Cooperatives d’alumnes, escoles de vida
Fins a 7 cooperatives d’alumnes estan constituides i en funcionament a l’escola Tecnos. I unes quantes més a altres centres educatius de la ciutat. Es tracta d’una aposta cada cop més generalitzada, que promou els valors del cooperativisme empresarial entre l’alumnat, i que allà on es duu a terme, és senyal d’èxit.
«Creiem molt en aquesta manera d’organitzar-nos, ja que és la nostra, i vam pensar que els alumnes també aprenguessin aquests valors», ho afirma rotund Jordi Torné, que exerceix de coordinador de les cooperatives de l’escola. De fet, Tecnos és cooperativa des del 1984, i ara fa 4 anys que van començar traslladant l’experiència amb els alumnes. «Encara que molts d’ells no sabien què era una cooperativa, la millor manera era dur-ho a terme a la pràctica».
Alumnes de la cooperativa de Cultura Pràctica venent els seus productes al Mercadal
L’adhesió a la cooperativa és voluntària («molts pocs alumnes es donen de baixa»), i en són socies des d’alumnes de primer d’ESO fins a primer de batxillerat. El consell de redacció de la revista del centre n’és una d’elles, formada pels alumnes més grans, així com la de berenars, que té l’objectiu de recaptar diners per al viatge de fi de curs.
Entre les que són de serveis, s’hi troben la de manteniment i suport logístic, que es dedica a muntar i desmuntar esdeveniments, o a preparar l’hort de l’escola. També hi ha la d’informàtica, «ara estan rebent ordinadors dels pares per arreglar-los i donar-los a entitats que els necessiten». El ventall és ben ampli: Ecotecnos és el nom del grup que fa campanyes de sensibilització sobre mediambient.
En total, són 100 nois i noies sòcies cooperativistes. Alguns es dediquen a elaborar productes d’artesania, per vendre’ls en esdeveniments al carrer, com van fer a la recent fira d’Economia Social celebrada la plaça Vella el passat mes.
“Com es financen? Les de serveis, a través del pressupost de la mateixa escola; les de producció són autosostenibles amb de les vendes”, afirma el Jordi. “A banda, donen el 20 o 30% dels guanys que obtenen durant l’any a una ONG local.”
En totes les cooperatives escolars, els alumnes es van topant amb problemàtiques relacionades amb l’activitat: escollir el consell rector, els càrrecs de president, secretari i tresorer, redactar els estatuts, portar els comptes… “Tot el que han de dur a terme s’ha de votar o arribar a consensos, però en general estan molt contents”. Afirma el Jordi que «per a ells és una manera d’integrar-se a l’escola i sentir-se partícips que formen part d’algun projecte».
A més, manifesta el coordinador, “sovint es reprodueix el que veuen en els adults, fins i tot amb lluites pel poder… És com un laboratori de ciències socials, i ens serveix per trencar la imatge de l’empresari estil Tio Gilito, aquí tot s’ha de decidir entre tots i repartir els beneficis entre tothom». I manifesta: «No sabem com anirà amb el seu futur, potser només un petit percentatge acabarà dedicant-se a això, però ja haurà valgut la pena».
Treball interdisciplinar
Al centre Cultura Pràctica participen des de fa 5 anys en un programa encetat per ajuntament i Diputació, anomenat Cultura Emprenedora a l’escola. “Els mateixos nanos creen la cooperativa i s’encarreguen de tot: quins estatuts, quin nom, el logo, etc.”, explica la Dolors Taboada; “Llavors l’Ajuntament els dóna un número d’identificació fiscal i els registra com a cooperativa”.
El treball que es fa és interdisciplinar: treballen llengua per fer els estatuts i actes, comptabilitat per fer la compra venda, fan estudis de mercat… «És una manera molt vivencial de treballar certes matèries, que no sigui només teoria.» Una vegada fets els productes, s’organitzen per anar a fer compres, tresoreria, o encarregats per dur a terme les diferents tasques.
Gestionen la seva activitat com una empresa qualsevol: «Fan etiquetatge, publicitat, cartells i tríptics per difondre, demanen permís per muntar una parada al Mercadal un cop a l’any”. Allà hi van les cooperatives que formen part del programa, on venen diversos productes artesanals que decideixen conjuntament: clauers, llibretes, punts de llibre, braçalets, collarets, etc.
La cooperativa la creen els alumnes de cinquè d’ESO, cada una de les dues classes en crea la seva pròpia. Això sí, «fan una competència lleial, elaboren productes diferents, fan compres conjuntes i s’ajuden». Hi ha molt de treball cooperatiu a través de les assemblees, “comproven que els protagonistes són ells”, explica el Santi Camps; «al principi sembla una mica caos l’organització, però amb els consells i les estratègies que els hi diem, acaben cohesionant i respectant-se entre ells, que és un dels objectius bàsics».
