XIIª Trobada transfronterera d’entitats memorialistes i evocació d’un terrassenc, Domènec Serveto, afusellat pels nazis

Consell Departamental Lot-Garonne, Agen

Domènec Martínez

Els dies 29, 30 de setembre i el dia 1 d’octubre ha tingut lloc a Villanueve-sur-Lot, França, la XIIª Jornada de la Memoria histórica, democrática y antifascista. Aquesta trobada venia precedida per la l’anterior edició que es va celebrar a Portbou el 7-8-9 d’octubre de l’any passatⁱ. I també de les dues reunions preparatòries, una a Olorón Saint-Marie al mes de febrerⁱⁱ i, l’altre, a Osca el mes de juny d’enguanyⁱⁱⁱ, 2023.

Alain Miranda, President de MER 47 (Mémoire de l’Espagne Republicaine de Lot-et-Garonne) va obrir les Jornades a la Casa de la Vida Asociativa i va presentant el programa^iv. Qui subscriu aquesta crònica, i Isabel Alonso, vam intervenir en nom de l’ACPEPF. Hem volgut transmetre un triple missatge. Un missatge d’optimisme. Tenim Llei de Memòria Democràtica. S’ha admès la querella per crims contra la humanitat i tortures presentada per Carles Vallejo: és un primer pas. Però també necessitarem molt de coratge davant de les majories reaccionaries i negacionistes que governen a diferents comunitats i moltes ciutats. I un missatge d’esperança: la memòria democràtica i la resposta de les entitats memorialista és imparable, com es confirma amb la proliferació d’activitats arreu de l’Estat. O l’actualització, amb l’inici del tràmit parlamentari, de la Llei de Memòria Democràtica a casa nostra^v.

Aprofitant el marc d’aquestes jornades hem volgut recordar la figura de Manuel Azaña, President de la II República, visitant la seva tomba a Montauban. Una ciutat molt propera, indicativa dels dèficits democràtics en matèria de memòria. (Cal recordar que la finca Salvans de la Barata, molt a prop de Terrassa, va ser lloc de residència del President de la II República, l’any 1938, i a on es van celebrar reunions significatives amb figures com Juan Negrín, Lluís Companys o Julian Besteiro). Indret que caldria que caldria senyalitzar com a espai de memòria tal com hem reivindicat diferents entitats.

Igualment vam conèixer i vam voler destacar que en aquesta ciutat a on fem les Jornades, a Villeneuve, va ser afusellat Domènec Serveto-Bertrand el 23 de febrer de 1944, juntament amb altres 11 resistents del batalló d’Eysses. Les seves tombes i el parapet dels afusellats formen part de les commemoracions anuals de memòria. Domènec Servetó-Bertrand, va néixer a Terrassa, el 4 d’agost de 1904. Durant la Guerra Civil s’implicà en activitats a favor de la República, ja que era activista del PSUC i de la UGT.^[2] L’any 1940 es refugià a França i fou internat al camp de Sètfonts (Tarn). Allí organitzà una cèl·lula del Partit Comunista d’Espanya i aprofità el seu treball a l’exterior per organitzar diverses accions. Fruit d’una delació fou arrestat el 7 de juliol de 1941 i condemnat a sis anys de treball forçós pel tribunal militar de Montauban. Va ser traslladat a la Central d’Eysses el 1943. Allà fou ferit per una granada el 19 de febrer de 1944 durant una insurrecció. Fou condemnat a mort i afusellat el 23 de febrer, junt amb altres 11 companys d’insurrecció. No va ser fins a 2010 que França el va reconèixer oficialment com a “Mort per França”.

Com es pot veure^vi el seu nom i fotografia apareix a diferents referències i cròniques com aquesta: “El 23 de febrero de 1944 a las once de la mañana, 12 resistentes del batallón de Eysses, víctimas de las represalias del gobierno de Vichy, fueron fusilados en el patio donde se solía tender la ropa. Eran Henri Auzias, Fernand Bernard, Roger Brun, Jean Chauvet, Louis Guiral, Alexandre Marqui, Gabriel Pelouze, Félicien Sarvisse, Jaime Sero-Bernat, Domènec Serveto-Bertran, Joseph Stern y Jean Vigne. Frente al pelotón de ejecución francés, se negaron a que se les vendaran los ojos y cantaron la Marsellesa y el “Chant du départ” (la “Canción de la partida”). Al día siguiente y a pesar de la prohibición, unos habitantes de Villeneuve vinieron a adornar las tumbas con flores, en el cementerio de Sainte Catherine de Villeneuve-sur-Lot”. 

Després es va inaugurar l’exposició Carteles que cuentan, la mujer en la Guerra de España, de la Fundació 14 d’abril. A la tarda va tenir lloc la Conferència de l’historiador Enzo Traverso que va tractar sobre l’ascens de l’extrema dreta a Europa. Posteriorment es va projectar Las sombras de la memoria, un documental en homenatge pòstum a Juan Ortiz, una persona molt estimada a França, Espanya i América Llatina. Vam concloure la jornada amb l’ofrena a l’exili republicà al monument departamental.

El dissabte 30 es van reunir els tres grups de treball: Memòria i Educació, Llei de Memòria Democràtica, i Estratègies per Comunicar la Memòria. I a la tarda es va fer la taula rodona sobre feminisme. “Evolució de les polítiques d’igualtat de gènere. Des de la transició espanyola”. “Anàlisi de les legislacions francesa i espanyola”. Va ser presentat i moderat per Consol Hernández, vicepresidenta d’ABIC, i Pascale Pérez, MER 47, que vam fer un recorregut de la lluita del moviment feminista al llarg del segle XX, destacant particularment les conquestes durant el període de la República, i el retrocés que van significar la seva negació i derogació durant el franquisme, destacant la memòria del combat pels valors democràtics i la igualtat durant la dictadura i la transició. María Freixanet Mateo, Llicenciada en Ciències Polítiques, UPF, va fer una exposició de les polítiques d’igualtat de gènere que s’han desenvolupat des de la transició fins ara, també les dificultats en la seva implementació; complementades amb la descripció de Christine Roul, advocada, membre del Tribunal d’Apel·lació d’Agen, respecte a la situació a França. Tal com recull el Manifest, la trajectòria i els valors del feminisme, i el seu combat per les polítiques d’igualtat i contra la violència de gènere, han d’ocupar un espai central, nuclear, a tots els àmbits de memòria.

La darrera Jornada, diumenge 1 d’octubre, es va concloure al Consell Departamental d’Agen, a on Françoise Laurent, Viceconsellera Departamental d’Antics combatents i de Memòria, va recordar “el que ens ensenya els anys foscos de la nostra història és la fragilitat de la nostra democràcia. En un moment plegat de tensions, algunes persones pensen trobar salvació en el replegament identitari o en règims totalitaris”. Finalment es va aprovar el Manifest^vii recollint les diferents aportacions i conclusions de les jornades de treball. La propera trobada transfronterera tindrà lloc a La Rioja. Organitzat per l’entitat memorialista La Barranca.

Domènec Martínez, (Associació catalana persones ex preses polítiques del franquisme) ACPEPF.