Izaguirre (segon per la dreta) amb membres de Fiare. (Foto: fiarebancaetica.coop)
L’alcalde de la ciutat de Sant Sebastià (Donostia), Juan Karlos Izaguirre i en Juan Garibi, director d’Àrea Fiare de Banca Ètica, van signar a mitjans de gener un acord per obrir un compte corrent a la banca ètica, que dóna continuïtat al conveni de col·laboració existent entre totes dues entitats, signat l’octubre de 2012.
A partir d’ara, les subvencions de Cooperació, Igualtat, Participació Ciutadana, Medi Ambient i Diversitat Cultural es realitzaran mitjançant aquest compte. A més, en les bases de properes convocatòries, volen fomentar les associacions que siguin sòcies o clients de qualsevol banca ètica, oferint-los major puntuació. Al mateix temps, per iniciativa del Govern, la fundació municipal Zorroaga de serveis per a la gent gran té, des de 2014, un dipòsit a Fiare de 100.000 euros.
L’alcalde Izaguirre assenyalà: “Fem una aposta per la banca ètica, ja que entenem que cal fer un ús ètic dels diners, i garantir, per exemple, que no s’utilitzarà per la compra d’armaments*, l’especulació amb habitatge o per activitats que vulnerin els drets humans”.
Subratllà que, des del govern municipal, volen impulsar una economia real, que és una funció que per si mateixa hauria de complir tota banca: “En aquest cas, els diners no estan al servei d’una economia especulativa, sinó per materialitzar projectes reals, que en el marc d’una economia social tenen un impacte positiu en la societat, ja que es tracta de projectes de caràcter social, mediambiental o relacionat amb el comerç just. Es tracta de projectes reals i bons, ja que millores la qualitat de vida de totes i tots”.
El fet d’haver elegit Fiare entre les diferents opcions de banca ètica es degut a que aquest és un projecte participatiu impulsat per moviments socials i a on totes les persones tenen veu pròpia. A més, es tracta d’una iniciativa creada al País Basc, esdevenint un model.
Fiare compta actualment amb 5.300 persones sòcies, de les quals unes 2.700 al País Basc. Juan Garibi informà que a Guipúscoa compten amb 600 sòcies i que la xarxa creada al territori és exemplar, ja que els seus membres són molt actius.
*Banca Armada
Banca Armada, és la denominació utilitzada per definir als bancs que col·laboren del complex militar industrial i que ajuden al fet que els nivells de armamentismo siguin tan elevats i que, en conseqüència, existeixin un major nombre i més destructius conflictes armats. Les entitats financeres que són susceptibles de ser cridats banca armada són tantes que va ser necessari establir un rànquing per saber, almenys, quins bancs són els que tenen majors vincles amb les empreses d’armes. En el rànquing de la Banca Armada espanyola destaquen, a gran diferència de la resta, el BBVA i el Santander, els dos grans bancs espanyols que també són els dos grans financers de les armes. Destaca també el tercer lloc de Bankia i l’aparició de caixes que presumeixen d’obra social, com Caixabank.
Rànquing de la banca armada espanyola (10 primers bancs armats)
1. BBVA (3.626.568.802 €)
2. Santander (1.723.751.052 €)
3. Bankia (392.516.426 €)
4. Banca March (177.415.618 €)
5. Liberbank (92.764.436 €)
6. Caixabank (37.447.993 €)
7. Catalunya Caixa (ara BBVA) (31.960.000 €)
8. Banc Sabadell (25.503.453 €)
9. Banc Popular-Pastor (21.883.030 €)
10. Ibercaja-Caixa 3 (20.755.411 €)
Font: Evolució de la banca armada espanyola. Centre Delàs d’Estudis per la Pau 2013
Deixa un comentari