Redacció
Els pensionistes tornen a omplir els carrers. Des de principis de setembre, la Marea Pensionista de Catalunya, sindicats i altres entitats tornen a concentrar-se en les places de moltes localitats catalanes, també a Terrassa, on convoca el Moviment en Defensa de les Pensions (MPD) i altres entitats, veïnals, feministes i socials.
Pel vinent 16 d’octubre, però, es prepara una macro-mobilització, a Madrid. La Coordinadora Estatal en Defensa del Sistema Públic de Pensions (COESPE) ha iniciat una campanya de recollida de signatures a peu de carrer i mitjançant Petición · Auditoría contra el saqueo sistemático de las pensiones · Change.org per demanar una auditoria dels comptes de la Seguretat Social i així conèixer realment com s’han gastat les cotitzacions socials, car és sabut que amb aquestes cotitzacions s’han pagat despeses d’altres àmbits i sectors.
D’altra banda, s’està negociant, mitjançant un pacte social, el pla de reforma de sistema de pensions, entre el govern espanyol, la patronal i els sindicats. La primera part va ser signada el 28 de juny i aprovada en forma de projecte de llei en el consell de ministres del 24 d’agost. Ara queda, la segona part que en la qual s’aprovaran les mesures més dures.
La COESPE, fidel al lema “Governi qui governi, les pensions es defensen”, exigeix al govern les mesures necessàries per: augmentar l’import de les pensions mínimes; derogar de les reformes laborals i de pensions dels anys 2011, 2012 i 2013; eliminar la bretxa de gènere entre les pensions d’homes i dones; i tornar l’edat de jubilació als 65 anys.
La Coordinadora ha declarat ja l’oposició frontal als plans del ministre Escrivá, que vol potenciar els fons privats d’empresa, així com a qualsevol mesura que posi en qüestió l’actual sistema públic de repartiment.
Llegiu el manifest de la Coordinadora Estatal en Defensa del Sistema Públic de Pensions:
16 d’octubre a Madrid !!!
Contra la privatització del sistema públic de pensions i pels drets socials
El crack de 2008, provocat per la voracitat especulativa del capital financer els beneficis milionaris del qual estaven assegurats en paradisos fiscals, va produir a Espanya la crisi del maó i la banca. Aquest escenari va permetre al lobby financer a través de la Comissió Europea neoliberal, l’FMI i el Banc Mundial segrestar la sobirania nacional mitjançant la imposició de reformes laborals, de pensions i de la mateixa Constitució, per a assegurar-se que els diners que els successius governs regalaven als bancs i empreses espanyoles, el pagués la ciutadania del país. I així van arribar les reformes de pensions i laborals, que van ser imposades sense gaire resistència social, ni oposició, de qui havia de representar a la ciutadania treballadora.
Les conseqüències d’aquestes reformes, castiga actualment el món laboral, ja que ha propiciat contractes precaris, desmantellant la negociació col·lectiva (el que fa vulnerables les posicions dels i les treballadores, permet el treball a preu fet que estava prohibit, com el cas de les Kellys, agricultura i subcontractes) i s’han desregulat els ERO, usats per empreses amb grans beneficis i sense revolucions tecnològiques, per a acomiadar treballadors i treballadores majors de 50 anys i substituir-los per personal jove amb contractes temporals, a baix cost i llargues jornades de treball com succeeix en la banca actualment. Tot això pagat amb els diners dels mateixos treballadors i treballadores.
Pel que fa a les pensions, les actuals són de menor quantia i de més difícil accés, mentre que els recursos de la Seguretat Social (diners que els i les treballadores ingressem en la caixa de les pensions) s’han emprat en despeses que li són alienes amb l’objectiu del seu desmantellament.
S’han realitzats dues reformes que han prolongat l’edat de jubilació, s’han reduït les pensions per sota de l’IPC, han augmentat els anys de cotització necessaris, s’ha penalitzat la jubilació anticipada en llargues carreres de cotització, s’ha imposat el factor de sostenibilitat que deixa en mans dels governs l’import de les futures pensions incomplint la mateixa Llei General de la S. S.
Des de 2008 ha crescut la pobresa i la bretxa econòmica, els rics són més rics a costa lògicament de l’augment de ciutadans i ciutadanes en pobresa extrema fins i tot tenint treball, sent especialment greu en dones i joves. Hem canviat la justícia per la caritat, però ha emergit una creixent mobilització social a partir del 15M, que no està disposada a continuar permetent que ens arrabassin més drets.
Ara, amb el pretext de l’epidèmia de la COVID pretenen donar una nova embranzida en el saqueig dels recursos públics, en particular les pensions. Així han plantejat un milionari pla de recuperació que beneficia a les grans empreses per a la seva adaptació ecològica i de telecomunicacions. Però el seu finançament no serà a càrrec dels qui s’han lucrat contaminant el planeta o monopolitzant les comunicacions, serà pagada amb deute de l’estat, i la condició és que es privatitzi un dels pocs actius públics que queden Les pensions! Creuen que poden repetir impunement el que van fer després del 2008.
Sota un suposat Acord Social, el contingut real del qual desconeixen les i els treballadors, pretenen iniciar la privatització de les pensions de la Seguretat Social i desviar cap a fons voltor les nostres cotitzacions. Això es blanqueja legislant que en els pròxims cinc anys es revalorin les pensions amb l’IPC, però en realitat això ja ho havíem aconseguit al carrer. El propòsit és saquejar la caixa de la Seguretat Social i desmobilitzar el moviment pensionista amb la justificació d’arreglar el problema en el futur.
No és la primera vegada que en sanitat, educació o treball cada vegada que es fa una reforma el resultat per a la gent és que les coses empitjoren. Els pensionistes, moviments socials i part del moviment sindical no acceptarem aquest reclam i hem iniciat un procés d’informació i mobilització.
Enfront dels qui justifiquen aquestes reformes, exigim que s’auditin els comptes de la Seguretat Social, perquè la propaganda que és insolvent és falsa i interessada per a justificar els canvis. Set forçes polítiques del Parlament i centenars d’ajuntaments han donat suport a aquesta exigència.
Davant la pretensió d’imposar les seves reformes, exigim la derogació de les anteriors anteriors reformes de pensions i laborals i garantir una pensió digna per a tots i totes per damunt dels 1080 € tal com estableix la carta social europea. Acabar amb la bretxa de gènere de les pensions i tornar a la jubilació als 65 anys.
Per tot això tornarem com fa dos anys a Madrid aquest 16 d’octubre, fent una crida a la població perquè s’uneixi a la mobilització que aquest dia durem a terme a Madrid.
Seguirem mantenint les nostres mobilitzacions, continuant en elles, fins a revertir els intents de privatització i degradació del sistema públic de pensions que des del sector financer es vol imposar en tota Europa. Aquest és un problema del conjunt de la ciutadania i per això les organitzacions signants cridem als i les pensionistes, treballadors i joves a mobilitzar-nos solidàriament en aquesta jornada i a obrir un procés de debat sobre les pensions en els centres de treball i estudi de tot el país.
Governi qui governi, els serveis públics i les pensions es defensen!
Deixa un comentari