Redacció
La ong Oxfam-Intermón ha posat en marxa una campanya perquè els més rics i les empreses multimilionàries paguin els impostos que els toquen, anomenada Taxar els Rics (Tax the Rich). La proposta es basa en els resultats dels estudis i informes elaborats per la mateixa organització (es pot descarregar el darrer clicant l’enllaç).
Poc de nou més enllà de l’actualització de les dades i el fet que sigui una iniciativa ciutadana la que agafi la bandera sense esperar que els partits polítics que parlen d’això, alguns dirigint governs en diferents àmbits territorials, es decideixin a fer realitat allò que fa temps que diuen o que han escrit en els seus programes i manifestos.
Tot plegat, perquè la realitat, com es diu sovint, supera la ficció, i la pujada de preus i costos de la vida, els efectes de la COVID-19 i la crisi climàtica estan impactant en la vida de les persones de tot el món. La pobresa està augmentant per primera vegada en 25 anys.
No obstant això, hi ha qui treu profit d’aquestes crisis: els ultrarics. Ells han vist créixer la seva riquesa, i els beneficis empresarials han arribat a nivells rècord, disparant la desigualtat, fins al punt que un 92,5% de l’augment dels preus a Espanya s’explica pels seus marges de benefici.
Està clar que el sistema fiscal beneficia les grans empreses, reben un tracte avantatjós. Moltes pràcticament no paguen impostos! Resulta tan injust… Hi ha milmilionaris més rics que tributen a menys de l’1% del total de la seva riquesa.
La crisi de preus impacta a totes les persones, però de manera desigual. Les llars amb menys recursos són les més afectades.
És urgent comptar amb un sistema fiscal just que recapti entre els que més tenen i que destini el que es recapti en salut, educació i mesures de protecció social.
L’actual sistema fiscal no és sa. Entre altres, aquestes són senyals de relacions socioeconòmiques tòxiques que no es poden permetre. Els ultrarics:
- s’aprofiten de les crisis per augmentar la seva riquesa.
- venen i contaminen aquí, però declaren en un paradís fiscal.
- augmenten els seus beneficis, però no apugen els salaris.
- facturen milions, però gairebé no paguen impostos.
Espanya continua sent un dels països més desiguals del seu entorn. Malgrat les mesures posades en marxa durant la pandèmia. Només Bulgària, Letònia, Lituània i Romania presenten nivells de desigualtat superiors. La capacitat redistributiva és molt limitada a causa del menor nivell de pressió fiscal.
La desigualtat a Espanya empitjora en crisis econòmiques i no es corregeix en moments de creixement.
Totes aquestes informacions han estat recollides per l’organització Oxfam-Intermón qui acaba de llançar l’informe global La ley del más rico i Sobra mucho mes al final del sueldo que aborda la nova estructura de la desigualtat a Espanya. Elaboren aquests i altres informes que inclouen propostes concretes per tenir impacte en mitjans de comunicació, presentar-los a nivell polític i aconseguir canvis.
La desigualtat és resultat de decisions polítiques i econòmiques i pot revertir-se. Entre altres mesures, Oxfam proposa:
- Un sistema fiscal just, que fomenti relacions socioeconòmiques sanes, on paguin més els qui més tenen i aconseguim recaptar ingressos públics per invertir en salut, educació o mesures de protecció social.
- Mesures per augmentar els salaris. Els actors socials i el Govern han d’aconseguir un pacte de rendes que equilibri els marges empresarials i els salaris.
Deixa un comentari