Si en lloc de ser un exfutbolista del Barça, hagués estat un immigrant brasiler. No sé, em dona que una bona part de la societat estaria traient escuma per la boca. Que si castració, que el tornin al seu país, pena de mort, tots són iguals… Però com que és un futbolista milionari que surt als mitjans, que ens expliquen històries d’ell que no tenen res a veure amb el futbol, que si surt, que si no és la seva dona, que si entra, on va de vacances, si li ha sortit un gra o té penellons, llavors és quan apareixen els dubtes, és quan se li ha de pitjar la tecla de la presumpció d’innocència, oi que és això?
La societat en la qual estem no ha canviat pas massa (ans al contrari), seguim amb el mateix discurs de fa cinquanta anys, l’home és el pobret i ella és la que menteix. Per descomptat que existeix la presumpció d’innocència, però això no dona cap mena de dret a jutjar a la víctima, vivim en una societat masclista sense matisos.
La gent que primer escull un bàndol i després busca les raons, té un nom: fanàtics. A un fanàtic masclista no el faràs canviar de parer ni d’opinió ni amb el 100% de les proves, encara que aquestes siguin irrefutables que aquest futbolista va violar a aquesta noia, cosa que dono per cert, atenent a tots els fets coneguts fins ara.
El que ha fet aquest personatge és un fet que ens impressiona a tothom. Al marge de les cauteles de prejutjar i, parlant més aviat en termes generals, és inevitable opinar i treure algunes conclusions que són del tot espantoses. La primera, em pregunto quants cops aquests futbolistes en les seves festes i els seus “portar dones” hauran comès aquests delictes que passen del tot desapercebuts.
Han existit, s’han conegut d’altres i molts us sonaran si es fa memòria. Segon, quantes dones s’han vist ultratjades, ferides en el seu orgull o dignitat, violentades en una habitació, discoteques o festes privades. El que ens ha impactat o impressionat més és el fet que el criminal és algú que coneixem, que hem aplaudit i acollit, que ha sortit en portades emmarcades de diaris esportius, aclamat als estadis, a la porta, a la sortida de l’estadi, que l’anomenen cada dia, igual que tants altres… i no sabem, si aquests tants altres que hem aixecat a l’Olimp com si fossin déus, amos del món, que presumeixen de tenir tantes noies i exhibir-les com a trofeus, tenen les mateixes actituds exemplars.
És terrible pensar que aquests éssers amos del món, que fanfarronegen de tenir avions privats, multitud de noies als seus peus, iots, cases de fantasia, diners que els surten per les orelles, insatisfets amb les relacions mundanes… Un bon dia se’ls gira la poca massa encefàlica que tenen i necessiten experimentar el domini i la submissió forçada, es desprenen de la pròpia consciència i es transformen en neandertals que una vegada li ha passat el fogot, surten amb la cara d’un innocent corder, però ep, disposat a continuar amb les seves gestes, fins que alguna dona denuncia una violació.
El que em deixa perplex és que es parli del benestar del suposat violador milionari, de com està de salut, del seu entorn, de si està integrat a la seva cel·la i, no pas de com està la víctima, és per envermellir. Vull dir, que no hi hagi ni mitja paraula d’ànim o solidaritat per la víctima, no deixa de ser cultura de la violació, aquí l’única persona que ha perdut fins ara és una noia de vint-i-tres anys. Ja n’hi ha prou del menyspreu de determinats grups, de la impunitat de centenars de casos protagonitzats per diverses elits i privilegiats o d’interpretacions prevaricadores de determinats jutges.
És possible que més víctimes d’aquest personatge, per ser qui és, mai hagin dit ni mitja paraula, només desitjo que es faci justícia.
miquel mallafré, 25 de gener de 2023
Deixa un comentari