser.
-Algun fet més a ressenyar?
Sí, i molt important. Hem fet que la comissió de seguiment del reglament de participació, que ja hi era, però amb poca efectivitat, es doti de normes per ser un espai de participació transversal, real, de deliberació permanent. Fent diagnosi i propostes, en tots els espais, que no es tracta tampoc de guanyar a tenir més espais. Llàstima que aquesta diagnosi només estarà acabada ara. El curs vinent volem plasmar-la i fer-la efectiva amb les propostes, amb les mirades de tota la diversitat ciutadana.
-Una pregunta en tant que candidata d’ERC, o sigui la veu avui més representativa: és contradictori defensar l’Anella Verda i la transició ecològica al mateix temps que donar suport al Quart Cinturó.
A veure, són dos temes diferents. Sobre el Quart Cinturó, a ERC estem en contra i ho estarem sempre. No mirem al passat, l’Anella Verda és absolutament imprescindible, per qüestions ambientals i també de salut mental. Nosaltres no hem pactat amb el PSC que es faci aquesta infraestructura. La Generalitat ni tan sols té competència al respecte, és només responsabilitat de Madrid. Seguirem defensant que no es faci.
[Bellots II] “Som conscients que es carrega una part de l’Anella Verda, no ens agrada, però l’altra solució és hipotecar el futur
de Terrassa”
-I el macropolígon Bellots II?
Això ens ve aprovat des de fa anys. És impossible revertir-lo sense crear un greuge econòmic inassumible per l’ajuntament i la ciutat com un tot. Som conscients que es carrega una part de l’Anella Verda, no ens agrada, però l’altra solució és hipotecar el futur de Terrassa a causa de les indemnitzacions de despeses i de processos que ens suposaria.
Tot i això, és possible canviar alguns usos del projecte perquè sigui més amable i fer que sigui una oportunitat econòmica, que sigui un polígon referent, capdavanter, en consonància amb la nova indústria que volem.
-Finalment, aquest govern de coalició té la vostra cara? Com us diferencieu de Tot x Terrassa?
Aquest govern ha sigut un sol, és totalment nostre i ens sentim orgulloses. Les diferències ens han fet complementaris. Crec que TxT sap més donar respostes immediates i portar el dia a dia. Nosaltres hem garantit, en temps especialment complexos, el funcionament dels serveis generals, la sala de màquines de l’ajuntament, amb la mirada posada en el futur. Aquesta visió de projecte a llarg termini, fent una ciutat d’oportunitats per a tothom, en una Terrassa que és Catalunya i món.
Deixa un comentari