‘Transformem cuidant. Propostes innovadores des de la xarxa de professionals de la salut i la cura “Cura Digna”‘

Transformem cuidant. Propostes innovadores des de la xarxa de professionals de la salut i la cura Cura Digna és el títol d’un informe publicat l’octubre d’aquest any 2022. Recull dades de l’experiència de feina la feina de xarxa de professionals de la salut i la cura autoanomenada Cura Digna i nascuda durant la pandèmia.

L’informe planteja qüestions bàsiques: «De què es parla quan es parla de cures? De manera concreta i material, s’entén per cures aquelles activitats necessàries per cobrir les necessitats físiques i/o fisiològiques de les persones, des de la neteja i higiene personal, fins a l’alimentació. Però les cures també passen pel bon tracte, la comprensió, l’acompanyament, la preocupació cap a les necessitats de l’altra, l’escolta, i molts altres processos intersubjectius que es donen entre la persona cuidadora i qui rep les cures. Enmig d’aquests matisos i capes, la perspectiva feminista es torna fonamental per a la visibilització i la dignificació d’aquestes tasques, aportant visions crítiques en la manera de concebre i executar la cura.»

I explica per què les experiències són transformadores: «Però per què considerem transformadores aquestes experiències? És summament interessant que les organitzacions entrevistades, membres de la xarxa “Cura Digna”, ofereixin serveis des del sector de l’ESS. És una aposta per la desmercantilització, representant una alternativa al sector privat, submís a la lògica del profit per sobre del benestar de les persones.»

Les organitzacions presentades posen el focus en dos aspectes, indissolublement vinculats: Primer, la necessitat de promoure un treball de cures en condicions laborals dignes, respectant els drets humans de les treballadores que tanta precarització viuen, a més d’apostar per “cuidar a les que cuiden” com una clau fonamental per avançar.

Segon, emfatitzen i treballen per posar al centre les persones que reben cures, el seu benestar, la seva autonomia, donant importància als seus desitjos i voluntat, i fugint d’infantilització i paternalisme.

Així mateix, totes elles tenen un fort vincle amb la comunitat, algunes tenen un clar origen en l’autoorganització comunitària, moltes se sostenen gràcies a un potent entramat comunitari, unes altres treballen per incloure la mirada comunitària a les cures. Totes veuen que sense una mirada col·lectiva al sector no és possible avançar.

Finalment, aquestes organitzacions s’han unit en un grup que els permet entrar en relació, donar-se suport mútuament i, així, ser més fortes.

Les pràctiques recollides són Més que Cures, Integral, cooperativa de salut, Mujeres Unidas Entre Tierras (MUET), Sindillar/Sindihogar, Hospice.cat, La Colla Cuidadora, Ca l’Abril, Coopnet, Som amb tu, Anem per Feina, Cooperativa Mujeres Pa’lante, Clara Ser Gran.

Publiquem íntegre el text de la introducció del treball que, igualment, podeu descarregar en l’enllaç

Transformem cuidant. Propostes innovadores des de la xarxa de professionals de la salut i la cura Cura Digna

Introducció

El present document és fruit d’una sèrie d’entrevistes que es varen realitzar entre maig i juliol de 2022 a les diferents organitzacions que formen part de la xarxa de professionals de la salut i la cura “Cura Digna”, una iniciativa que va néixer durant la pandèmia, per reunir diferents organitzacions i cooperatives que treballen en l’àmbit de les cures.

L’objectiu del grup és treballar en xarxa per visibilitzar i dignificar els treballs de cures i, alhora, oferir serveis més humans i professionals, centrats en les persones i lliures d’ànim de lucre. Aquestes entrevistes es van realitzar en el marc del mapatge de bones pràctiques del Cercle d’Economies Feministes de l’Ateneu Cooperatiu de Barcelona Coòpolis amb la finalitat d’identificar i valorar propostes transformadores des d’aquest àmbit tan invisibilitzat. Us convidem a llegir les següents pàgines des d’una mirada inspiradora i reflexiva, que permeti comprendre la realitat de les cuidadores i aprendre dels interessants processos d’organització interna que han dut a terme les diferents entitats.

Però, de què es parla quan es parla de cures? De manera concreta i material, s’entén per cures aquelles activitats necessàries per cobrir les necessitats físiques i/o fisiològiques de les persones, des de la neteja i higiene personal, fins a l’alimentació. Però les cures també passen pel bon tracte, la comprensió, l’acompanyament, la preocupació cap a les necessitats de l’altra, l’escolta, i molts altres processos intersubjectius que es donen entre la persona cuidadora i qui rep les cures. Enmig d’aquests matisos i capes, la perspectiva feminista es torna fonamental per a la visibilització i la dignificació d’aquestes tasques, aportant visions crítiques en la manera de concebre i executar la cura.