Aquí també acaben donant el 20% dels beneficis obtinguts a una ONG, i amb la resta fan una activitat conjunta, la qual decideixen plegats. A l’inici fixen un capital social que sol ser de 6 €, necessari per fer les compres, i que en acabar l’any recuperen. «Dintre del programa tenen la possibilitat de demanar un crèdit, que ara ja es pot fer través de banca ètica», ens diu la Dolors Taboada. «Per ells també és un aprenentatge haver de sortir de l’escola per fer aquests tràmits». La valoració fins ara és molt bona, «els mestres de sisè noten una manera molt diferent de treballar i de relacionar-se entre ells», afirma la Dolors. «Després de cinc anys, ho veiem clar i ho fem molt engrescats».
També a l’institut públic Montserrat Roig s’hi van pujar al carro d’aquesta fórmula. «Es va fer per cohesionar el grup, veure com es redacten els estatuts, com s’aproven, o com es porta la comptabilitat», detalla la Núria Mola, professora d’educació infantil i d’integració. «La idea és que cadascun dels cursos tingui la seva pròpia cooperativa; ara són dues línies, en total 120 alumnes de segon d’intervenció social, que ja han fet la seva assemblea per escollir els seus càrrecs». Seguidament ho faran els alumnes d’educació infantil.
Al Montserrat Roig s’iniciaren el 2012, en un primer moment per recaptar diners per al viatge de fi de quart curs. Les cooperatives són de serveis. Una de les activitats destacada és la de fer els berenars de l’escola. Com dicten els estatuts, resten obligats a donar el 20%. L’any passat el van destinar a l’entitat Els Globus. També han dut a terme una recollida de taps per l’esclerosi múltiple, i fan guardiola per destinar-la a la Marató. Tot des del format jurídic que els ofereix la cooperativa.
La Berta és la presidenta del consell rector de la cooperativa de l’escola El Cim (COAC), formada per tots els alumnes de secundària, «un o dos cops a l’any fem una assemblea general i que tots els companys sàpiguen el que fem», ens explica. Tota la informació de la cooperativa la tenen disponible a la web escolaelcim.cat.
Les tasques que fa la cooperativa són diverses: el manteniment de la biblioteca i de la sala d’ordinadors, la festa de Nadal per vendre material escolar, de decoració, torrons, neules, etc. «Tenim la botiga-carro, i a l’hora del pati venem productes i recaptem diners», diu l’Anna, que té el càrrec de secretària. «Ens reunim amb el tresorer de l’escola i calculem números per tal que tot quadri, en fem propostes de nous preus», indica la Laura, tresorera i membre també del consell.
“En aquest moment 240 alumnes són socis cooperativistes”, explica el Jordi Sanjust, professor i coordinador. Cada soci dóna 3 euros, que permet finançar les activitats, “quan arriben a 4rt i deixen de ser socis, se li retornen els tres euros juntament amb els beneficis”.
Federació de cooperatives d’alumnes catalanes
La de l’escola El Cim forma part també de la Federació de Cooperatives d’Ensenyament de Catalunya. Aquesta xarxa es va muntar el passat 2015, com a iniciativa per aglutinar fins a 36 escoles que han creat cooperatives, que arriben fins a 62 actualment. Des d’aquí fan acompanyament als centres i es promou que entre elles es coneguin, s’agrupin i facin xarxa. Es poden visualitzar en el portal cooperativesalumnes.cat.
«Estar al consell rector et fa sentir important»
«És una experiència diferent al que fem a classe, et sents important dient que ets del consell rector”, reconeix la Iveth, una de les quatre vocals. A més, “no és un benefici que va directament a tu, i te n’adones de la responsabilitat que tens, el que fas avui servirà de per al futur de la cooperativa».
La feina que fan els vocals potser és la més dura», reconeixen tots, ja que està en contacte amb els companys de classe, els transmet la informació, i busca voluntaris. Entre els vocals també hi ha el Gerard i l’Albert, i manifesten que es troben molt satisfets amb la iniciativa, malgrat que ara, abans de festes nadalenques, «estem en un moment de molta feina». Del dia 12 al 23 de desembre, posaran la botiga al carrer, fora de l’horari escolar, amb professors que els acompanyaran.
«A banda d’això, et dóna l’oportunitat de relacionar-te amb alumnes d’altres cursos, et sents més vinculat i part de l’escola».
Integrants del Consell Rector de la cooperativa d’alumnes de l’escola El Cim.
Miquel Gordillo
Deixa un comentari