Han estat les veus de milers de dones i persones dissidents, les que han posat sobre la taula el desequilibri en la distribució dels treballs de la llar i de cures, denunciant la divisió sexual, social i interrelacional del treball, a la base de la societat patriarcal. Des dels feminismes, es convida a pensar en clau de vulnerabilitat i interdependència, entenent que totes les persones han tingut necessitats de cures al llarg de les seves vides i, precisament, sostenir la vida és un tema polític i requereix una solució col·lectiva, a través d’una redistribució dels treballs de cures: les dones han de cuidar menys i, per a què això succeeixi, els homes i el conjunt de la societat han d’aprendre a fer-ho més i prendre responsabilitat. Les empreses, les administracions i les comunitats s’han de fer corresponsables amb la cura.

Els feminismes porten a pensar que, així com s’ha construït la idea que les dones són cuidadores naturals, existeix la possibilitat de deconstruir aquestes creences i transformar el sistema familiar i els imaginaris.

No es pot realitzar aquest mapatge, sense esmentar la realitat europea dels treballs de la llar i de cures, que és assumida majoritàriament per dones migrades i en fortes condicions de precarietat.

En l’àmbit estatal tenim una llei d’estrangeria que fomenta la desprotecció i que considera a aquelles persones en situació irregular, com un col·lectiu sense drets, pràcticament obligant-les a haver de treballar en l’economia submergida, de manera il·legal, sense contractes, sense cap mena de prestació social i sense drets laborals. Cal subratllar que moltes persones migrants que han decidit apostar per projectes d’Economia Social i Solidària i per crear cooperatives també s’han trobat amb múltiples barreres a l’hora d’intentar regularitzar la seva situació accedir a subvencions, accedir a formacions i capacitacions oficials, etc.

Un cop realitzades aquestes entrevistes i abans de la publicació d’aquest document, l’Estat espanyol va ratificar, després de més de deu anys de lluita del moviment de treballadores de llar i les cures i el sindicalisme feminista, el conveni 189 de l’OIT, de protecció a les treballadores de la llar. Pocs mesos després, a través del Reial decret llei 16/2022 es van millorar algunes condicions de les treballadores, com per exemple el reconeixement del dret de les treballadores del sector a la prestació de desocupació.

Sens dubte això marca una fita i és fruit de la lluita organitzada i mobilització de milers de dones, però no deixa de ser una victòria a mig fer. Encara persisteixen moltes desigualtats entre les treballadores de la llar i les cures i la resta de persones treballadores del Règim General, tal com denuncien les mateixes treballadores organitzades.

Però per què considerem transformadores aquestes experiències? És summament interessant que les organitzacions entrevistades, membres de la xarxa “Cura Digna”, ofereixin serveis des del sector de l’ESS. És una aposta per la desmercantilització, representant una alternativa al sector privat, submís a la lògica del profit per sobre del benestar de les persones.

Les organitzacions que aquí presentem posen el focus en dos aspectes, indissolublement vinculats. D’una banda, la necessitat de promoure un treball de cures en condicions laborals dignes, respectant els drets humans de les treballadores que tanta precarització viuen, a més d’apostar per “cuidar a les que cuiden” com una clau fonamental per avançar. Per l’altre costat, a més de la necessitat d’unes condicions dignes de treball, també emfatitzen i treballen per posar al centre les persones que reben cures, el seu benestar, la seva autonomia, donant importància als seus desitjos i voluntat, i fugint d’infantilització i paternalisme.

També és interessant el fet que totes elles tenen un fort vincle amb la comunitat, algunes tenen un clar origen en l’autoorganització comunitària, moltes se sostenen gràcies a un potent entramat comunitari, unes altres treballen per incloure la mirada comunitària a les cures. Totes veuen que sense una mirada col·lectiva al sector no és possible avançar.

Finalment, aquestes organitzacions s’han unit en un grup que els permet entrar en relació, donar-se suport mútuament i, així, ser més fortes. D’aquesta manera, la transformació cap a la qual aposta cada organització s’amplifica gràcies al treball col·lectiu, que evidencia, una vegada més, la importància de les estratègies comunes i horitzontals. En el seu propi manifest ja ho diuen: es necessita una reestructuració del sistema de cures, corresponsabilitat de les administracions públiques, incorporació dels projectes comunitaris i reconèixer el valor de les cures. La lluita d’aquest grup és pel reconeixement del dret a cuidar i ser cuidada, com un dret fonamental.

Cuidar i sostenir la vida és un dels treballs més importants que existeixen. En aquest mapatge, es busca valorar la potent tasca que realitzen les entitats que es dediquen a la cura. Esperem ser una aportació en la seva visibilització i donem suport a la lluita de centenars de companyes perquè la seva feina sigui reconeguda com un treball amb les condicions dignes que mereix.